AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

Un altre tema recurrent a les actes del consell són els conflictes i plets que afecten la universitat . Alguns són amb els pobles veïns (Borriol, Almassora, Benicàssim…) per l’aprofitament dels recursos, siguen forestals o hídrics. En altres casos amb localitats més apartades com Eslida o el castell de Villamalefa. Però entre tots els conflictes destaquen els mantinguts amb la comunitat de Terol per qüestions ramaderes referents a la transhumància establida entre ambdues zones, ja que de vegades les franquícies no eren respectades i els veïns patien marques i multes en els seus bestiars. En altres ocasions els conflictes els manté la vila amb altres institucions com la cort del governador o l’Església, o també amb veïns particulars per raons diverses. No és altra cosa que la conflictivitat quotidiana que troba també reflex en les pàgines dels llibres d’actes. També s’hi registren els aveïnaments, la política d’atracció de determinats artesans especialitzats, reglamentacions sobre el regadiu, sobre el conreu de l’arròs, sobre el joc, sobre la fira, sobre el bordell… En definitiva, com hem dit, tota la vida municipal, rica i variada, discorre a través de les pàgines dels llibres de consells.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1374-1375

El primer dels llibres conservats correspon a l’administració dels jurats de 1374-1375. Es tracta d’un llibre de 310 × 220 mm relligat amb un pergamí que li fa de coberta, en el vers del qual s’han anotat els noms dels consellers. El llibre està cosit amb tires de pergamí, i en general presenta un bon estat de conservació, malgrat algunes taques d’humitat i trossos trencats als marges.

Presenta una foliació moderna a llapis al marge superior dret. Està conformat per dos quaderns de 26 i 24 fulles: del primer manquen els quatre primers folis i del segon l’últim. Això conforma un total de 95 folis, dels quals només està escrit fins al foli 81 vers, i la resta del llibre en blanc.

Tant l’anàlisi codicològica com l’estudi del contingut del llibre demostren que manquen les primeres pàgines del llibre, les corresponents a la primera sessió d’aquest exercici, que s’hauria celebrat dilluns 22 de maig de 1374. Dels quatre fulls desapareguts n’hem conservat dos, doblegats i solts a l’interior del llibre, sense data, però que amb tota seguretat pertanyien a l’acta d’aquesta primera reunió del consell perduda.

Com hem explicat abans, en la vila de Castelló el costum i les ordenances marquen que la primera reunió del consell de la nova administració s’ha de celebrar sempre el dilluns següent al diumenge de Pentecosta, sessió en la qual s’ha de començar per elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari un dels quatre jurats. Així veiem que s’esdevé en tots els llibres transcrits en aquest volum, amb l’excepció del de 1374-1375. Aquest comença al foli 1 recte amb la sessió celebrada pel consell municipal de Castelló dimarts 30 de maig de 1374, que amb tota seguretat no seria la primera. Simplement, quan es va fer la foliació del llibre els primers fulls ja s’havien esqueixat del volum.

En 1374 eixa primera sessió s’hauria d’haver celebrat dilluns 22 de maig, però no la conservem. Això sí, dins el llibre s’han conservat dos fulls solts doblegats, sense foliar i sense data però de la mà del mateix notari, en els quals apareixen registrats diversos acords del consell de Castelló. Pel contingut dels acords és evident que han de pertànyer a una sessió anterior a la primera que conservem completa i datada (la del 30 de maig de 1374), i que gairebé amb total seguretat serien els dos darrers fulls de la del 22 de maig que acabem d’esmentar. 15Per això hem transcrit aquests dos fulls solts a l’inici del llibre, abans del foli 1r. L’acta d’aquesta primera sessió no està completa, falten els primers fulls (suposem que els primers dos fulls) on apareixeria la convocatòria i participants i alguns temes tractats. Per la resta, el llibre sembla complet, fins concloure amb la darrera sessió celebrada per aquesta administració, la del 9 de juny de 1375, vespra de Quinquagèsima, en què es procedeix a fer l’elecció dels jurats per al següent exercici.

A banda d’aquests dos fulls esqueixats del volum, a l’interior del llibre també apareixen altres quatre fulls solts amb comptes o altres documents que es van presentar en alguna sessió del consell. Nosaltres els hem transcrit al final del llibre, però indiquem en nota a quina reunió del consell fan referència. 16

En total, el llibre de 1374-1375 recull les actes de quaranta-tres sessions del consell, comptant aquesta primera que conservem incompleta. Es tracta d’un any molt complicat per la greu crisi de subsistències que es produeix. Per als jurats de Castelló constitueix un any particularment difícil, ja que conflueixen diversos factors ben característics de les dificultats del segle XIV. En primer lloc una greu crisi frumentària: la collita de 1374 ha estat pèssima per diverses adversitats climàtiques, 17generant-se un forta escassetat de tota mena de queviures, particularment cereals, que té un clar reflex al llibre. D’altra banda, en abril de 1375 arriba també una nova onada de la pesta negra, i a això cal sumar encara les immoderades exigències de la monarquia, en el cas de Castelló representada per l’infant Joan, duc de Girona i futur Joan I, que ostenta els drets econòmics sobre les rendes de Castelló com a lloctinent general de son pare, el rei Pere el Cerimoniós. Per acabar-ho d’adobar, en aquesta conjuntura difícil, d’escassetat, carestia i endeutament, esclaten conflictes greus entre diverses faccions de l’elit política local.

Entre els llibres que hem transcrit no és l’any en què se celebren més reunions del consell (en 1378-1379 se’n fan quaranta-cinc), però sí que és el llibre més extens per la gran quantitat de problemes als quals s’ha de fer front. En aquest sentit no és una anyada típica. El 25 de novembre de 1374, quan han acomplit mig any del seu mandat, els jurats demanen al consell un increment de salari en atenció al gran treball que tenen, «molt més (…) que altres jurats dels temps passats». 18

Sabem que entre 1374 i 1377 es produeix una gravíssima crisi frumentària d’abast general, amb quatre collites dolentes consecutives. Els pitjors moments es produeixen entre 1374 i 1375, amb una escalada de preus i una escassetat de grans que obliga la vila a endeutar-se i a assajar solucions d’emergència. Justament l’aprovisionament de blat constitueix la principal preocupació de les autoritats municipals en aquest exercici, i obliga el consell a prendre diverses iniciatives.

Ja en maig de 1374 es fa evident que la collita de cereals d’eixe any va a resultar catastròfica, de manera que el consell encomana als jurats comprar blat allà on n’hi puguen trobar. Així, entre agost i setembre de 1374 els jurats i altres prohoms de la vila són comissionats per desplaçar-se a diversos llocs (Morella, Aliaga, Calataiud, l’Urgell, Tortosa, l’Ampolla…) a la recerca de cereals per aprovisionar la vila. Sovint tenen dificultats per traure el cereal comprat, ja que aquest any l’escassetat és generalitzada i per tot arreu es posen obstacles a la lliure circulació dels blats. Els jurats també entren en contacte amb diversos mercaders per obtenir cereals, prometent-los ajudes per a la seua importació. L’objectiu és poder abastir un graner municipal que faça petits préstecs als veïns o els el venga a un preu subvencionat. Una bona mostra d’aquesta política la trobem en l’acord de 28 de setembre de 1374, quan el consell articula un sistema pel qual els veïns de la vila podran rebre forment i ordi per a sembrar de cara a la nova collita, acceptant que a canvi paguen en figues seques, les quals després la vila intentaria comercialitzar per comprar més gra.