AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

Una altra data marcada en el calendari electoral és el 28 de setembre, vespra de sant Miquel, quan s’ha de reunir el consell per procedir a l’elecció del mostassaf, el qual jurarà i prendrà possessió al dia següent. Com veiem sempre es busquen dates assenyalades per fer els juraments dels nous càrrecs, que normalment tenen lloc davant tot el poble congregat en l’església per escoltar la missa.

El dia 22 de desembre és una altra data fixa de celebració de consell, ja que les ordenances del regne estableixen aquest dia per a procedir a l’elecció del justícia (que jurarà el càrrec el dia de Nadal). L’endemà de Nadal, dia 26 de desembre, és també una data en què sempre s’ajunta el consell municipal: no sols és la primera sessió presidida pel nou justícia (i tots els actes que ho regulen) sinó que és també el dia en què segons les ordenacions municipals s’ha de procedir a elegir el sequier i el sagristà de l’església de Santa Maria per a l’any següent.

Finalment, el dissabte vespra de Quinquagèsima, com s’ha dit, és quan s’han d’elegir els nous jurats per a l’exercici següent, en una sessió que és sempre l’última del llibre.

Llevat d’aquestes sessions amb data marcada, lligades al calendari electoral, la resta de reunions no tenen un periodicitat fixa, sinó que la convocatòria dependria de la necessitat d’afrontar determinades qüestions que anaven plantejant-se. Tampoc no es percep un predomini d’un determinat dia de la setmana per ajuntar el consell. És cert que en l’exercici de 1380-1381 una de cada tres reunions se celebra en diumenge, la qual cosa semblaria indicar una preferència pels festius per no interferir amb el temps de treball, però en els altres llibres transcrits no se segueix aquesta tònica. 10Molt sovint les convocatòries responen a la necessitat de donar resposta urgent a alguna qüestió.

UN AMPLI VENTALL DE TEMES

Al llarg del segle xiv es produeix un procés de progressiu enfortiment del consell, que de simple òrgan assessor dels jurats (la magistratura col·legiada que exerceix el poder executiu) passa a ser la instància suprema del poder municipal, l’òrgan que controla, dirigeix i fiscalitza l’activitat dels jurats. 11La lectura de les actes deixa clar que tots els temes s’han de sotmetre a la consideració del consell, sense que els jurats tinguen marge d’actuació autònoma al marge d’aquest òrgan. És cert que la majoria de vegades el consell delega la resolució dels assumptes en els jurats (de vegades acompanyats per altres prohoms designats en el mateix moment), atorgant-los una àmplia autonomia per poder arribar a solucions acordades. Però sempre deixa clar que l’última paraula la tindrà el consell, i que els jurats no podran actuar per lliure sense comptar amb el beneplàcit d’aquest òrgan de deliberació i acord on es construeix la voluntat política de la comunitat i que es reserva sempre l’última paraula.

Per aquesta raó la varietat d’assumptes que veiem aparèixer a les actes del consell resulta tan gran, derivada també de l’ampli ventall de competències de què gaudien els municipis medievals. Qüestions polítiques, econòmiques, fiscals, els plets de la vila, ordenances i reglamentacions, aveïnaments, etc. Tota la vida municipal desfila, bé és cert que molt formalitzada, per les actes d’aquestes sessions.

Hi trobem, per exemple, les actes dels processos electorals per designar les diferents magistratures del govern comunal, segons el calendari que hem vist abans: justícia, jurats, mostassaf, sequier, sagristà… Aquests processos electorals, amb la seua fase d’elecció i la posterior de sorteig, apareixen detalladament recollits en les actes del consell. També hi trobem la designació d’altres oficis municipals, com l’escrivà del consell, els guardians de la séquia o del terme, el saig i crida públic, etc. Igualment l’elecció del síndic-clavari, o la constitució d’altres síndics que puguen representar els interessos de la vila, ja siga en negociacions, contractacions o judicis. En aquest sentit cal fer constar que la vila de Castelló disposa de manera permanent d’un síndic o apoderat en la ciutat de València que hi defense els seus interessos davant les institucions regnícoles. Finalment, també l’elecció de jutges comptadors per rebre i revisar (i eventualment aprovar o difinir ) els comptes que han de presentar tots aquells que administren diners comunals.

En definitiva, tot l’organigrama municipal apareix perfectament detallat en les actes del consell, la qual cosa permet la reconstrucció de les elits governats i els equilibris de poder entre elles al llarg del temps. Pot ser l’aspecte que pitjor podem documentar a partir de les actes del consell siga justament el procés d’elecció dels consellers. Les ordinacions atorgades per la reina Elionor el 1341 estipulaven el procediment: la vespra de Quinquagèsima, després d’haver procedit a elegir els nous jurats, el consell (junt als nous jurats) havia d’elegir un prohom per cada parròquia, de manera que aquests sis consellers, junt als quatre nous jurats, serien els encarregats d’elegir els trenta-sis consellers per al següent exercici, sis per parròquia. 12Del procés d’elecció dels nous consellers per part d’aquest col·legi restringit format per 10 persones, un sistema clarament de cooptació, no en sabem res més perquè no s’alça acta: simplement en la primera plana del llibre de consells de l’exercici següent apareixen anotats els noms dels consellers elegits per cada parròquia. En la sessió del 28 de maig de 1379 transcrita en aquest volum, després d’haver elegit els nous jurats, el consell sembla innovar i apartar-se de la normativa: designa sis consellers dels que ho han estat en 1378-1379 perquè també ho siguen l’any següent, i vol que eixos mateixos sis siguen els encarregats de revisar els comptes del clavari, i també d’elegir als 36 nous consellers de la vila junt als quatre jurats entrants. Evidentment es tracta de mantenir la continuïtat en la línia política del consell, però també generarà un consell que supera la quarantena de consellers.

Entre les potestats polítiques del consell hauríem de citar també la capacitat legislativa per dictar els establiments o ordinacions municipals . Sempre que ho consideràs oportú el consell podia dictar normes sobre tots els afers de la seua competència, establint multes per als possibles infractors. Com que aquesta capacitat legislativa la tenia per delegació del poder reial, calia que les normes aprovades foren ratificades pel representant local de l’autoritat règia, és a dir, el batle de Castelló. Els establiments s’agrupaven en l’anomenat Llibre d’ordinacions que es conserva a l’Arxiu Municipal de Castelló i que va ser confeccionat al segle XV. 13Aquest còdex recull bona part dels establiments que havien estat aprovats pel consell fins al moment de la seua redacció, el text íntegre dels quals es troba a les actes de consell. En aquestes, efectivament, hi podem trobar establiments nous, nascuts de la voluntat del consell municipal per donar una resposta més general als problemes que es van plantejant, esmenes dels ja existents i aclariments sobre com han d’interpretar-se certes normes. Fins i tot en alguns casos s’estipulen excepcions al que preveuen les ordenances per a determinats períodes de temps marcats sempre pel consell, que com anem veient ostenta clarament el poder màxim sobre la vida municipal. 14

En la seua redacció s’utilitza com a fórmula d’inici la frase «l’onrat consell de la vila de Castelló, per bé, profit e utilitat de la cosa pública stablí e ordenà…». Unes paraules, establí i ordenà , que mostren bé el perquè del nom amb el qual eren i són conegudes aquelles lleis municipals, i a les quals seguia el text corresponent que estava rubricat pel batle. Aquesta és una de les poques firmes que apareixen als llibres de consell, els quals no requerien d’elles ja que, com s’ha dit, els elements que garantien la legalitat de les reunions eren la indicació sobre com s’havia fet la convocatòria, la data, el lloc i els assistents.