AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

En aquest exercici també podem comprovar els problemes crònics de tresoreria, amb un nivell molt greu d’endeutament de les finances municipals que obliga a encetar polítiques adreçades a redimir els censals carregats sobre la vila.

També hi trobem encara alguns dels temes que ja havíem vist al llibre de 1374-1375, com ara la qüestió amb la família dels Miró per la recaptació de peites i els comptes del quitament de la vila, i també les relacions amb l’infant Joan, les rendes del qual estan empenyorades a favor de la vila per respondre dels censals que Castelló s’ha carregat en benefici de l’infant. En 1378 el comprador de les rendes reials és el ciutadà de València Guillem Andreu, que també ha comprat les imposicions de Castelló, i que manté un important contenciós amb la vila perquè demana una rebaixa dels preus de venda pactats, al·legant que aquestes compres li van a suposar unes importants pèrdues econòmiques. El conflicte s’allargarà en el temps, de manera que uns anys després, el 22 de desembre de 1382, trobarem en les actes municipals que Guillem Andreu es troba tancat a la presó per aquesta raó.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1380-1381

És un llibre de 310 × 210 mm, que consta de 45 fulls, amb foliació moderna a llapis en el marge superior dret com tots els anteriors. Per a l’enquadernació del llibre s’ha fet servir un pergamí reutilitzat, bastant trencat, i del qual ha desaparegut la data. Per l’estil i contingut sembla bastant proper al moment de redacció del llibre: és la venda d’una casa a Martín Peris, teixidor veí de Castelló. El llibre està conformat per un sol quadern de 23 fulls, al qual li manca un foli que és justament l’últim.

La relació de sessions sembla completa. Comença amb la reunió celebrada dilluns 14 de maig de 1380 (l’endemà de la festa de Quinquagèsima en què prenen possessió els nous jurats), i acaba amb la sessió realitzada dissabte 1 de juny de 1381. Aquesta última sessió, però, està incompleta, ja que falta l’elecció dels nous jurats que havia de realitzar-se eixe dia. De fet, el darrer full conservat (el foli 45) ja està solt, i amb tota seguretat se n’ha perdut, almenys, un altre, ja que el quadern únic que conforma aquest llibre tenia 23 fulls, que faria 46 folis.

A més de les actes de les sessions del consell municipal relligades en aquest llibre, hi trobem també dos fulls solts. 25Durant l’exercici de 1380-1381 se n’han celebrat (o almenys conservem l’acta) trenta-set sessions en total, la qual cosa fa una mitjana d’aproximadament tres al mes. Dels quatre llibres transcrits aquest és el menys extens, i els temes tractats són els habituals, sense que puguem ressenyar alguna qüestió que destaque sobre la resta.

Sí que podem percebre que es mantenen les dificultats financeres de la vila, aclaparada per un excessiu endeutament. En juny de 1380 les autoritats municipals estan intentant comprar censals a un interès menor per alleugerir la pesada càrrega de les pensions censals. 26La pressió fiscal també es mantindria alta: la col·lecta de peita (impost sobre el patrimoni) s’ordena a quatre sous per lliura. Tanmateix, els diners s’acaben ràpidament i no donen per cobrir totes les necessitats, de manera que davant les requisicions del jurats el consell es veu forçat a ordenar tres recaptacions més de la peita al llarg de l’any de la seua administració, dos de sis diners per lliura i la darrera de dotze diners per lliura. Constantment el jurat clavari s’adreça al consell per mostrar-li que no disposa de fons per fer front als pagaments necessaris.

També es mantenen les exigències constants de l’infant Joan, duc de Girona i lloctinent general del rei Pere el Cerimoniós. Com a beneficiari de les rendes reials sobre Castelló manté la seua pressió sobre les autoritats municipals de la vila, amb una actitud entre amenaçant i paternalista. Torna a obligar la vila a carregarse amb nous censals, empenyorant a canvi les rendes reials generades per la batlia. Però d’altra banda no s’està de reclamar les cenes d’absència dels darrers sis anys que teòricament li havien de correspondre com a lloctinent reial, circumstància a la qual la vila s’oposa fermament. També per part del rei es demana un subsidi extraordinari per la coronació de la reina, la quarta esposa de Pere el Cerimoniós Sibil·la de Fortià.

Entre els temes heretats encara cueteja l’afer de la vila contra la família Miró i els seus aliats, que s’arrossega des de 1374. No obstant això, les tensions entre el consell i el lloctinent de governador de Castelló s’han reduït considerablement.

En aquest exercici veiem també una activitat edilícia molt intensa, que es reflecteix en diverses obres públiques que, sens dubte, també estan gravant les arques de la institució municipal: obres de reparació de l’assut, dels aljubs, neteja de séquies i escorredors, etc. Però sobretot obres de construcció tant en l’església parroquial de Santa Maria com en la de la Mare de Déu del Lledó. Per a la primera sabem que hi ha un manobrer encarregat de les obres, i que necessita d’una forta provisió de rajoles (els jurats en compren 12.000) que provoca una important activitat ceràmica al forn de la rajola .

En agost de 1380 la vila viu un moment difícil perquè s’han esgotat les existències de vi. Normalment Castelló és excedentària en la producció de vi. 27Per això, mentre que la política del consell municipal és prohibir l’eixida de qualsevol mena de producte alimentari de la vila, en el cas del vi és al contrari: allò que prohibeixen les ordenances municipals és introduir en la vila de Castelló vins de procedència forana. Doncs bé, en agost de 1380 es produeix «gran remor» en la vila perquè no queda vi, circumstància que obliga els jurats a fer una excepció en les ordenances municipals per al mes d’agost, abans que arribe el vi de la nova verema de setembre. 28Aquesta producció sobrant de vi es palesa també en altres acords del consell municipal, com quan en novembre de 1378, informat el consell de la sobtada pujada que estaven experimentant els preus dels cereals en el mercat de València, prohibeix traure de Castelló tota mena de cereals (incloent-hi el blat procedent de les rendes) sense traure el doble de càrregues de vi. 29

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1382-1383

Es tracta d’un llibre de 310 × 210 mm que conté 64 fulls, amb una foliació moderna a llapis en l’angle superior dret. Està conformat por dos quaderns, un de vinti-quatre fulls i l’altre de vuit. El llibre està enquadernat amb un pergamí reutilitzat i cosit amb tires de pergamí.

El llibre sembla complet, amb totes les actes dels consells celebrats aquest any. Comença amb la sessió de dilluns 26 de maig de 1382 (l’endemà de la presa de possessió dels nous jurats), i acaba amb l’acta de dissabte 9 de maig de 1383, vespra de Pentecosta en què s’elegeixen els jurats per al següent exercici.

En total són trenta-quatre sessions, de manera que la mitjana no arriba a tres per mes. És la xifra més baixa dels quatre llibres que transcrivim, si bé pel que fa al contingut no és el més breu, ja que els temes tractats en algunes sessions resulten molt extensos.

La necessitat de fer front al greu endeutament del municipi constitueix el tema més important i recurrent en aquest exercici, lligat íntimament a les qüestions fiscals i de disminució de la despesa pública. En relació a altres anys, la principal novetat és la recent aprovada política per a amortitzar els censals carregats sobre la vila. L’any anterior s’han pactat uns capítols entre la vila i l’infant Joan per al quitament de part del deute públic que ofegava les finances municipals. Segons les ordenances, aquests capítols han de ser jurats per totes les autoritats municipals a l’inici del seu mandat, de manera que el seu contingut detallat ve recollit en l’acta de la primera sessió celebrada, la del 26 de maig de 1382.