AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

Els capítols ordenen recaptar una peita de 34 sous i mig per lliura peitera per tal d’amortitzar el deute censal. D’ells, quatre sous i mig per lliura serien per fer front al pagament de les pensions anuals dels censals carregats sobre la vila, i els restants trenta sous per lliura per redimir el capital. 30La primera peita, la de 4 sous 6 diners s’havia de recaptar tots els anys per fer front al pagament de les pensions. Però la segona, la destinada a lluir els censals, només l’havien de satisfer els veïns una vegada. Cal tenir present que aquesta peita, dedicada al quitament dels censals de la vila, s’afegeix a la peita ordinària que cada any es recaptava per fer front a les despeses ordinàries del funcionament municipal.

Les autoritats municipals són conscients que aquesta enorme pressió fiscal de trenta sous per lliura és impossible de recaptar d’una vegada, de manera que els capítols acorden un sistema progressiu: aquells veïns que puguen satisfer la peita de trenta sous per lliura sobre el seu patrimoni estaran exempts, a partir d’aquell moment, de contribuir en la de 4 sous 6 diners dedicada a obtenir fons per pagar les pensions censals. I les quantitats així recaptades es destinaran de manera immediata a la redempció de censals, reduint d’aquesta manera el total del deute.

Per portar endavant aquesta política són designats sis prohoms com a diputats encarregats d’administrar les quantitats recaptades, elegits de manera conjunta entre el consell i l’infant Joan, duc de Girona (de fet l’infant imposa a Guillem Miró, lloctinent de governador: de manera que ja no són sis, sinó set). Aquests diputats, els diners que rebran de la peita de 30 sous per lliura els hauran de destinar de manera immediata a anar lluint censals. I en el termini de dos mesos des que hauran recaptat les quantitats, estaran obligats a retre compte de la seua administració davant del consell ajustat en sessió plenària. De manera que en successives reunions, cada dos mesos, trobem aquest retiment de comptes, que representa una novetat en relació als llibres transcrits fins ara. 31

Així es verifica en les sessions del 22 de juliol de 1382, 13 de setembre, 22 de desembre, 17 de febrer de 1383 i 16 d’abril del mateix any. 32En aquests comptes els diputats presenten en primer lloc la suma de les quantitats recaptades dels veïns que han satisfet la peita de 30 sous per lliura, i d’eixa manera han deixat els seus béns lliures d’aquesta càrrega fiscal. No s’especifica el nom d’aquests veïns (que sabem estaven anotats en un qüern ), però podem suposar que tots ells pertanyien a les famílies més riques i dominants de la vila. Després presenten el compte de la destinació dels diners recaptats. I ara sí, a més de les quantitats globals, el compte especifica quins censals han estat recomprats amb aquests diners, donant tota la informació sobre cadascuna de les operacions de quitament realitzades.

Lligada a aquesta política de descàrrec dels deutes de la vila, també es prenen mesures radicals de reducció de la despesa: els salaris públics es divideixen a la meitat (justícia, jurats, síndic) i s’anul·len algunes pensions que la vila satisfeia, amb protestes dels que les percebien. D’altra banda, treballs com el de neteja de la séquia i l’assut, que diu que solien costar 4.000 sous cada any, ara s’ordena que es facen per deenes , és a dir, mitjançant prestacions obligatòries —i no remunerades— de treball per part dels veïns.

Un altre tema present en diverses sessions fa referència al sistema que s’ha d’utilitzar per fer efectiu el pagament del subsidi ofert a la corona en les corts de Montsó. Hi ha discussions entre les diferents viles reials i la ciutat de València, sobre quina part s’ha de recaptar per via de compartiment i quina part per generalitats (vegeu sessions dels dies 2 i 18 d’octubre de 1382). També hi ha notícies sobre una convocatòria de les hosts de Castelló per anar a Borriol (14 de novembre de 1382), o al castell de Xelva, si bé en aquest cas sembla que el consell es nega i el governador del regne posa una demanda contra la vila (sessions del 25 de gener i 17 de febrer de 1383).

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ

Seguim els criteris habituals de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes».

• Seguir escrupolosament el manuscrit.

• Conservació de les grafies de l’original.

• Separació de les paraules segons la llengua moderna.

• Simplificació de les consonants dobles inicials.

• Regularització de l’ús de u i v , i del de i i j .

• La ce trencada ( ç ) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.

• Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.

• Regularització de l’ús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per l’escrivà.

• Utilització de || núm. pàginaper indicar el canvi de pàgina

• Els interlineats apareixen entre \…/

• Reservem els claudàtors […] per marcar els trossos il·legibles per taques d’humitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixeria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.

• Evitem sempre que és possible l’ús del sic . Quan es evident que falta una paraula o una lletra per a la correcta interpretació, la restituïm entre parèntesis angulars <���…>. Els errors de l’escrivà en l’escriptura d’una paraula els indiquem en nota al peu.

• Les paraules o frases amb ratlla passada les indiquem en nota a peu de pàgina, així com les anotacions al marge o les correccions.

• Quan l’original deixa un espai en blanc per oblit o per desconeixement d’una dada o d’una quantitat, ho indiquem així: ( en blanc ).

• Les xifres romanes les col·loquem entre dos punts.

• Utilització de la cursiva per als textos escrits en una llengua diferent al català (normalment en llatí).

• El sign e tironià el transcrivim per et , ja que quan s’escriu de manera completa gairebé sempre apareix et .

¶ 1V. ANYÓ GARCIA, Primer Manual de Consells de la ciutat de València (1306-1326). Estudio y transcripción , València, Ajuntament de València, 1997. A. BOLUDA PERUCHO, Els Manuals de Consells medievals de Xàtiva (1376-1380) , València, Diputació Provincial, 1999. V. OLASO, El Manual de Consells de Gandia a la fi del segle XV , València, Publicacions de la Universitat de València, 2005. Per a altres estats de la Corona podem citar F. CORTIELLA, M. SANTMARTÍ et alii , Actes municipals 1386-1387 i 1387-88 , Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 1987. C. BATLLE, El «Llibre del Consell» de la Ciutat de Barcelona, segle XIV: Les eleccions municipals , Barcelona, CSIC, 2005.

¶ 2En el cas de la ciutat de València, així com en altres municipis valencians, els registres d’actes del consell reben el nom de Manuals de consells . En la nostra edició, però, hem preferit mantenir la denominació Llibres de consells perquè és la que es fa servir de manera sistemàtica en la documentació medieval conservada a l’Arxiu Municipal de Castelló. No cal ni dir que, en tots dos casos, el contingut és el mateix: recollir les actes de les sessions celebrades pel consell municipal per tal de deixar constància escrita dels acords presos.

¶ 3Els registres d’albarans contenen el text complet dels documents emesos pel consell en virtut dels quals ordenava al síndic o clavari realitzar els pagaments a càrrec dels fons municipals. Per la seua banda als judiciaris dels jurats s’hi registra l’activitat diària que els jurats duien a terme a través del seu òrgan executiu: la cort dels jurats .