AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

¶ 4Llibre de consell de 1378-1379, fol. 43r, sessió de 6 de març de 1379.

¶ 5F. OLUCHA MONTINS, «A propòsit dels trescents anys de l’edifici de l’Ajuntament de Castelló», Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , LXVI (1990), pp. 35-41.

¶ 6L’ofici d’escrivà dels jurats, com el de jurat i conseller, no podia repetir-se en anys consecutius, ni tan sols mitjançant l’argúcia legal d’actuar com a lloctinent. Vegeu P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) , València, PUV, 2008, p. 233.

¶ 7La mateixa naturalesa de la font (les actes de consells són a efectes pràctics actes d’acords) sembla desaconsellar fer constar els desacords i enfrontaments en aquesta mena de llibres. Els episodis que hem pogut documentar en altres llocs han estat possibles a partir de les cartes de protestació que la part que es considera agreujada pel desenvolupament de la sessió municipal demana redactar a un notari per fer constar el seu relat dels fets i la denúncia presentada, i com a tals escriptures privades apareixen registrades als protocols del notari que ha rebut la carta.

¶ 8P. VICIANO, Regir la cosa pública … , p. 229. Per a les ordenacions F. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media , València, 1952.

¶ 9En l’exercici de 1382-1383, per exemple, es pot veure la sessió celebrada dilluns 26 de maig de 1382: «…com segons ordenació, en lo principi de lur offici lo dit consell degués provehir als dits jurats de scrivà, (…) ab lo qual fessen son regiment del dit lur ofici». I a continuació «com semblantment, en lo principi de la lur administració, segons ordenació, deguesen haver clavari e síndich a reebre les quantitats e donar aquelles llà hon se pertangués de la dita vila, segons és acostumat…».

¶ 10Arxiu Notarial de Morella, sig. 76, f. 23v (21 de maig de 1401). Al protocol del notari de Vilafranca Antonio Esquerdo apareix un dictamen de Joan Torres, savi en dret de Morella, parlant d’un «privilegi [que] solament se praticava en la ciutat e los lochs grossos, on han e poden haver consell bé plenerament los dies faeners com los dies de les festes».

¶ 11P. VICIANO, Regir la cosa pública …, p. 232. Aquesta tendència és molt evident des de les noves ordenacions de 1341, que apostaven clarament per retallar el poder dels jurats en favor d’un consell cada cop més autònom.

¶ 12F. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales …, p. 106.

¶ 13L. REVEST CORZO, Libre de Ordinacions de la vila de Castelló de la Plana. Estudio preliminar, edición, notas y glosario , Castellón de la Plana, 1957.

¶ 14Un exemple d’açò el trobem en les actes de 1380-1381. Castelló sembla ser, de manera general, excedentària en la producció de vi, de manera que els establiments prohibien entrar vins forans en la vila. En agost de 1380, però, sembla que s’han esgotat les existències de vi, la qual cosa obliga el consell a fer excepcions en l’establiment durant el que queda del mes d’agost, fins que arribe la nova verema en setembre. Ja en la sessió del 10 d’agost de 1380 el consell, considerant que «alcunes persones sien malaltes en la dita vila et no hajen vi», permet que tots els veïns puguen entrar vins forans durant el que queda del mes d’agost, però només per a consum propi. Dos dies després, diumenge 12 d’agost, se celebra una nova reunió extraordinària del consell per tractar de manera monogràfica el tema. Un dels jurats exposa que «en la vila no haje vi et sie gran remor en aquella», i el consell acorda que tots els veïns hi puguen entrar vins de fora tant per al seu consum com per a vendre, però no cap altra persona forastera. I avisant expressament que aquesta excepció als establiments només durarà durant el mes d’agost, i passat aquest els qui entren vi incorreran en la pena acostumada de 60 sous.

¶ 15En la sessió del 30 de maig de 1374 el notari de Castelló Mateu Caro informa de les gestions realitzades en relació a dos afers que li havien estat encomanats justament en aquests fulls solts (sollicitar l’alliberament de dos veïns de Castelló que s’havien emportat en una galiota a València, i entendre en unes penyores de bestiar que havien patit uns veïns de Castelló en terme de Culla). Açò ens confirmaria que són poc anteriors al 30 de maig, quasi amb tota seguretat de la sessió inaugural de la nova administració el 22 de maig.

¶ 16Són els següents: en primer lloc un fullet solt amb els comptes presentats per Pere Esteve, fuster, de les obres fetes per a la vila en la reparació de l’assut. Es tracta del compte presentat en la sessió del consell de 30 de maig de 1374 perquè el consell lliurés el corresponent albarà de pagament. El segon és un altre fullet amb el compte presentat per Joan Tauhenga, notari, de diverses quantitats que li deu la vila per diferents serveis prestats (redactar cartes i administrar el pou de Santa Maria). És també una minuta, en aquest cas presentada en la sessió del consell de 28 de febrer de 1375 per obtenir el corresponent albarà del consell manant al clavari fer el pagament. En tercer lloc un compte més llarg, en format foli, presentat pel notari Mateu Caro, que detalla les despeses que ha realitzat en l’intent de comprar forment en Aliaga per abastir la vila, així com altres desplaçaments a Morella i València. És el detall per menut del compte presentat al consell el 16 de desembre de 1374 per obtenir l’albarà de pagament. I finalment un fullet solt on es copia la manera de procedir per fer el compte en la qüestió entre la vila i la família dels Miró. El seu contingut es correspon amb la cèdula presentada al consell del dia 6 de gener de 1375, atribuïda a Perpinyà Blan, tresorer del duc de Girona.

¶ 17En maig de 1374 es fa referència a la «gran carestia et fretura que és en la dita vila per la fort anyada que és de present, en tant com los blats del terme, axí per secada com per neu (…) sien molt fallats».

¶ 18«Emperò, suplicaren los dits jurats que plagués al dit consell, esguardant los lurs treballs et lo temps present que és de gran carestia et an molt més que fer que altres jurats dels temps passats, que al dit salari los fos enadit.»

¶ 19«Ítem fon proposat en lo dit consell, que com fos gran suspició als jurats que alcuns amagadament hic traguessen victualles, et fos gran profit tancar les portes de la dita vila per squivar la dita suspició et dan, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que les portes de la vila, per custòdia de les victualles, fossen totes nits tancades» (acord de 25 d’octubre de 1374).

¶ 20«…fon acordat per lo dit conssel que dos hòmens fossen elets de cascuna parròchia, los quals diligentment cercassen per cascuna parròchia quant blat hi haurie, et feta la dita cerca de aquells dits blats, per scrit (…) fessen relació al dit conssell dels blats que atrobat haurien».

¶ 21«Ítem, lo dit consell ordenà que·ls jurats ab los.XII. pròmens, .II. de cada parròquia, anassen per la vila et que regoneguessen los blats que cascuns tenen, et que sien scrits. Et levada la provissió de aquells et de lurs companyes, lo sobrepús que·l traguessen, et que fos bé a aquells asegurat, et que fos feta botiga et aquells sien venuts a les gens. Et axí com los diners exiran, que sie feta paga a aquells qui·ls auran preses.» (acord de 24 de febrer de 1375).

¶ 22 Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (selecció) , edició a cura de V. Escartí, València, IVEI, 1988, p. 40.

¶ 23J. SÁNCHEZ ADELL, Castellón de la Plana en la Baja Edad Media , Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1982, p. 34.

¶ 24Sobre les peticions de l’infant vegeu Luis REVEST CORZO, «La villa de Castellón y los apuros económicos del Duque de Gerona», dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón , València, 1923, pp. 519-539.