AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

L’any següent, en abril de 1375, quan es pren consciència que la nova collita serà igualment dolenta, el consell autoritza a endeutar-se fins a quantitat de 40.000 sous per comprar blats per als veïns de la vila. El consell intenta també posar fre a la carestia, fixant uns preus màxims per a la venda i impedint l’especulació, però són mesures condemnades al fracàs. Tampoc no sembla que acabe d’obtenir resultats la política de prohibir l’eixida de vitualles i queviures del terme de Castelló. Són múltiples les vies per al frau, i finalment els jurats han d’ordenar que es tanquen les portes de les muralles per la nit per evitar qualsevol eixida de queviures. 19

El consell arriba a facultar els jurats per poder entrar en les cases dels veïns per reconèixer els seus graners i fer recompte de totes les existències bladeres. El grau d’intervencionisme de les autoritats municipals és notable. S’arroga la facultat de poder prendre tot allò necessari per a l’abastiment de la vila, deixant a cada casa la part necessària per al seu consum i pagant la resta al preu que fixa el consell. El 25 d’octubre de 1374 comencen les protestes dels que consideren que el preu rebut està molt per sota del preu de mercat. El 14 de novembre, el consell mana que dos homes de cada parròquia inspeccionen totes les existències de blat de la vila. 20Fins i tot el control s’estén als cereals inferiors: els jurats i justícia aniran a les cases on saben que algunes persones tenen «arroços, paniços et dacces ultra lur provisió», on prendran tot allò necessari per a l’abastiment de la vila, «lexan a aquelles lur provisió et pagant-los ço que de aquelles pendrie».

La situació es manté durant tot l’hivern. En febrer de 1375 es fa una ordenació sobre blats que manté el control municipal de tot el cereal existent en Castelló. Els jurats, juntament amb dotze prohoms, dos de cada parròquia, han de recórrer la vila per reconèixer els blats que té cadascú. I deixant la provisió necessària per a cada casa, que la resta ho prenguen per a vendre a les gents que ho necessiten. 21

El consell és conscient que dins els murs de la vila de Castelló s’ha refugiat molta gent per aconseguir provisió de blats, incloent-hi molts que no són veïns. El 25 d’octubre de 1374 ordena fer recompte de tots els que estan vivint en les cases de la vila, per girar una exacció extraordinària que afecte també aquestes persones no veïnes i les obligue a contribuir en les despeses comunes, orientades fonamentalment a la compra de cereals.

En definitiva, la lectura de les actes de consell de l’exercici 1374-1375 constitueix un bon exemple per analitzar com funcionava una vila en un any d’escassetat, fam i carestia. S’hi veu la política municipal obsessionada a assegurar l’abastiment per evitar la despoblació del lloc: compres massives, endeutament a càrrec de l’erari municipal per garantir l’avituallament, prohibició d’exportacions, portes tancades, control exhaustiu de tot el cereal existent en la vila i terme…

La crisi de subsistència que acabem de descriure ve acompanyada d’una epidèmia de pesta negra en la primavera de 1375 (la que al dietari del capellà d’Alfons el Magnànim s’anomena la tercera mortaldat). 22Sabem que està activa el 10 d’abril, quan el vicari demana algun pagament pels treballs que està sostenint en el soterrament dels morts i el consell li ho denega. També els compradors de les imposicions es queixen per les pèrdues que estan patint com a conseqüència d’aquestes mortaldats (sessions del 10 d’abril i 9 de juny).

Un altre tema que ocupa sovint l’atenció del consell municipal en 1374-1375 són les peticions extraordinàries realitzades pel duc de Girona, l’infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós i futur Joan I. Ja en 1368 l’infant havia rebut la senyoria sobre la vila, si bé va ser una concessió curta que el mateix any fou revocada. 23No obstant, això, com a lloctinent general del rei, continuava essent el destinatari de les rendes reials generades per la batlia de Castelló. Doncs bé, a l’escassetat i males collites, a la necessitat de la vila d’endeutar-se per poder comprar cereals, a totes aquestes dificultats s’uneixen les exigències del primogènit del rei. Necessitat de diners i incapaç d’obtenir els recursos que calien, l’infant pressiona el consell perquè aquest s’endeute en lloc seu, carregant-se censals el capital dels quals anirà a les mans del duc de Girona. S’inicia així una política d’empenyorament de les rendes reials a favor de la vila de Castelló (com a garantia de les quantitats prestades) que òbviament no agradava al consell, desconfiat de figurar com a creditor d’una persona de la família reial que, d’altra banda, no deixa de pressionar amb peticions de subsidis extraordinaris. 24

L’endeutament de la hisenda municipal provoca també tensions entre els diversos elements de les famílies dominants. La vila estava recaptant peites per a poder redimir el deute censal, però aquest any ha de quedar en suspès el contracte que estava en vigor per la incapacitat de la gent per fer front a uns impostos tan elevats. Açò provocarà un enfrontament molt dur entre el grup que controla el govern municipal en 1374-1375 i la família dels Miró i els seus aliats, que eren els encarregats de recaptar aquestes peites que ara han quedat en suspès (i també de quitar els censals de la universitat). Els primers acusen els segons d’haver malversat fons públics i els reclamen el retorn d’elevades sumes de diners. El cap de la facció dels Miró, però, era Domingo Miró, lloctinent de governador en Castelló i molt ben relacionat amb l’infant Joan. D’aquesta manera el conflicte supera l’estadi d’un simple enfrontament entre faccions de l’elit política i social, i es converteix en un conflicte entre institucions que enfronta el consell municipal de Castelló contra el lloctinent de governador dellà lo riu d’Uixó. Aquest conflicte, si bé amb menor intensitat, continuarà present en anys successius i deixarà petjada en llibres posteriors.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1378-1379

És un llibre de 310 × 210 mm, enquadernat amb un pergamí escrit reutilitzat i cosit amb tires de pergamí. Consta de 56 fulls, amb una foliació moderna a llapis al marge superior dret. Està composat per dos quaderns de 17 i 11 fulls.

S’hi conserven les actes de totes les sessions del consell celebrades en aquest exercici, des de la primera sessió efectuada dilluns 7 de juny de 1378, l’endemà de la festa de Pasqua Granada, fins a la vespra de la dita festa de l’any següent, dissabte 28 de maig de 1379, sessió en la qual té lloc l’elecció dels jurats per a l’any següent.

En total se celebren 45 reunions del consell. Amb una mitjana de quasi quatre sessions per mes és l’exercici en què més reunions del consell municipal es produeixen. Com sempre, la seua distribució al llarg de l’any no és regular, sinó que depèn de la urgència dels temes que s’han de tractar. Així, en alguns mesos com al juliol i setembre de 1378 arriben a celebrar-se sis reunions del consell en cada mes, mentre que en març de 1379, per exemple, només se’n celebren dues juntes en tot el mes.

Aquesta abundància de sessions del consell a partir de l’estiu de 1378 va molt lligada a un dels temes que més centren l’atenció de les autoritats municipals durant aquest exercici: la petició de subsidis extraordinaris per part del rei Pere el Cerimoniós per finançar l’expedició naval que vol organitzar a Sardenya i Sicília. La vila tracta de resistir-se a aquesta petició, primer argumentant els privilegis que l’enfranquien, les moltes subvencions que ja ha atorgat a la corona i la seua pertinença al duc de Girona. I quan comprèn que per aquesta via no ho aconseguirà, intenta que la quantitat exigida siga la més baixa possible, allargant les negociacions i posant tota mena d’entrebancs a l’infant Martí, encarregat de recaptar aquest subsidi… fins que esgoten la seua paciència i aquest fixa unilateralment la quantia exigida i ordena fer execució contra els béns de la vila, la qual cosa obliga a noves negociacions a tres bandes per evitar l’execució i obtenir una rebaixa de la quantitat exigida. Tot plegat, una qüestió que s’estén al llarg del llibre per diverses sessions, que ens permet resseguir les diferents fases del procés de negociació fiscal que acompanya aquestes peticions extraordinàries de subsidis, amb moments de bastant tensió, però sempre dins d’una lògica de negociacions perfectament coneguda per les dues parts.