AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

E ls llibres de Consells de la vila de Castelló

.III.

(1391 – 1404)

fonts històriques valenciane s

71 .

E ls llibres de Consells de la vila de Castelló

.III.

(1391 – 1404)

Edició a cura de

Germán Navarro Espinach i Joaquín Aparici Martí

•

2018

fonts històriques valenciane s

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

© Germán Navarro Espinach i Joaquín Aparici Martí, 2018

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

Disseny de la col·lecció: J.P .

Il·lustració de la coberta:

Llibre de Peita de 1641 , Arxiu Municipal de Castelló

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-405-6

Introducció

Aquest tercer volum que s’edita de la sèrie dels llibres de Consells de la vila de Castelló recull quatre manuscrits corresponents als anys 1391-1392, 1392-1393, 1400-1401 i 1403-1404. Malgrat que els dos primers són consecutius, entre el segon i el tercer falten fins a set períodes de govern local (1393-1394, 1394-1395, 1395-1396, 1396-1397, 1397-1398, 1398-1399 i 1399-1400), com tampoc no hi són els períodes 1401-1402 i 1402-1403 entre el tercer i el darrer manuscrits publicats. La cronologia de la qual estem parlant ocupa els darrers anys del regnat de Joan I (1387-1396) i els primers del seu germà Martí I (1396-1410). Estem davant d’una època de la història del País Valencià coneguda com a temps de dificultats econòmiques i tensions socials, preàmbul de la crisi successòria de la dinastia reial que tindrà amb el Compromís de Casp un punt final, donant pas a la nova dinastia castellana dels Trastàmares. Ara bé, a diferència del primer llibre de Consells de la sèrie, els quatre que comentarem tot seguit estan lligats en la seua part final amb registres d’albarans i lletres missives, la qual cosa implica un major volum d’informació, complementant les mateixes deliberacions dels jurats i el consell de la vila.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1391-1392

El primer llibre que editem està enquadernat amb un pergamí reutilitzat de 310 × 210 mm. A la coberta podem llegir el nom dels quatre jurats del període i els anys. Són 71 fulls de paper numerats, a més d’un inicial sense numerar. La numeració original era amb números romans al marge superior dret de cadascú dels rectes, però després es va fer una segona numeració amb llapis i números aràbigs sota l’anterior. Està compost per dos quaderns, el primer contè els fulls 1-56 i el segon la resta, tot i que hi ha alguns fulls descosits de l’enquadernació cosida amb fil de cànem. No estem parlant d’un llibre que té solament actes del consell. En realitat des del full 50 al 65 es troba un registre d’albarans i des del 66 fins a la fi del llibre còpia d’algunes lletres missives enviades pels jurats de la vila de Castelló a les autoritats locals d’altres poblacions. Apareixen en blanc solament els folis 61v, 65v i 67v. El 65v palesa el canvi de tipus de documentació, és a dir, el pas dels albarans a les lletres.

Pel que fa als primers cinquanta folis que recullen les esmentades actes, hi ha registrades trenta reunions del Consell. El llibre d’actes comença el diumenge 14 de maig de 1391 amb el jurament i sagrament acostumat dels seus càrrecs per part dels quatre jurats elets: Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols i Bernat Mut. La cerimònia tingué lloc, com sempre, davant de tot el poble de la vila en l’església de Santa Maria. Es reprodueixen també els noms dels consellers electes per cadascuna de les sis parròquies. I al dia següent, dilluns 15 de maig, fou ajustat el consell en el palau comú de la vila per procedir a l’elecció de l’escrivà, el notari Pasqual Bataller. Mesos després, el consell del dijous 28 de setembre, la vespra de la festa de sant Miquel, procedirà a l’elecció del mostassaf segons estableixen els furs i privilegis del regne de València, assolint aquest càrrec Arnau Sala (f. 22v). De la mateixa manera, trobem que en el consell del divendres 22 de desembre tingué lloc l’elecció del justícia de la vila, tres jorns abans de la festa de Nadal, és a dir, l’endemà de sant Tomàs, segons els esmentats furs i privilegis del regne. La persona elegia fou Berenguer Moliner (f. 28r).

A banda de l’ampli ventall de temes tractats en les reunions, destaquen algunes notícies registrades en les actes, ja que mostren l’impacte que produïren determinats esdeveniments de l’exterior de la vila en la ment de llurs prohoms. Per exemple, el dissabte 17 de juny es fa referència al gran disbarat que hi hagué a la jueria de València amb els robatoris patits pels seus habitants, la qual cosa implicava establir alguna provisió per protegir als jueus castellonencs perquè estaven sota el domini directe del senyor rei (ff. 9v-10r). 1D’altra banda, el dilluns 10 de juliol es presentava un correu davant dels jurats amb una lletra del rei Joan I, signada a Saragossa el 17 de juny, anunciant la seua coronació i la de la regina Violant prevista a la capital aragonesa el 29 de novembre. El text en llatí de la lletra fou insert aqueix dia en el llibre de Consells per a que posteriorment el consell prenguera els acords oportuns (f. 11r).

No sempre es copiaven els continguts de les lletres rebudes en el llibre. Això depenia de la transcendència de l’afer. Per exemple, el dimarts 22 d’agost, els jurats informaven al consell que havien rebut una missiva del mestre racional Pere d’Artés, en la qual expressava alguns dubtes sobre l’administració de les rendes del senyor rei a la vila, en concret reclamava 1.000 sous de l’impost de cena que l’antic batlle de la població havia rebut dels recaptadors del tribut però que després no se sabia en poder de qui eren (f. 18r). Un altre dimarts de reunió, el 5 de setembre, també els jurats explicaven que havien rebut una lletra del noble Roger de Muncada, portaveu del governador del regne, requerint el nomenament d’un home que anara a la ciutat de València en representació del consell (f. 19v). Quant a l’esmentat requeriment del mestre racional, el divendres 22 de setembre els jurats registraren còpia d’una lletra certificatòria de resposta en la qual donaven tot tipus de detalls al voltant dels 2.119 sous i 5 diners en concepte de rebudes que l’administrador de les rendes havia percebut aleshores (ff. 20r-v). El ben cert és que, uns quants mesos després, durant la reunió celebrada el dissabte 2 de març de 1392, el mateix mestre racional en persona presentà al consell de la vila una lletra closa amb el segell menor del rei, el contingut de la qual va reproduir-se sencer a l’acta. La missiva estava signada a Barcelona el 7 de febrer i en ella demanava suport econòmic per a les obres de reparació necessàries al palau reial de València (f. 37r). Però les rendes i drets del senyor rei a la vila estaven empenyorades, supplicant els jurats al sobirà que els tingués per escusats en aquesta exigència (f. 37v). La insistència del mestre racional al respecte tornà a produir-se el dimecres 24 d’abril, quan de nou va presentar davant del consell de la vila una altra lletra del rei escrita a Barcelona el 10 d’abril anterior, demanant les restes de les seues rendes a la vida per a dur endavant l’obra del palau reial de València, per la qual cosa l’administrador va rebre l’ordre de donar-li-les, malgrat les cauteles establertes pels empenyoraments de les mateixes (ff. 44v-45v).