AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

La hisenda municipal era una qüestió que protagonitzava habitualment les deliberacions. La recaptació dels impostos locals era un procediment oferit al millor postor des de començaments de l’any. En la sessió del dissabte 20 de gener de 1392, per exemple, el notari Bernat Colomer proposava al consell que com ell hagué obtingut l’administració de les imposicions de la vila i terme de Castelló durant un any al preu de 42.850 sous, per tal d’assegurar aquesta quantitat presentava les fermances o avals del batlle Guillem Miró o del mostassaf Arnau Sala entre altres prohoms, garantint-ne així la seua solvència (f. 31v). La pressió contínua del rei demanant contribucions extraordinàries era insuportable. Quan el mestre racional feia poc que estava demanant diners per a l’obra del palau de València, el dissabte 4 de maig arribava una altra lletra del rei, reproduida sencera al llibre, amb la qual sol·licitava ajut per al matrimoni de la seua filla Violant amb el rei de Nàpols, és a dir, un impost de maridatge (f. 46r). 2En concret, s’hi havien presentat davant del consell el mestre racional, Pere d’Artés, i el batlle general del regne, Ramon de Soler, demanant el pagament de 2.500 florins a la vila, quantitat que la vila no podia pagar degut al seu endeutament i pobresa. Els oficials reials digueren que no podien baixar menys de 1.000 florins, però el consell ofertà un ajut de 800 com a molt (f. 47r). La negociació continuava en les deliberacions del dilluns 6 de maig quan els jurats explicaren que havien parlat amb el mestre racional i el batlle general per tal d’obtindre una baixada a 600 o 500 florins, però van voler els 800, i no hi havia res més a dir al respecte (f. 48v).

Doncs bé, si la primera reunió del consell fou el dilluns 15 de maig de 1392, la darrera que trobem al llibre és del diumenge 26 de maig, tractant diverses qüestions entre les quals destaca el compromís signat per la vila de Castelló i la ciutat i aldees de Terol per raó de pastures dels ramats en els termes respectius (f. 49). Ara bé, encara que a partir del full següent és quan s’inicia el Llibre d’albarans de l’honrat consell de la vila de Castelló de l’any 1391 (ff. 50r-64v), malgrat això, als fulls 62v-64r apareix una reunió de consell aillada amb data de dissabte 1 de juny de 1392 que, en realitat, és la sessió d’elecció dels jurats de la vila, la qual, segons els furs i privilegis del regne, calia fer-se cada any en la vespra de la festa de la cinquantena de Pasqua, tancant d’aquesta manera, com era costum, el present llibre, per donar pas al següent llibre d’actes de 1392-1393 que vorem tot seguit i que comença, com va fer el present, amb el jurament del càrrec dels jurats i el nomenament dels consellers de les parròquies.

Al llarg del text hi ha unes cinquanta lletres copiades que són ordres de pagament encapçalades per l’expressió Del consell de la vila de Castelló i dirigides normalment al clavari perquè les execute i faça els albarans corresponents. La cronologia arranca de la fi de maig del 1391 fins a l’1 de juny del 1392, quan s’efectuà el pagament dels salaris dels oficials municipals. Les informacions que trobem en aquests albarans són molt variades, i destaquen entre elles, per exemple, l’ordre dirigida el 28 de febrer de 1392 al notari Pasqual Ferrando, administrador de les rendes del rei a la vila, per al pagament de 6.000 sous censals del preu de les dites rendes que es fan a certes persones de la ciutat de València en l’esmentat mes de febrer com a primera anyada de les dues que es fan cada any per aquest concepte (ff. 55v-56r).

Per últim, les lletres missives copiades en la darrera part d’aquest llibre tenen destins propers, començant per quatre lletres que anaven amb les persones que guiaven els bestiars cap als termes de la ciutat i aldees de Terol (17-19 de maig de 1391). 3Més endavant, des del full 70r trobem més missives cap al mateix destí i la mateixa qüestió ramadera, datades des del 4 d’agost de 1391 al 24 de maig de 1392. Cal destacar també dins de la quasi trentena de lletres, tretze d’elles amb caràcter certificatori per a jueus que aleshores s’havien convertit i eren cristians novells (ff. 68r-70r). 4

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1392-1393

Aquest manuscrit permet una continuitat informativa respecte a l’anterior, són consecutius, malgrat que després no es conserven els següents fins a set anys després. Està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat de les mateixes dimensions que l’anterior, és a dir, 320 × 210 mm, encara que sols es conserva completa la part de davant. Conté 52 fulls de paper més un d’inicial sense numeració al principi. La numeració és aràbiga i està feta amb llapis en època actual, situada al marge superior dret de cada foli. S’estructura en dos quaderns que ocupen els fulls 1-31 i 33-52 respectivament, cosits amb una tira molt fina de pell que sols es conserva a la part de dalt, la de baix s’ha perdut. Per altra banda, estan en blanc els folis 32v, 35v-37v, 47r-v, 48v, 49v i 52r. L’espai en blanc dels fulls 35v-37v serveix per a separar les actes dels consells dels registres d’albarans, de la mateixa manera que els folis 47r-v i 48v marquen la fi dels registres d’albarans i el començament de les lletres missives, i queda enmig l’apartat breu de deutes de la vila que hi ha al full 48r.

Les reunions del consell celebrades són un total de trenta-dues des de la primera del dilluns 3 de juny de 1392 fins a la darrera del dissabte 24 de maig de 1393, a la fi de la qual es va procedir a l’elecció dels jurats del nou període 1393-1394, que no es conserva, tractant també el tema de l’auditoria dels comptes municipals. L’elecció de mostassaf apareix registrada el dissabte 28 de setembre a favor de Bernat Miralles (f. 10v). També a la fi de l’any, tres dies abans de la festa de Nadal, fou elet Arnau de Peralta per a exercir el càrrec de justícia (f. 18r-v).

Els afers del llibre anterior continuen cuejant. Al segon consell celebrat el dimarts 11 de juny s’acordà fer una col·lecta entre els veïns de la vila en funció del béns declarats a la peita ordinària per tal de pagar els 800 florins d’or promesos al rei per al casament de sa filla (ff. 3v-4r). La taxa establerta més avant fou de 20 diners per lliura declarada (f. 7r). El dilluns 4 de novembre es fa referència a la compra d’un pal·li i d’uns cordons de seda per a l’entrada de la regina Violant de Bar en la vila (f. 12v). De fet, el dilluns 18 de novembre fou presentada una lletra del rei escrita a la Pobla Tornesa tres dies abans, en la qual demanava el lliurament dels esmentats 800 florins d’or el primer dia de desembre en el palau reial de València (f. 14r). El cert és que el diumenge 8 de desembre s’acordà que els procuradors de la vila presents a València suplicàren al rei que no els demanara també ajut per a finançar un viatge a Sardenya perquè les misèries de la dita població eren grans i no tenien res per donar-li (f. 15v). Veritablement, la hisenda municipal estava prou endeutada. El diumenge 22 de desembre el consell acordà que un dels seus jurats trobara comprador per al carregament d’un nou censal de 12.000 sous (f. 18r).

El diumenge 5 de gener de 1393, s’hi registra còpia d’una àpoca signada pel rei Joan I amb el vist-i-plau del seu tresorer Julià Garrius per valor de 500 florins d’or que els diputats de la vila presents en València havien entregat al sobirà. El text en llatí es tanca amb la indicació del registre que va fer el susdit Garrius en el foli 43 del cinquè llibre ordinari de la tresoreria reial. Es tractava del famós home de negocis llombard que junt a Lucchino Scarampi i altres financers acabaren processats per diversos fraus, aprofitant-se de l’estat de ruïna total que patí el monarca des del començament del regnat. 5Sembla que finalmente la vila pagà una nova quantitat al sobirà com degueren fer totes les ciutats i viles dels seus regnes. Ara bé, allò no feia altra cosa que enfonsar més i més la situació econòmica local.