El dijous 16 de gener el consell reconeixia que les imposicions de la vila havien estat subhastades i no pujaven les ofertes més enllà dels 41.510 sous, la qual cosa significava que calia aprovar noves ordenances per a permetre que els jurats, el justícia, el mostassaf o alguns d’ells pogueren comprar-les i pagar més per elles que els altres postors (f. 22r-v). De totes maneres, les demandes del rei no s’aturaven mai. El dilluns 17 de febrer de 1393 sol·licitava atzembles al consell per a portar la fusta de les galeres (f. 25v) i encara el 8 de maig arribava una lletra seua al consell demanant l’enviament d’un o dos prohoms per a tractar amb ell al voltant de la reparació del patrimoni reial (f. 33r-v).
Els albarans comencen al foli 38r i acaben al 46v, sumant un total de 44 registres encapçalats per la paraula llatina factum , és a dir, fet, com a confirmació de l’execució efectiva de les diverses ordes de pagament efectuades. Després apareixen sols dos deutes que tenia la vila, el primer dels quals de 1.220 sous a favor del notari Pasqual Ferrando, qui els prestà al clavari. El segon deute era el dels ja esmentats 800 florins d’or per al casament de la filla del rei, prestats en aquesta ocasió per un home de negocis genovés de la ciutat de València (f. 48r). La cara posterior d’aquest darrer foli apareix barrada amb dues línies verticals i al full següent, el 49r, on s’inicia el registre de sis lletres missives diferents copiades en dos folis (ff. 50r-51v). La primera d’elles va dirigida als jurats de la vila de Mosquerola sobre l’herbatge dels corders i de les ovelles al terme de Terol, tema present també en la darrera de les sis lletres enviada en aquesta ocasió als regidors de la ciutat i aldees de Terol. Tres de les restants lletres van dirigides al prevere de l’església d’Almassora i l’altra missiva que completa les sis es dirigeix als diputats del General del regne de València tractant l’aportació de la vila de Castelló per a pagar als llancers que defensaren el Rosselló de les gents estranyes que havien envaït aquell territori de la Corona d’Aragó.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1400-1401
Des de la fi de maig de 1393, en que acabà el darrer llibre, no es conserven actes municipals. Ara bé, a partir del diumenge 6 de juny de 1400, comença set anys després un nou manuscrit d’actes del consell amb albarans i lletres, com era costum. La mida de les 58 fulles de paper que el componen oscil·la a l’entorn de 320-310 × 205-200 mm. La numeració aràbiga amb llapis és moderna i salta des del foli 36 al 49, de manera que el darrer full del manuscrit que, està numerat com a 71, és en realitat el 58. D’altra banda, apareixen en blanc els folis 32v, 36r-v, 49v i 64v-67v. Alguns d’ells serveixen per a separar clarament les actes del consell per una banda, del Libre albaranorum venerabilis consilli ville Castellionis (ff. 49r-64r) per l’altra, i aquest darrer d’un costat i les Letres (ff. 68r-71r) de l’altre. Està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat de gran format, doblegat de fet en quatre parts i cosit amb lligadures de fil de cànem, cosa que acaba donant-li l’aspecte d’una doble coberta, tant per davant com per darrere. El componen dos quaderns que reuneixen els primers trenta-sis fulls (ff. 1-36) i els darrers vint-i-dos (ff. 49-71), tenint en compte el salt que ja hem dit que hi ha en l’esmentada numeració.
Al llarg de les actes dels consells, s’hi troben trenta-una reunions registrades, començant com és costum amb el jurament dels jurats i consellers de les parròquies el diumenge 6 de juny de 1400, i la primera assemblea celebrada al dia següent dilluns per a nomenar a l’escrivà (ff. 1v-2r). Mentrestant, la darrera reunió del consell registrada és el dissabte 21 de maig de 1401, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua, que acaba amb l’elecció dels jurats del següent període de govern corresponent als anys 1401-1402, el llibre d’actes del qual no es conserva (ff. 33v-35v). L’elecció del mostassaf de la vila es registra el dimarts 28 de setembre, vespra de la festa de sant Miquel, amb el nomenament d’Arnau Sala, qui ja fou elet per a ocupar aquest mateix càrrec en 1391 (f. 13r-v). I el dimecres 22 de desembre, tercer dia abans de la festa de Nadal, apareix també, com era costum, l’elecció del justícia, en aquest cas Pere de Begues (f. 17v).
Com en la resta dels llibres la varietat de temes que trobem a les actes és molt gran, la major part d’ells relacionats amb afers i negocis propis de l’administració qüotidiana de la vila. En tot cas, comentarem breument aquelles qüestions de major transcendència per a la població, especialment les relacionades amb la corona i la situació financera com ja hem fet abans. Al respecte, el consell celebrat el dimecres 25 d’agost de 1400 inclou una lletra del nou rei Martí I, escrita a Barcelona el 22 de juliol, demanant ajut a la vila per sostenir les despeses de la coronació de la seua primera esposa, la regina Maria de Lluna, coronada el 23 d’abril de 1399 i morta el 1406. Les instruccions eren clares, els jurats de Castelló devien possar-se en contacte directe amb els oficials de la tresoreria per complir amb l’ajut demanat (f. 8r-v). De fet, el dimarts 31 d’agost es presentarem davant del consell de la vila aquests oficials reials i digueren que com el rei havia fet moltes despeses amb la coronació de la reina es trobava tant obligat amb els mercaders catalans que li prestaren els diners que, pràcticament, no podia eixir de la ciutat de Barcelona fins que tornara les dites quantitats (f. 9r).
En la reunió del diumenge 5 de setembre els jurats proposaren un ajut de 525 florins d’or per al sosteniment de la coronació de la regina, els quals pagarien per parts, 150 florins dins de deu dies i la resta en novembre. Per recaptar-los es faria una tributació extraordinària entre els veïns amb una aportació de 4 diners per cadascuna lliura de peita que hagueren declarat (f. 10v). La situació de la hisenda municipal s’evidenciava amb claredat el dimarts 28 de desembre. Després de vendre més censals per a sostenir els comptes, el síndic Pere de Reus presentava uns resultats de 25.042 sous de rebudes o ingressos front a 24.076 sous de dates o despeses, la qual cosa derivava en un balanç possitiu de 966 sous (f. 19v). Molts mesos després, en la reunió del consell del dissabte 21 de maig de 1401 surt una altra informació econòmica important. El comprador de les imposicions de l’any anterior havia estat Huguet Espàrrech i havia pagat un preu de 40.900 sous (f. 34r). L’estudi dels 61 registres que recull l’anomenat Libre albaranorum dels folis 50r-64r completa molt bé aquestes dades generals amb tot tipus de detalls comptables. D’altra banda, les nou lletres missives copiades als fulls 68r-71r proporcionen informacions sobre temes reiteratius en la història de les relacions exteriors de la vila, com és el cas dels conflictes ramaders amb la ciutat de Terol i les seues aldees, que registren les tres darreres lletres copiades.
LLIBRE DE CONSELLS DE 1403-1404
Després del llibre anterior manca el corresponent al període 1402-1403. Per tant, es passa directament al darrer manuscrit dels quatre que editem ací, el referent als anys 1403-1404, que conté un munt de dades interessants per omplir, en la mesura del que siga possible, el buit que el precedeix. En definitiva, el llibre de Consells que analitzem tot seguit està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat amb lligadures de fil de cànem i contracuberta o part posterior molt deteriorada. Són 93 fulls de paper de dimensions 310 × 200 mm que estan numerats amb llapis en època recent amb àrabics als marges superiors drets. L’estructura interna la formen dos quaderns que agrupen els folis 1-49 i 50-93 respectivament. En blanc trobem els folis 61r-63v, 88v-89v i 91v-92v. Són els fulls que fan de separació entre les actes del consell i els albarans que comencen al f. 64r, entre els albarans i les lletres que s’inicien al f. 90r, i entre aquestes darreres i el f. 91r, dedicat específicament a lletres de veïns novells, darrere del qual continuen la resta de missives de nou, des del f. 93r fins al darrer full del llibre.
Читать дальше