AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

La primera part del manuscrit recull les actes de vint-i-set reunions del consell de la vila de Castelló començant pel jurament dels nous jurats el diumenge 3 de juny de 1403 i la celebració del primer consell l’endemà dilluns. La darrera reunió registrada correspon al dissabte 17 de maig de 1404, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua i per tant data d’elecció de les persones següents que ocuparan els càrrecs de jurats (ff. 57v-60r). Les actes són normalment llargues de contingut, si les comparem amb les dels tres llibres anteriors, la qual cosa justifica que amb un nombre menor de reunions (27 front a 30-32) l’extensió del text siga major (60 fulles davant 35-36 o 50). L’elecció del mostassaf en la persona de Bernat Pelegrí fou feta el divendres 28 de setembre de 1403 (f. 21r-v). I tres dies abans de Nadal, el dissabte 22 de desembre elegiren Guillem Loreta com a justícia de la vila (f. 37r-v).

Un dels temes més importants al qual fan referència les actes és la celebració de les Corts valencianes que el rei Martí I realitzà durant els anys 1401-1407. La convocatòria la va fer a Altura el 18 de juliol de 1401, encara que no s’iniciaren a Sogorb fins al 14 d’agost de 1402, amb el discurs d’obertura pronunciat pel rei el dia 20. Les pestilències patides en aquells temps obligaren a traslladar succesivament el lloc de les sessions a la mateixa vila de Castelló, la ciutat de València i, de nou, Sogorb i València, capital del regne on varen concloure el 28 de setembre de 1403, malgrat que la comissió responsable de recaptar i gestionar el donatiu al rei continuà treballant fins al 16 d’agost de 1407, data en la que es tancaren definitivament, convertint així aquestes Corts valencianes en les de durada més llarga de totes les celebrades al regne en tota l’època foral. 6

El dissabte 25 d’agost de 1403 intervingué a la reunió del consell el procurador en Corts de la vila, Pasqual Ferrando, per a explicar la seua activitat a la ciutat de Sogorb, on aleshores s’estaven celebrant les sessions parlamentàries. El seu treball s’havia centrat en atendre el plet que Bernat Colomer havia mogut davant del rei contra la vila de Castelló per raó d’un problema trobat als comptes de la hisenda municipal. De fet, els jurats li havien imposat una pena de 2.000 sous per no tornar els diners que devia després d’administrar la comptabilitat municipal (ff. 12r-13r). El diumenge 9 de setembre el consell va decidir enviar també a les Corts de Sogorb al notari Ramon Joan per tal de donar suport al susdit procurador, i fins i tot restar allà perquè aquell tornara per a atendre els seus camps de vinyes (ff. 13v-14r). El divendres 14 de setembre el notari va enviar un missatge al consell castellonenc informant del «moviment que·l molt alt senyor rey fehie prestament de Segorb per entrar en València», amb la pròrroga de les sessions de les Corts i el seu trasllat a la capital del regne (f. 14v). Mentrestant, el consell encarregà al procurador Pasqual Ferrando que en València manara fer un bell penó de la vila per a honrar-la en son lloc en les Corts (f. 15v). Així, el dissabte 22 de desembre de 1403 el mateix Ferrando informava al consell que hagués entés que en breu les Corts devien prendre fi i per això ell havia tornat de la ciutat de València (ff. 36v-37r).

El diumenge 10 de febrer de 1404 el procurador de la vila de Castelló a les Corts de València confirmà que les sessions eren acabades de cloure i que aquells greuges que restaren per proveïr serien tractats pels vint-i-quatre diputats electes, puix que les Corts havien estat finalitzades i llicenciades pel rei la vespra de sant Miquel a l’hora de mitjanit. Fins i tot, el procurador havia portat trasllat dels furs que eren fets en les dites Corts pel rei Martí (ff. 47v-48r). Malgrat això, el diumenge 6 d’abril el procurador Ferrando detallava que entre els afers que restaven per finir a les Corts estava encara el de l’embotigament dels blats a què Xàtiva i Alzira s’oposaven. Emperò, l’advocat de la vila, Guillem Saera, li havia dit que si romania en les Corts segurament finiria també aquesta qüestió. I aquesta va ser la darrera informació que registren les actes d’aquest llibre al respecte (f. 53v).

Ara bé, una anàlisi curada dels continguts dels 89 registres d’albarans que trobem després a les fulles 64r-88r del manuscrit mostren moltes ordres de pagament dirigides a Pasqual Ferrando en relació amb les Corts i els altres plets i qüestions que tenia oberts la vila de Castelló davant del rei. D’altra banda, ja hem dit abans que dins del petit grup de cinc lletres copiades que s’enviaren als jurats d’Almassora, Benassal i Onda, trobem un full de lletres referides a veïns novells que estan dirigides als jurats dels seus llocs d’origen com a certificatòries sense dubte a efecte de control fiscal: Andreu Fuster procedent de Borriol o Berenguer Ferrando, Pere Domingo i Guillem Escolà, els tres originaris d’Orpesa, els dos darrers pescadors d’ofici. La gent de l’artesanat i els comerciantes eren particularment mòbils en centres econòmics com Castelló. 7

GERMÁN NAVARRO ESPINACH

Catedràtic d’Història Medieval

Universidad de Zaragoza

JOAQUÍN APARICI MARTÍ

Professor Ajudant Doctor de Didàctica de les Ciències Socials

Universitat Jaume I de Castelló

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ

1. Seguir escrupulosament el manuscrit.

2. Conservació de les grafies de l’original.

3. Separació de les paraules segons la llengua moderna.

4. Simplificació de les consonants dobles inicials.

5. Regularització de l’ús de u i v , i del de i i j .

6. La ce trencada ( ç ) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.

7. Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.

8. Regularització de l’ús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per l’escrivà.

9. Utilització de || núm. pàginaper indicar el canvi de pàgina.

10. Els interlineats apareixen entre \.../.

11. Reservem els claudàtors [...] per marcar els trossos il·legibles per taques d’humitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixiria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.

12. Evitem sempre que és possible l’ús del sic . Quan es evident que falta una paraula o una lletra per a la correcta interpretació, la restituïm entre parèntesis angulars <...>. Els errors de l’escrivà en l’escriptura d’una paraula els indiquem en nota al peu.

13. Les paraules o frases amb ratlla passada les indiquem en nota a peu de pàgina, així com les anotacions al marge o les correccions.

14. Quan l’original deixa un espai en blanc per oblit o per desconeixement d’una dada o d’una quantitat, ho indiquem així: ( en blanc ).

15. Les xifres romanes les col·loquem entre dos punts.

16. Utilització de la cursiva per als textos escrits en una llengua diferent al català (normalment en llatí).

17. El signe tironià el transcrivim per et , ja que quan s’escriu de manera completa gairebé sempre apareix et .

¶ 1R. NaRboNa VizcaíNo, «El trienio negro: Valencia, 1389-1391. Turbulencias coetáneas al asalto de la judería», En la España Medieval , 35 (2012), pp. 177-210. ¶ 2La infanta Violant d’Aragó i Bar (1384-1442), era filla del rei Joan I i de la regina Violant de Bar, i va contraure matrimoni en 1400 amb Lluís II d’Anjou, rei de Nàpols. ¶ 3J. A. SESMA MUÑOZ i G. NAVARRO ESPINACH, «Herbajes de ganados valencianos en tierras de Teruel (siglo XV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , 75 (1999), pp. 783-801. ¶ 4J. R. MAGDALENA NOMDEDÉU, La aljama hebrea de Castellón de la Plana en la Baja Edad Media , Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, 1978. ¶ 5G. NAVARRO ESPINACH, «Las elites financieras de la monarquía aragonesa entre Juan I y Alfonso V (1387-1458)», e-Spania. Revue Interdisciplinaire d’Études Hispaniques Médiévales et Modernes , 20 (2015), doi: 10.4000/ e-spania.24259. ¶ 6María Rosa MUÑOZ POMER, «Las Cortes y la Generalidad Valenciana durante el reinado de don Martín», en Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp , Barcelona, 2015, pp. 207-240. ¶ 7P. IRADIEL, G. NAVARRO, D. IGUAL i J. APARICI, Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527) , Castelló de la Plana, Fundació Dávalos-Fletcher, 1995.