AAVV: Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Enric Guinot Rodríguez i hereus de Manuel Ardit Lucas, 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Mestre / Vicent: L’expulsió dels moriscos .

Embarcament dels moriscos al Grau de Dénia (1613)

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN (obra completa): 978-84-370-9756-5

ISBN (vol. III): 978-84-9134-253-3

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l’època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l’expulsió dels moriscos el 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes pobla atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

En canvi, hi ha localitats on el senyor no hi arribà a atorgar una carta de poblament sinó que va fer establiments individuals als nous pobladors, on constaven les clàusules del pagament de les rendes i, en el seu cas, les obligacions vassallàtiques, com ara en els casos de Xeresa, Xeraco i Beniarjó, a la Safor, del raval de Sant Joan a Elx, o del futur marquesat de Rafal en terme d’Oriola, entre altres. Per raons de coherència documental hem preferit no incloure aquest tipus de document, però sí els casos de modificacions de la pobla de major entitat i que tingueren caràcter col·lectiu per a tota la comunitat veïnal. Aquets foren bastant usuals, tant en grans com en petites senyories, i, de fet, hem hagut de fer-ne una selecció perquè la llista podia ampliar-se excessivament. Per tant, no hem inclòs aquells canvis puntuals sobre un pagament concret, o sobre una regalia (forn, molí, almàssera, etc.), habituals durant tot el Sis-cents. Les raons tenen molt a veure amb les dificultats d’arrelament de les noves famílies durant els primers anys, juntament amb les elevades exigències de renda que se’ls imposaren. Aquesta és una qüestió ben coneguda i tractada pels especialistes i respon al fet que tant els mudèjars baixmedievals com moriscos moderns patien un règim senyorial molt més exigent i gravós que no els seus conveïns cristians vells. I amb la substitució de població del 1609, la noblesa valenciana no assimilà aquest canvi i establí uns nivells d’exigència de renda el més similars possibles als anteriors.

Des del final del segle XVII i durant el XVIII el nombre de cartes de poblament disminuí considerablement, amb un significatiu impasse durant la primera meitat del XVIII en el marc de l’abolició dels Furs i la implantació de la nova administració borbònica. A les darreries del 1600 documentem nou casos de fundació de poblacions, però concentrades en les comarques meridionals valencianes, especialment en el territori de la ciutat d’Oriola. Són casos com els de Benijòfar, Santa Àgueda a Catral, Molins de Rocamora, Bigastre, però també en els voltants, com ara Benitagell o la Nucia, lligats a processos d’apropiació de terres comunals i roturacions. De fet, és aquest també el context de la majoria de les darreres cartes d’aquesta col·lecció, datades en la segona meitat del segle XVIII: les Pies Fundacions del cardenal Belluga (Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri), Penella, la Sarga, la Vallonga i las Atalayas de Burgunyo, a Alacant. A més, en aquests darrers casos juga com una variable significativa la reinstauració de la jurisdicció alfonsina per part de la monarquia borbònica, fet que animà diversos burgesos a intentar crear noves senyories com les esmentades.

Quant a la seua distribució territorial, evidentment aquestes cartes pobles es concentren en les zones d’antic poblament morisc, comarques centrals i meridionals del país principalment, amb un progressiu decantament geogrèfìc vers les actuals comarques alacantines i pràcticament sense casos per les terres castellonenques. En canvi, és bastant més estable la diversitat de senyors atorgants: podem trobar des de les grans cases senyorials, freqüentment modificant a la baixa les primeres condicions econòmiques, com una multitud de petits senyors que encara intenten atraure els pobladors, fins arribar als burgesos del segle XVIII, que utilitzaren la carta pobla com a mecanisme d’assentar veïns en les seues terres i convertir-los així en els seus vassalls.

Com en els dos volums anteriors, aquestes cartes de poblament tenen procedències molt diverses; una part són els documents originals conservats als respectius protocols notarials on van ser registrats, però en bastants casos només hem pogut disposar de còpies posteriors. En massa ocasions aquestes són tardanes, ja del segle XVIII, la qual cosa sol comportar deficiències en la qualitat de la seua transmissió. Per això, i tal com hem indicat en alguns casos, els textos que ens han arribat pateixen massa deficiències quant a errades ortogràfiques o pèrdua de paraules, molt marcadament en els textos i clàusules que estan en llatí. Aquest problema també es dóna en alguns casos quant a l’antroponímia dels pobladors, amb cognoms difícils d’identificar o que, fins i tot, varien en el mateix document entre la seua aparició al principi de la carta pobla i en el nom que hi apareix a les signatures del final. Quasi tots els documents han estat transcrits personalment per mi, amb la qual cosa s’han corregit errades d’edicions anteriors, però també cal fer constar que per alguns això no ha estat possible, ja que han desaparegut els manuscrits dels arxius en els darrers anys, com ara el cas de les dues cartes pobla d’Algar de Palància, la segona carta de Sumacàrcer, o les de l’Atzúbia i Negrals que estaven a l’Arxiu Parroquial de Pego. En alguna altra ocasió ha estat impossible accedir a l’arxiu senyorial privat, com ara el del marqués de Dos Aigües.

En la gran majoria dels casos hem inclòs en aquest volum els documents complets, però en d’altres només ens han arribat incomplets, habitualment els capítols amb les condicions del poblament però sense l’encapçalament, els noms dels pobladors, les clàusules legals i l’escatocol final. Així mateix, també ací hem inclòs algunes referències documentals de cartes de poblament desaparegudes i que, potser, en el futur acaben sent trobades.

De fet, és per això que al final hem afegit un petit apèndix amb una nova carta pobla localitzada en aquest temps d’edició dels tres volums, concretament la del lloc de Tales de l’any 1616; hem pogut fixar la data exacta de la de Novelda de l’any 1611, publicada al primer volum amb el número 75 de la col·lecció, i ara amb el seu preàmbul i les garanties jurídiques del final, incloses en un imprès original usat per fer els establiments individuals als nous pobladors. I la referència cronològica de dues cartes pobles no localitzades fins ara, les de Benejússer del 1611 i de Formentera de Segura del 1691.