AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

Ítem, per lo procés de la dona na Benveguda, muller quondam d’en Bernat de Meyà, principat en letres. XVª. die febroarii eiusdem anni , .XIX. sous, .VI. diners.

Et de les quals quantitats lo dit en Bernat 43Mulner feu albarà scrit de mà de aquell a .XVIII. del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XCª. hu.

Ítem, a micer Francesch Blanch, jutge de la causa de appel·lació entre la dita universitat, de una part, e la dona na Petronilla de Orsins de la altra part, per salarii de la judicatura, vint-dos sous, dels quals fon mostrat albarà de reebuda scrit de pròpria mà del dit micer Francesch Blanch a .XXIIII. de maig del dit any. Los quals albarans de || 4vreebuda mostrats al consell lo dit en Pere Moster, clavari, requerí que dels dits pagaments deguessen manar llur albarà del dit consell per ço que en son compte o reddició de aquell li fossen reebuts. Lo qual consell, vistes les letres del dit en Guillem Erau e los dits albarans de reebuda, manà fer albarà al dit en Pere Moster de manament per ço que, al retiment de compte, li fossen reebuts segons que és contengut en lo dit albarà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Johan Adam, notari, que com per lo dit en Ramon Johan, síndich del any passat, li sie estada venuda fanecada e miga de terra de orts per preu de .LXX. sous, per certs censals dels hereus d’en Rocha, los quals lo dit síndich afferme no ésser en peyta, per ço supplique al dit honrat consell que com ell sie pobre e miserable, que no sie gitat de possessió de la dita terra la qual és en taxa de peyta .CCC. sous, e que li sie feta alcuna gràcia de la peyta del dit censal com ell se offire pagar ço que al dit consell plaurà, e que entretant plagués al dit honrat consell que 44la dita venda no pasàs en cosa jutgada. Lo consell acordà que pus los .XXX. dies no són passats del temps que·l dit síndich feu la dita venda de la dita terra, que·l dit en Johan Adam pach al comprador de la dita terra los dits .LXX. sous e les mesions, e del plus de la dita peyta \dels dits censals/ li sie feta gràcia, pagan emperò lo quitament 45dels dits censals aytant com muntarà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell e supplicat per en Johan Godes, Jacme Nadalies e per altres vehins de la dita vila que com per lo honrat consell en temps passat fos ordenat e feyt stabliment sobre lo nombre dels porchs e del teniment de la orta, que no·ls hic poguessen tenir, et lo dit stabliment, parlant ab honor del dit consell, redundàs en gran dan e prejuhí de aquells e de altres de la dita vila com ab los nodriments hajen a pagar los càrrechs e no sie guany sinó de guardians, per ço encara que·ls dits porchs no facen mal ni dan en la dita orta, los dits guardians fan rescatar los dits porcaters per lo acusament de la orta. Per ço, los dits proposants suppliquen al dit honrat consell 46que li plàcie de 47corrigir || 5re smenar la dita ordenació en tal manera que·ls dits porchs puxen anar per la orta ab son ban encars que mal o dan facen.

Lo consell acordà que·l dit stabliment o ordenació fos mitigat en la forma sigüent, ço és, que·ls porchs entrants en los eriaços de la dita orta, no havents arbres ab fruyts madurs damunt o dejús, que no puxen ésser acusats per orta ne paguen lo ban per rahó de orta. Emperò, si lo senyor de la proprietat manarà al porquer o senyor dels porchs que no·ls mete en los eriaços o erriaç, e d’aquí avant los hic metrà, lo dit porquer pachc lladonchs lo ban ordenat de dos sous en la fi del dit stabliment ja feyt contengut.

Ítem, semblantment lo dit honrat consell stablí e ordenà que alcuna natura de bestiars menuts no gossen entrar en guareyts contra volentat del senyor de la proprietat, sots pena de quatre diners per cabeça, e la guarda de dia .III. sous e de nit .V. sous, pagadors e partidors segons les altres penes dels altres stabliments per lo dit honrat consell feyts. 48

Ítem, lo dit honrat consell provehí semblantment en los dos troços de terra que eren stats venuts per lo dit síndich axí com a béns de la vila, com no·ls atrobàs en taxa de peyta, los quals possehie en Bernat Guàrdia per títol 49de concambi que havie feyt ab en Berthomeu de Appiera, vehín de Almaçora, per un troç de terra que·l dit Bernat tenie en lo terme de Fadrell, que feyt compte de les peytes degudes e mesions fetes, que lo plus 50que extara (sic) que li sie tornat pagant emperò lo quitament dels dits dos troços de terra.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats e clavari que com ells hajen donat a encantar la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura e no s’ich trob alcuna persona qui vuulle collir e plegar aquella, e pagar los \annuals dels/ censals que li seran liurats ensemps ab los capítols de la dita peyta per supportar los càrrechs que la villa fa e sosté, e als quals dits censals a pagar es obliga, per ço notificaren al dit honrat consell que ell hic degués provehir en lo feyt del delliurament com fos lo temps breu dins lo qual se degués delliurar, com a .VIII. de juny qui ere prop devien ésser feyts pagaments, axí en la dita vila com en la ciutat de València, per lo peyter, e per ço que || 5vpenes alcunes a la dita universitat no poguessen ésser acusades. En altra manera, dixeren que protestaven que d’aquí avant per lo dit consell a ells culpa \alcuna/ no·ls pogués ésser donada com fossen apparellats de enseguir e complir tot ço que per lo dit honrat consell provehit e ordenat serà. Lo consell acordà que los jurats ensemps ab .VI. hòmens elegidors per los de la parròquia, ço és, hun hom per parròquia, \qui/ sien assistents e presents lo dicmenje primervinent en hora de vespres al retaule dels prohòmens prop lo pou de Madona Santa Maria situat, facen delliurament de la dita peyta al menys 51donant o 52baxant la dita peyta, a llur bona consciència. Los quals dits .VI. hòmens encontinent foren denominats per cascuna parròquia, ço és, per la parròquia de Madona Senta Maria en Bernat Mirales; e per la parròquia de Sent Johan en Domingo Bataller; e per Sent Nicholau Arnau de Peralta; per Sent Pere Ramon de Tous; per Sent Agostí en Guillem de Ripoll, notari; e per Sent Tomàs en Berenguer Guitart, notari.

Et nomenats los dits .VI. hòmens a requesta dels dits honrats jurats, per lo dit honrat lochtinent de justícia fonch manat a aquells dits .VI. hòmens elets al dit delliurament, los quals eren presents en lo dit consell, e a cascun de aquells, sots pena de .L. morabatins d’or dels béns llurs propris als cofres del senyor rey applicadores, que al dit dia en la dita hora sien en lo loch desús nomenat per 53veure fer lo delliurament per los dits honrats jurats fahedor de la dita peyta al menys donant, o avallant la quantitat de aquella. Et si alcun dels dits .VI. nomenats hic entenie en traure la dita peyta, que y poguessen dir e traure aquella en cars que·ls romangés, no contrastant que fossen dels dits .VI. nomenats.

Ítem, fon proposat per lo dit en Pere Moster, jurat e clavari, que com ell haje a trametre e donar grans quantitats de diners 54a diverses persones en la ciutat de València e en altres parts, e no haje diners de la vila 55en son poder \que·ls puxe trametre/, e no vulle bestraure del seu propri un diner per feyt de la vila, per ço requerí lo dit honrat consell que y provehís en manera que·l dit clavari pogués haver prestament diners ab los quals puxe pagar los deutes de la dita vila. En altra manera, protestà que si dan alcú pervenia a la || 6rdita vila, que no fos imputat al dit clavari ne béns seus.

Ítem, fon proposat per en Guillem de Ripoll, notari, que com son frare en Bernat Ripoll, notari ciutadan de València, axí com a procurador d’en Francesch de Manresa, donzell de casa del senyor rey, lo qual \dit en Manresa/ ha consignació sobre les 56penes dels quarts de .D. sous, hagués en lo dit nom subsituhit al dit en Guillem en cullir e levar les dites penes de quarts 57de la cort de la vila de Castelló. Hoc encara, lo dit frare seu hagués arrendat del dit en Francesch de Manresa les penes 58a aquell pertanyents en la dita cort e altres 59a cert temps, segons que per cartes públiques se demostrave o·s porie mostrar. Et lo dit en Guillem de Ripoll, en lo dit nom, de les dites cartes e substitució hagués feta presentació de paraula al dit honrat justícia \e mostrades aquelles en sa forma a vull/, requirent-lo que li degués fer delliurar lo libre dels quarts de la dita cort per ço que ell pogués exhigir e levar aquells fahent la gràcia acustumada fer de les dites penes. A la qual dita presentació per part del síndich de la dita vila del any passat, fon feta per scriptura [opposició] per la rahó en aquella dita [opposició] exprimida, 60et per lo dit honrat justícia retengut acord, lo qual encara no ha haüd ni publicat. Emperò, entretant hac de consell que·ls dits quarts fossen meses en seqüestre e que no fossen exhigits ne levats per lo dit justícia ne per lo dit en Guillem de Ripoll tro que fos conegut al qual de aquells se pertanguessen. Et lo dit justícia, no obstant ço que desús, segons a·udiència del dit en Guillem de Ripoll és pervengut, 61haje reebuts alcuns quarts aprés que foren al dit justícia les dites cartes presentades. Et entre la dita vila e lo dit en Francesc de Manresa, marit e procurador de la honrada dona na Blancha, de e per rahon de la qüestió dels quarts, que fon temps 62ha passat, fos feta carta pública ab certs capítols en aquella expressats, la qual dita carta en pública forma mostrà a vull al dit honrat consell \e lesta/. 63Per ço, lo dit en Guillem de Ripoll, en lo dit nom, suppliquà al dit honrat consell que li degués servar la dita carta de assignació e no·l volgués fer pledejar ab la vila com no·n hagués mester.