AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

¶ 25El primer full solt és una carta del sequier de Castelló al d’Almassora de 7 de setembre de 1380 en la qual denuncia una infracció sobre el reg comesa per un veí d’Almassora. Aquest afer no té reflex a les actes del consell municipal. Al dors de la carta s’anoten diverses sumes de les rendes reials que percep la vila per poder fer front als censals que s’ha carregat en benefici de l’infant Joan. L’altre full solt és un escrit datat el 5 de novembre de 1380 i presentat als jurats de Castelló, pel qual diversos veïns de la vila denuncien les penyores que han patit en els seus ramats mentre estaven pasturant en terme de Mosquerola. Aquest assumpte serà presentat al consell celebrat el dia 11 de novembre de 1380 pel jurat Berenguer Serra, i generarà uns interrogatoris el dia 13 de novembre que també es registren en el mateix full solt.

¶ 26Vegeu la sessió del 5 de juny de 1380, en què Joan d’Alçamora assegura que trobarà una persona que carregarà censals a la vila a un interès del 3,3%, per poder redimir els que la vila estava satisfent al 7,7% i al 10%.

¶ 27No així d’oli, vegeu la sessió de 5 de desembre de 1374.

¶ 28Vegeu sessions de 10 i 12 d’agost de 1380, la segona convocada exclusivament per tractar aquest tema de manera monogràfica.

¶ 29Vegeu acord del consell de l’11 de novembre de 1378 (revocat, però, el 10 de desembre perquè no genera els efectes previstos).

¶ 30Si suposem que aquest for de la peita s’ha calculat sobre la base del deute censal existent en aquell moment, podem acostar-nos a aquesta xifra posant-la en relació amb el total de riquesa imposable que hi havia en la vila de Castelló en aqueix any. La referència més propera que coneixem és la del llibre de peita de 1398, que dóna un total de 10.219,5 lliures peiteres com a riquesa total. Si fem el càlcul amb aquestes xifres ens resultaria que la vila de Castelló pagava cada any vora 46.000 sous en pensions censals, i el passiu de censals i violaris superava els 300.000 sous. Per a l’evolució de les lliures peiteres de la vila de Castelló vegeu C. DÍAZ DE RÁBAGO et alii , La ciudad y su gente: vecindario y propiedad urbana en Castelló según los padrones de riqueza (siglos XIV-XVIII) , Castelló, Fundación DávalosFletcher, 1998, vol. I, p. 18.

¶ 31En realitat els capítols ordenaven que el retiment de comptes fos mensual: que el dia 1 de cada mes els diputats reteren compte davant el consell de l’administració feta el mes anterior. En la pràctica, però, el retiment de comptes es fa amb una periodicitat bimensual.

¶ 32La quantitat recaptada més important es produeix el 22 de juliol (vora 35.000 sous), disminuint en les posteriors. El 22 de desembre, de fet, els diputats compareixen al consell disposats a retre el compte segons estaven obligats, però el consell acorda que no és necessari perquè «la quantitat que ere reebuda […] ere pocha», de manera que ho prorroga per a més endavant. El compte finalment es retrà el 17 de febrer de 1383, especificant la destinació dels quasi 11.000 sous rebuts des del darrer compte del setembre anterior.

Llibre de Consells

(Any 1374-1375)

[ coberta ]

Libre de conssels dels honrats en Pere Moster, en Johan d’Alçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga, jurats de la vila de Castelló, la administració dels quals començà lo dia de la festa de Cinquagèssima, que era […] a .XXI. dia del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor .MCCCLXXIIII.

[ coberta vers ]

Consellers del temps que·ls honrats en Pere Moster, en Johan d’Alçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga foren jurats, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXX. et quatre, et finiren [.LXXV.]

Sent Agostí

Jurà en Bernat Pinell, per en Berenguer Moliner, jurat del any passat. 1

Primo , Ferrer Maçana, Fillol Guimerà, Ramon de Paüls, Guillamó Padrells, […] en loch de mestre Guillem Vives.

Sent Thomàs

[Pr]imo , Johan Mas, Pere Tolsà, Francesch Ballester, Pere Coll, [M]artí Penafel, [Pe]re Pintor.

[Senta] Maria Verge

[Domingo] Balaguer, perayre, Arnau Roselló, [Pas]cual Ferrando, Ramon de Torrafrer, Johan d’Alós, [Jac]me Po[lo].

Sent Pere

Pere Strader, Andreu Sala, Berenguer Matheu, Berenguer Serra, Domingo Ferrer, Domingo Nadalies, Berenguer Celma, Berthomeu Berguet.

Sent Johan

Anthon Gallén, Arnau Merí, Pere de Cella, Arnau Real, Berenguer Tolsà, menor, Berthomeu Maçana.

Sent Nicholau

Berenguer Miró, per ell Bonanat Guimerà; 2Bernat Marquo, Guillem Cavaller, Pere Garcia, Bernat Belda, Domingo Çaera.

[ dos fulls solts ] 3

|| Ar[…]da que li plaïe molt et volie que·l […] per la dita universitat los dits .L. kafís de forment al mils que pogués.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per aq[uells mate]ys, que fos feit libre de compres et vendes et altres tran[sp]ortacions et alienacions fetes per los singulars de la dita vila. Lo qual consell acordà et volch que [f]os feyt, segons et per la forma que a la d[is]creció dels dits jurats seria m[és] ben vist ésser faedor, a profit et uti[lit]at de la dita universitat et sin[gulars] de aquella.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la galiota d’en Car[do]na de València, per rahon del forment que dues barques havien d[esca]regat en la plaga de la mar de la dita vila, 4se’n agués [me]nats dos hòmens, 5ço és, n’Uguet Cardona et en M[iquel] Guerau, vehins de la dita vila, que per aquesta rahó hi fos tramés [un] prom que anàs a la ciutat de València, lo qual suplicàs lo senyor duch et pregàs los jurats de la dita ciutat que aquells dos hòmens fossen soltats et remeses a la dita vila. Lo consell volch et acordà que·l dit prom hi fos tramés, et de present lo dit consell elegí per misatger a fer les dites coses, ço és, lo discret en Matheu Caro, notari vehí de la dita vila, al qual donà poder de fer en los [dits] afers ço que·l dit consell, o síndich per aquell, fer porie liurament.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la dita univer[sitat] agués obs alcunes quantitats de diner per pagar diverses de[utes] et missions fetes per aquella, et per occasió de aquella que fac[…] dits afers los dits jurats. Lo consell acordà et at[orgà] que […] fossen manlevades aquelles quantitats de pecúnia que b[asten] a pagar los dits deutes et missions. Et açò a profit […] dita universitat, tot dan et engan de aquella remogut.

|| AvÍtem, fon proposat en lo dit consell, que com la çut de la céquia de la dita vila, per rovina d’aygües, fos de present irruït et trencat, et la céquia Major de la dita vila fos enrunada et fes a escurar, per tal, que plagués al dit consell de consultar los dits jurats què y farien. Lo consell atorgà, concordà et volch que lo dit açut fos refeyt et adobat, et la dita céquia escurada, segons que és acostumat et a la discreció dels dits jurats serà ben vist ésser faedor.

Ítem, fon mès en lo dit [cons]ell, que com lo porxe del espital de la dita vila sie derroca[t] et molt descubert, en axí que·ls pobres que venen al dit spital b[ona]ment no s’i poguessen suplugar, per ço, requeriren lo dit consell [que·ls] consultàs què y farien. Lo consell concordà que·l dit porxe fos adobat a coneguda et discreció dels dits jurats.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en la céquia Major de la dita vila, en l’enfront de la dita vila, sien necesariis alcuns poadors, per tal com lo prenents et poants l’aygua de la dita céquia sens perill no puxen poar aquella dita aygua, per ço, què farien en lo dit feit. Lo consell atorgà et volch que·ls dits poadors fossen feyts et construïts en aquells loch hon sien necesariis, per los dits honrats jurats et a bona coneguda de aquells.