AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Vila-real I (1377-1394)

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, S/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.

5. Se simplifiquen de les consonants dobles només a inici de paraula.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesis: R(amon).

10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb haver : ha he , quan no duen la h , van accentuades de la següent manera: à i é .

12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.

13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .II M.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: || 5r(en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí que poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se amb un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase, indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.

22. La t tironiana, amb sentit d’ et , es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.

BIBLIOGRAFIA

APARICI MARTÍ, Joaquín, «El trabajo de los jóvenes en la edad media. Contratos de “afermament” en Vila-real», Millars, Espai i Història , 18 (1995), pp. 97-112.

— Producció manufacturera i comerç a Vila-real (1360-1529) , Vila-real, Ajuntament, 1996.

— «Vila-real y los ganados de Teruel en el s. XV», BSCC , 75, 1999, pp. 308-323.

— «Juglares mudéjares en Vila-real durante el siglo XV», Actas del X Simposio Internacional de Mudejarismo , Terol, 2007, pp. 579-592.

— «De molinos, alquerías y poblas. Hábitat mudéjar disperso en la Plana de Vilareal y Burriana (ss. XIV-XVI)», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo , Terol, 2009, pp. 707-727.

— «Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV», Saitabi. Homenaje al profesor Pedro López Elum , Saitabi , 59 (2009), pp. 97-116.

APARICI, Joaquín; Jorge APARICI, «Els músics en la festa medieval. Vila-real de 1348 a 1500», BSCC , 84 (2008), pp. 89-165.

— «Les relacions institucionals com a recurs didàctic. Convivència i resolució de problemes. L’exemple d’Almassora i Vila-real durant l’Edat Mitjana», en J. Soriano (coord.), Els orígens de la vila d’Almassora. Nous documents, noves visions , Castelló, UJI, col. Humanitats, 58, 2019, pp. 151-174.

APARICI, Joaquín; Vicent GARCÍA, «El territorio de Alqueries entre los ss. XIII y XVI», en Alqueries, el temps d’un poble , vol. I, 2004, pp. 147-331.

BELTRAN, Àngels de, «L’economia municipal de Vila-real en 1362-1363 segons un llibre de claveria», I Congrés d’Història i Filologia de la Plana , Nules, 1990, pp. 131-139.

CAMARENA, José; José M. DOÑATE, Catálogo del archivo histórico municipal de Vila-real , Diputació de Castelló, 1986.

DOMINGO, Concepción, La Plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo , Castelló, Caixa d’Estalvis, 1983.

DOÑATE SEBASTIÁ, José M., «Un año de vida municipal en el Villarreal del siglo XIV. El manual de consell número 1 del Archivo Municipal», BSCC , 34 (1958), pp. 110-138.

— «Villarreal en el itinerario vicentino», BSCC , 35 (1959), pp. 129-138.

— «Salarios y precios durante la segunda mitad del siglo XIV», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón , vol. 2, Barcelona (1962), pp. 417-506.

— «Evolución urbana de Villarreal», VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó , 1969, vol. I, pp. 149-163.

— «Datos negativos referidos a la Plana de Castellón en relación con la peste de 1348», VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó , 1969, vol. II, pp. 27-43.

— «Hace 500 años. El Villarreal de 1470 visto desde su archivo», Datos para la historia de Villarreal , 1973, vol. I, pp. 183-194.

— «Sobre el general del tall del drap o del quarter», Datos para la historia de Villarreal , 1973, vol. I, pp. 195-204.

— «Saludadores y médicos en la baja edad media», Datos para la historia de Villarreal , 1977, vol. IV, pp. 11-21.

— «Las juderías de la Plana», Datos para la historia de Villarreal , 1977, vol. IV, pp. 25-38.

— «Retrato arqueológico de una iglesia desaparecida. La parroquial de San Jaime de Villarreal», Datos para la historia de Villarreal , 1982, vol. V, pp. 7-42.

— «La Torre Mocha», Datos para la historia de Villarreal , 1982, vol. V, pp. 161-180.

— «El hospital de San Miguel y Santa Lucía. Siete siglos de historia en 100 documentos», Datos para la historia de Villarreal , 1984, vol. VI, pp. 9-98.

— «El gobierno de la villa», Datos para la historia de Villarreal , 1984, vol. VI, pp. 107-166.

— «Delitos y delincuentes. La Plana, época foral», BSCC , 64 (1988), pp. 309-333.

— «En torno a nuestras ferias: Santa Catalina», Cadafal (1988), s. f., doc. 1-4.

— «Molinería y molinos en la Plana de Castellón», BSCC , 66 (1990), pp. 99-123.

FELIP, Vicent, «Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV. Aproximació a l’actitud de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona», BSCC , 55 (1989), pp. 51-87.

FERRER NAVARRO, Ramon, «Una fundación de Jaime I: Villarreal», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón , 10 (1975), pp. 403-437.

— «La Plana: su estructura demográfica en el siglo XV», Cuadernos de Historia anexos a la revista Hispania , 5 (1975), pp. 67-91.

— «Onomàstica i mobilitat de la població de Vila-real (ss. XV-XVI)», BSCC , 81 (2005), pp. 352-369.

— «El naixement d’un poble», en Història de Vila-real , Vila-real, Ajuntament, 2010, pp. 3-44.

GARCÍA, Arcadi; Vicent GARCÍA, Carta pobla. Vila-real. Febrer, 1274 , Vila-real, Ajuntament, 1995.

GARCÍA EDO, Vicent, «Adopció del fur de València per la vila de Vila-real a les corts generals del regne de 1329-1330», Miscelánea homenaje a José M. Doñate , Castelló, UJI, 1993, pp. 195-215.

GIL VICENT, Vicent, «Noblesa i poder senyorial al temps dels Viciana (1461-1581)», Saó , 32 (2002), pp. 11-14.