AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Un altre tema que preocupa les autoritats locals de Castelló durant la primera part del seu mandat té a veure amb la petició realitzada per Ferran Lòpeç de Luna, governador general del regne de València, per tal de sufocar les lluites de bàndols que assoten el país. Si bé les guerres privades havien estat constants des del segle XIII, en els darrers anys del segle XIV i els primers de la centúria següent la seua intensitat arriba a extrems que posa seriosament en perill l’estabilitat del regne. De fet, les lluites de la noblesa i la burgesia de les ciutats i viles s’han estès a tots els racons del territori i la seua ramificació ha arribat a les zones rurals. Més encara, els partits valencians han conectat amb bàndols catalans i aragonesos, de manera que hi ha, fins i tot, perill d’invasió de tropes estrangeres. 28 Al davant d’aquesta situació, la monarquia endureix la legislació que sanciona aquests enfrontaments i insta als seus oficials a combatre de manera activa els bàndols. 29

En aquesta línia d’actuació s’insereix la petició del governador. Segons exposa l’oficial reial, la convocatòria de la host del regne es mostra inoperant per tallar les bandositats i, per això, exigeix a les viles reials la conformació d’una host permanent de cent homes a cavall, que acompanyarà en tot moment al governador, i també el seu sustent personal perquè, «per raon de son offici, hagués a sostenir major honor e messió a la qual ell bonament no podia cumplir » . Aquesta és la informació que fa arribar el notari local Pasqual Ferrando en la sessió del 29 de juny de 1405, després d’haver assistit a la reunió dels síndics de les viles reials amb el governador, una junta que havia acabat sense un acord per les discrepàncies aparegudes entre els diferents representants. Ara bé, no és la primera vegada que el tema està al damunt de la taula.

La convocatòria de la reunió amb el governador ja s’havia discutit en la sessió del 12 de juny, quan s’havia escollit a l’esmentat Pasqual Ferrando com a representant en aquest assumpte i, sobretot, s’havien pres mesures preventives. De fet, s’encarrega al justícia i als jurats fer una llista amb totes les persones que tinguen cuirasses i també han de buscar cent llances llargues per proveir als castellonencs, al mateix temps que s’encomana al dit Ferrando que compre 20 o 30 cuirasses més a València per a ser repartides entre els veïns i que faça venir a un cuirasser per reparar les trencades. La vila es prepara per a les possibles exigències del governador, però tampoc no està disposada a cedir al davant la seua pressió. De fet, la resposta del consell a la petició de Ferran Lòpeç de Luna és que no aportarà cap home a cavall ni cap diner per al seu sustent, sinó que únicament participarà en la convocatòria de les hosts reials. Al davant d’aquesta negativa general per part de les viles reials, l’oficial sol·licita disposar d’una partida de diners de la Generalitat per conformar una host ràpidament després de qualsevol acte dels bàndols i, evidentment, les viles reials es tornen a oposar a la mesura, establint que abans de fer qualsevol cosa haurà de notificar-ho al rei i, tot seguit, s’haurà de convocar a les viles reials per prendre les decisions oportunes. 30

En ple pocés d’enfortiment de les estructures reials, les relacions amb la Corona i, per extensió, amb els seus delegats no resulten senzilles i, malgrat que de vegades aconsegueixen mantenir els seus drets, en altres ocasions les viles sucumbeixen a les seues exigències. Una bona mostra l’ofereix la petició d’un donatiu pel matrimoni de la infanta Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i germana de Martí l’Humà. Segons s’exposa en la sessió del 3 de gener de 1406, el monarca exigeix 1.200 florins a la vila de Castelló i els seus dirigents estan disposats a pagar-ne 900. Comencen, aleshores, unes negociacions amb el cavaller Guillem Martorell, delegat reial per recollir el donatiu, que no prosperen.

En la sessió del 16 de maig de 1406, els jurats informen que Martorell havia exigit fer execució en els béns de la universitat o els seus veïns perquè només s’havien satisfet els 900 florins oferits inicialment i, de fet, mitjançant l’ajuda d’un saig de la cort del justícia de Castelló, havia segrestat béns de dos prohoms de la vila, Pere Miquel i el notari Guillem Feliu. Interposada la protesta, el justícia, els jurats i el consell decideixen demanar consell a Guillem Saera, doctor en decrets de València i assessor del consell de Castelló en els múltiples assumptes que ocupen a la institució local. Malauradament, finalitza l’exercici i no hi ha més notícies sobre aquesta qüestió, però a ben segur que ocupà algunes sessions més en el curs següent per les dificultats de la hisenda local i les complexes relacions de la vila amb la Corona, dos temes ben presents en els llibres de consell de primeries del segle XV.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1408-1409

Es tracta d’un volum de 330 × 220 mm, relligat amb un pergamí reutilitzat, de la segona meitat del segle XIV que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa trobem el títol i el nom dels jurats d’aquell any, dades que es repeteixen al primer full de text, després de la pàgina de respecte. També s’indica que aquell any el notari era Pere Colomer. El volum consta de 90 fulls amb foliació moderna, feta a llapis en la part superior dreta de cada un d’ells. La fulla de respecte no ha estat numerada, tot i que no està en blanc, sinó que conté el text de la contractació per un any del cervater Bernat Coniller, veí de Cabanes, datada el 22 de maig de 1409, poc abans de finalitzar el mandat dels jurats que exercien en aquells moments els seus càrrecs. Crida especialment l’atenció el fet que el consell de Castelló li done llicència per poder exercir l’ofici no tan sols en el terme de la vila, sinó també en els termes que l’envolten, és a dir, els de Benicàssim, Borriol, Montornès, Vilafamés, l’Alcora i el territori de l’Alcalatén, Onda, Almassora i Fadrell, la qual cosa obligaria a fer una anàlisi de tipus legal respecte d’aquesta competència, per la seua singularitat.

El llibre consta de dues parts perfectament diferenciades: la primera conté el text de totes les actes de les sessions del consell municipal de Castelló, celebrades al llarg de l’exercici 1408-1409, i arriba fins el full 60r, inclòs. El revers d’aquest full es troba en blanc i a partir del 61r comença el llibre dels albarans emesos pel consell municipal durant aquest periode de temps, que arriba fins el full 90r, on acaba el text. Aquests albarans tenen prou d’interés, ja que a través d’ells podem anar veient tots els pagaments que realitzaven els oficials municipals, o les persones que els representaven, per raó de l’exercici de l’ofici que cada u d’ells tenia, i això ens facilita, o ens apropa a una visió de conjunt del que era la vida diària del municipi castellonenc en aquell moment i, per tant, es pot confeccionar un llistat dels temes que més els preocupaven llavors.

El manuscrit dóna començament el dia 3 de juny de 1408, diumenge de Pentecosta, amb el jurament dels nous jurats davant del lloctinent del batle de la vila, durant la missa major que se celebrava en l’església de Santa Maria. Tot seguit, es va fer l’elecció dels consellers per a dit any, el nom dels quals es relaciona, que fan un total de quaranta-set persones, huit per cada una de les sis parròquies de Castelló (Santa Maria, Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau, Sant Agostí i Sant Tomàs), excepte la de Sant Joan, de la que tan sols figura el nom de set homes, no sabem si per errada de l’escrivà. Els dos primers noms en representació de cada parròquia tenien la consideració de prohoms, potser els qui portarien la veu dels seus conveïns directes, i la resta eren mers consellers, amb els drets, els deures, i la consideració social que això podia tenir.