AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Hi ha bons exemples d’aquest encreuament de relacions polítiques a diferents nivells en els quatre llibres que es transcriuen en aquest volum, com també hi ha mostres de les dificultats que sacsegen la vila en els primers anys del Quatrecents. La reproducció sistemàtica de caresties i brots de pesta des del darrer quart del segle XIV comença a complicar el funcionament de la hisenda municipal, que viu sempre angoixada per l’elevat endeutament que suporta. En conseqüència, tot allò relatiu amb l’establiment dels diferents impostos municipals esdevé un freqüent motiu de conflicte entre els prohoms i això fa que el tema aparega molt sovint en les sessions del consell. Ara bé, en aquests anys inicials del segle XV les finances locals encara presenten una certa solvència, lluny de la fallida que arribarà un par de dècades després i que, juntament amb la intensificació de les lluites de bàndols, provocarà la intercessió decidida de la Corona en el control de la política local. 12

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1404-1405

És un volum de 330 × 250 mm, relligat amb pergamí que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa figura un text indicatiu del títol del llibre, el nom dels quatre jurats que hauran l’exercir dit ofici, i la durada del seu mandat que, tal com estava legalment establert, només era per un any. Consta de 78 fulls, amb foliació moderna a llapis en el marge superior dret i, com és ben natural, les sessions del consell municipal estan escrites les unes a continuació de les altres, seguint el mateix orde cronològic en què es van produir.

El llibre es troba complet i consta de dues parts clarament diferenciades: la primera conté les actes de les sessions del consell municipal celebrades al llarg de tot l’any, després de deixar al principi una fulla de respecte, totalment en blanc i no numerada. El text arriba fins el full 57r, a partir del qual el revers i el full següents estan en blanc, i a partir del full 59r comença el Libre de albarans de la vila de Castelló , que arriba fins al final anteriorment esmentat. És molt interessant la relació d’aquests albarans, ja que a través d’ells es pot fer un bon seguiment dels pagaments realitzats pels oficials municipals, o els seus representants, tant de caràcter ordinari com extraordinari, la qual proporciona una imatge prou fidel de les tasques i els assumptes que interessaven a la vila de Castelló.

El desenvolupament formal de l’ofici de jurat començava el diumenge de Pentecosta, que en 1404 es corresponia amb el 18 de maig. En dit dia se celebrava una missa solemne en l’església de Santa Maria i, just abans de la lectura de l’evangeli, es realitzava davant l’altar major el jurament dels nous jurats i també l’elecció dels consellers que representaven les sis parròquies de la població.

El dia següent, dilluns, es va produir la primera sessió del nou consell, així com l’elecció dels oficials que havien d’exercir com a escrivà, síndic, clavari i síndic de plets. A partir d’aquesta sessió, al llarg de l’any se’n farien vint-i-sis més, la darrera de les quals està datada el 6 de juny de 1405 i en acabar de tractar els assumptes ordinaris es va realitzar l’elecció de jurats per al següent any.

La convocatòria de les sessions no tenia un caràcter regular, de manera que uns mesos se’n troben de més i uns altres de menys, però si que n’hi havia algunes de data fixa, que eren les que derivaven del compliment dels Furs i Privilegis de regne de València, les quals s’havien de fer en dies concrets, per procedir a l’elecció de diverses autoritats municipals, la més important de les quals era, sens dubte, la de Justícia de Castelló, nombrat el tercer dia abans de la festa de Nadal, seguint un cerimonial perfectament detallat per l’escrivà que en deixava constància del fet. Al llarg de l’any també hi podia haver convocatòries de caràcter extraordinari, degudes a circumstàncies sobrevingudes, com pogueren ser requeriments singulars de la corona a través del oficials reials, o derivats de situacions d’emergència, com l’existència d’una pesta 13 de conseqüències sembla que no dramàtiques en aquella ocasió, però que van originar la realització d’una solemne processó a l’ermitori de la Mare de Déu de Lledó, per demanar que el perill passara el més aviat possible.

L’exercici, però, va començar amb la notificació formal del requeriment fet per la Diputació del General del regne de València, al consell municipal de la vila de Castelló, per al pagament de cinc-cents cinquanta florins, en tres pagues, la recaptació dels quals i la gestió per tal de fer-ne els corresponents abonaments seria objecte d’atenció en diferents ocasions al llarg de tot l’any. Era natural, ja que tant la col·lecta d’impostos i l’endeutament de la vila, per raons diverses, solia ser sempre la principal preocupació dels representants municipals.

De la lectura de les sessions d’aquest llibre, en canvi, podríem dir que el consell municipal va dedicar la major part del temps a qüestions de caràcter més domèstic, que eren les que realment més havien d’interessar-los i, entre elles, al llarg de l’any va tractar en diferents ocasions sobre la millora de la qualitat de la carn de la taula de la carnisseria de la vila, 14 mitjançant l’autorització als bestiars dels carnissers per poder entrar a pasturar en rostolls, sempre i quan no feren mal. D’acord amb aquest criteri es regulava el preu de la carn i, al mateix temps, poder variar-lo segons la qualitat que tinguera. Unes setmanes més tard, 15 es denunciava l’absència del mostassaf de la vila i l’actitud del seu lloctinent, el qual prenent com a excusa que no tenia peses ni pesals de referència, permetia els fraus d’alguns carnissers que unflaven les carns, o d’altres comerciants de la vila que cometien semblants malifetes, que va obligar el consell a prendre les degudes mesures per a una ràpida solució. El consell també va millorar el capítol de la carn 16 dels establiments municipals, amb una addició de franquícia d’imposició sobre les bèsties salvatgines que poguera caçar el cervater del municipi, quan caçara cérvols, cabres salvatges i altres que feien malbé els cultius. Les decisions més importants en matèria de gestió de la venda de carn es van prendre a la primavera de 1405, quan el consell va pactar amb els carnissers la franquícia de la taula 17 de la carnisseria a un any, sota certes condicions, la principal de les quals era que la vila tinguera bones carns durant tot aquest temps. Pocs dies després, el justícia i jurats de Castelló van signar els pactes 18 detallats que regularien el bon funcionament de dita taula, amb Macià Guerau, Ramon Rius i Pere Monsó, adjudicataris aquell any de dit servei municipal.

Prou menys dedicació, probablement, per volum de consum però no per importància, tenia la regulació de la taula del peix de la vila. És especialment important l’acord per a la fixació dels preus de la venda del peix, perfectament detallada i amb indicació dels noms de tots i cadascú dels diferents peixos que es podien vendre. 19 Com és natural, aquesta regulació tenia també una finalitat impositiva i, en aquest cas, els diners que percebria el municipi s’havien de destinar a la reparació de murs i valls, raó per la qual l’escrivà que va redactar el text, no sabem si per iniciativa pròpia o a instància dels representants municipals, va aprofitar per fer un cant al bon govern de la vila, així com a la necessitat de defensar furs i privilegis del regne de València mantenint en bon estat les muralles de Castelló, fent al mateix temps esment de «lo sant rey en Jachme, qui conquerí regne de València de mans de sarrahins, lo qual ere molt notable guerrer». Un aspecte a tenir en compte dins d’aquesta ordenació, és el d’oferir la possibilitat de pujar el preu del peix en la quantitat d’un diner per lliura únicament durant el temps de Quaresma, la qual cosa l’hem d’entendre vinculada a l’obligació de tot cristià a fer dejuni durant aquest període de temps, amb els beneficis que això poguera suposar per a l’erari públic.