AAVV - Vicent Ferrer. Projecció europea d'un sant valencià

VICENT FERRER

Projecció europea d’un sant valencià

VICENT FERRER

Projecció europea d’un sant valencià

Edició a cura d’Albert G. Hauf i Valls i Francisco M. Gimeno Blay

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Universitat de València

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra .

© Del text: els autors i autores, 2021

© De la present edició:

Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021

Universitat de València, 2021

© Imatge de la coberta:

Miguel del Prado, Retaule de Sant Vicent Ferrer (detall). València. Museu de Belles Arts

Disseny de la coberta:

Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-771-2

Edició digital

Índex

PRELIMINARS PRELIMINARS Joan Reixach, Sant Vicent Ferrer . València. Museu de la Catedral.

Mª VICENTA MESTRE ESCRIVÀ, Presentació

RAMON FERRER NAVARRO, Pròleg

FRANCISCO M. GIMENO BLAY, 600 anys després: celebració d’una efemèride

ACTES DEL CONGRÈS

FRANCISCO M. GIMENO BLAY, Sant Vicent Ferrer: petjades d’una vida itinerant

ALFONSO ESPONERA CERDÁN, El oficio del predicador en san Vicente Ferrer

CARLO DELCORNO, Vicent Ferrer e la predicazione medievale

LUCIANO CINELLI, I Domenicani e lo studio

TOMÀS MARTÍNEZ ROMERO, Notes sobre la Bíblia i el salteri dels post-reportadors vicentins

FRANCO MORENZONI, Problèmes linguistiques et intercompréhension: quelques remarques à propos de la prédication à la fin du moyen âge

ANTONI FERRANDO FRANCÉS, La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer

JORDI COLOMINA, Les llengües dels sermons vicentins

MARIE ANNE POLO DE BEAULIEU, La prédication comme performance aux derniers siècles du Moyen Age (13 e- 15 esiècles)

SOPHIE DELMAS, Parler de rire et pour rire dans les sermons médiévaux, des exempla aux recueils de distinctiones

MARINA MONTESANO, Musulmani ed ebrei nella predicazione di San Vincenzo Ferrer

PAUL-BERNARD HODEL, Saint Vincent Ferrier et le schisme d’Occident

GIAN LUCA POTESTÀ, Vicent Ferrer e l’Anticristo

ALBERT G. HAUF VALLS, El misteri eucarístic i la celebració de la Missa en la predicació vicentina

Col·laboradors

PRELIMINARS

Joan Reixach, Sant Vicent Ferrer . València. Museu de la Catedral.

Presentació

El nostre territori ha estat obert al món des de sempre: cruïlla de civilitzacions, l’articulació territorial de València com a regne per Jaume I ens situà en un context internacional en el qual València destacà com a eix comercial i, també, com a centre cultural de referència en un segle quinze d’esplendor de les nostres lletres i arts, de la nostra economia i d’una societat que s’endinsava en un Renaixement cosmopolita.

Societat que aportà valencians il·lustres que contribuïren a vertebrar un món que es trobava en constant canvi, des de Vives fins els Borja, personatges d’abast mundial.

Sant Vicent Ferrer és un dels més destacats personatges de la seua època. Erudit però, alhora, predicador de proximitat, el seu record ha perdurat generacions rere generacions.

A nosaltres ens correspon continuar contribuint a estudiar la seua figura i la seua projecció per comprendre millor aquest personatge i el seu temps, marcat pel Compromís de Casp.

La Universitat de València, fundada pels Jurats de la ciutat en 1499, ha projectat València al món, com feu el sant valencià, i ha apostat decididament per l’extensió de llaços amb altres països amb més de mil convenis actius amb universitats, institucions públiques i entitats privades, tant a l’àmbit de la gestió acadèmica com al de la innovació, la transferència de coneixement, la recerca i, per descomptat, l’intercanvi d’estudiants Erasmus, aspecte en el qual la UV és capdavantera a Europa.

És un honor, donats els lligams que uneixen la institució amb Sant Vicent Ferrer, que la Universitat col·labore en una publicació resultat d’haver estat part activa d’eixa València «capital del món vicentí», fent ús de l’expressió emprada pel Dr. Ramón Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, al pròleg d’aquesta publicació.

És un honor, a més, haver posat a disposició d’aquesta commemoració de la vida i obra de Sant Vicent Ferrer els recursos humans, el saber i l’espai per al desenvolupament del congrés internacional Sant Vicent Ferrer. Projecció Europea d’un sant valencià que ara es consolida en aquesta publicació.

I si la seu del saber consolidat a aquest congrés és d’alguna manera la Universitat a través del seu Servei de Publicacions, quin millor emplaçament per al desenvolupament del congrés es podria haver triat que La Nau, l’edifici històric i el més antic i emblemàtic de la Universitat de València, edifici principal de la Universitat des de la seua fundació a finals del s. XV i fins a meitat del s. XX.

Així, amb aquesta publicació a cura dels professors Albert G. Hauf i Valls i Francisco M. Gimeno Blay, la Universitat de València continua donant suport a un dels valencians més internacionals que ha conegut la nostra terra, un valencià universal.

Mª VICENTA MESTRE ESCRIVÀ

Rectora

Universitat de València

Pròleg

Vicent Ferrer no va ser només un sant miraculós, com popularment se l’ha venerat a València, sinó molt més. La seua dimensió humana, intel·lectual, religiosa i també política fan del mestre Ferrer, sis segles després de la seua mort, un personatge universal, com va quedar de manifest en el Congrés Internacional «Vicent Ferrer, projecció europea d’un sant valencià», que, organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, es va inaugurar en la catedral de València i celebrat en l’aula magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

El congrés va servir per a homenatjar el sant valencià, però sobretot per a aprofundir en l’abundant obra del dominic, per a posar en relleu el seu caràcter universal i presentar nous treballs sobre la seua extensa col·lecció de sermonaris per part dels màxims especialistes i investigadors del seu llegat en universitats de França, Itàlia, Suïssa i Espanya.

El pare Vicent va implantar un model de predicació innovador i atractiu. La teatralització dels seus sermons, vinculada sovint al seu suposat do de llengües, va aconseguir un impacte popular mai conegut en el segle XV. En els seus sermons era capaç de fer-se entendre igualment entre un públic valencià, occità, aragonés, bretó o francés. Es podria dir que, en certa manera, practicava un plurilingüisme actiu per tot arreu.

El congrés va evidenciar, a més, la importància dels sermonaris del mestre Ferrer per a conéixer i comprendre la realitat de la societat en l’Edat Mitjana, tant en l’antic Regne de València com en la resta de terres que va recórrer el sant. Coincidint amb la reunió d’experts, a València es va presentar un estudi exhaustiu de l’anomenat sermonari d’Avinyó , a càrrec de Francisco M. Gimeno Blay i Mª Luz Mandingorra Llavata.

La trobada internacional que va suposar el congrés estava plenament justificada per la dimensió universal del pare Vicent, l’obra i la imatge del qual, sis segles després del seu traspàs, han sobreviscut al pas del temps. El seu impacte en la societat de l’època, però encara també en l’actual, resulta més que evident. València va ser durant eixos dies la capital del món vicentí.