AAVV - Vicent Ferrer. Projecció europea d'un sant valencià

Com a president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser un honor i un orgull inaugurar el congrés internacional al costat de tan il·lustres congressistes, i ara també ho és prologar el llibre d’actes de les conferències presentades amb un altíssim nivell intel·lectual i científic, sense el qual aquella reunió d’imminents experts en la vida i obra de sant Vicent Ferrer no estaria completa.

RAMON FERRER NAVARRO

President

Acadèmia Valenciana de la Llengua

600 anys després: celebració d’una efemèride

Francisco M. Gimeno Blay

Universitat de València

http://orcid.org/0000-0002-4883-2960 0000-0002-4883-2960

Vicent Ferrer traspassà a Vannes el 5 d’abril de 1419. Sis-cents anys després, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua decidí honorar aquet valencià universal designant-lo escriptor de l’any 2019. Per tal de commemorar el susdit esdeveniment proposà organitzar diferents activitats culturals amb la intenció de mostrar els valencians la rica personalitat del dominic valencià, mestre de teologia i confessor papal. Algunes de les actuacions estaven destinades a descobrir el personatge en el seu vessant més popular, altres ajudarien, però, a conèixer millor la dimensió històrica de sant Vicent així com la projecció internacional, començant per la reedició de la biografia: Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador , de Joan F. Mira. Exposicions i jornades divulgatives es desenvoluparen tot al llarg de l’any 2019 en diferents localitats de la geografia valenciana. L’allau de manifestacions mobilitzà estudiosos i, també, encuriosits pel mestre dominic.

La celebració d’aquesta efemèride invitava a fer una reflexió al voltant del personatge per tal de recuperar-lo integralment. Interessava, amb tot, escatir les raons per les quals Vicent Ferrer assolí al llarg de la seua vida, especialment d’ençà la visió d’Avinyó, un gran prestigi personal. Els dies del predicador itinerant, entre el 22 de novembre de 1399 i el moment del seu òbit, proporcionen testimonis que palesen, abastament, el gaudiment d’una ben merescuda reputació. Ho prova el fet que viatjà arreu d’Europa predicant sent invitat per les autoritats civils i eclesiàstiques. Tot al llarg dels seus desplaçaments es veié acomboiat per la seua «companyia».

El sisè centenari del decés del dominic valencià invitava a pensar-hi especialment, a reflexionar sobre el tarannà personal, religiós i polític de Vicent Ferrer i, sobretot, esperonava a esbrinar les raons per les quals el dominic assolí la reputació aconseguida. Arribà, d’hora, a ser el prior del convent al qual ell mateix havia professat a la ciutat del Túria, fou professor en l’àmbit dominicà i ocupà la càtedra de teologia de la Catedral de València, entrà aviat en contacte amb el cardenal Pedro de Luna i prengué posició a favor de l’obediència avinyonesa; la consagració del cardenal Pedro de Luna com a papa Benet XIII i el seu nomenament com a confessor papal, el situaren en una talaia privilegiada des de la qual guaitar el món occidental amb els ulls d’un teòleg dominic i, també, amb els d’una persona interessada per la política del seu moment, sent magna pars en la solució d’alguns dels conflictes, com ara el compromís de Casp o el cisma d’Occident.

L’any 1399 Vicent Ferrer havia abandonat la ciutat papal d’Avinyó i caminava pels vells camins d’Europa estenent la paraula de Deu. El missatge evangèlic el va difondre fins la seua mort. Succeïda aquesta, les seues paraules continuaren escoltant-se des de les trones, pronunciades ara per altres dominics que feien servir les edicions manuscrites i, després, incunables dels sermons de mestre Vicent. No ens poden estar d’assenyalar que de les edicions incunables dels seus sermons cap d’elles es publicà a la Península Ibèrica, i, òbviament, cap d’elles s’imprimí als territoris de la Corona d’Aragó. Algunes ciutats europees com ara Colònia, Estrasburg, Lió o Venècia, entre altres, pogueren accedir fàcilment a les col·leccions de sermons del valencià. Aquest èxit editorial descobreix, sense més, un interès continuat per les prèdiques de mestre Ferrer, l’oratòria del qual celebrava Lorenzo Valla com a excel·lent i magnífica. Fou la de Vicent Ferrer una vida intensa, si més no, d’ençà l’any 1399. Ha estat un encert per part de l’AVL traduir al valencià la biografia publicada per l’historiador nord-americà Philip Daileader 1, elaborada i enllestida tot fent servir un riquíssim i variat ventall de fonts de primera mà i escrita, a la fi, sense apassionament; l’autor ha sabut conjuminar amb intel·ligència les informacions proporcionades pels sermonaris (en valencià, en castellà i en llatí), pel procés de canonització, per les obres escrites per mestre Vicent Ferrer així com les noticies que poden llegir-se en els documents de natura administrativa.

Seguint els testimonis del procés de canonització, Vicent Ferrer encisava l’auditori congregat al moment de la seua predicació, la qual cosa ajudaria a copsar l’interès que suscità la seua persona. Ara be si fem un seguiment de les edicions dels seus sermons hom se n’adona que, fins i tot després de la seua mort, gaudiren d’un predicament mantingut en el temps fins èpoques recents. I aquesta dimensió n’és un dels elements que esperonaren l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per estudiar les raons d’aquest prestigi i notorietat. Vicent Ferrer apareix com una persona la fama del qual ultrapassà els límits de l’antic Regne de València, i també dels territoris que constituïen la Corona d’Aragó. L’atractiu per la seua personalitat polièdrica s’ha conservat fins l’actualitat com ho proven abastament el contingent important d’estudiosos europeus i americans que han analitzat diversos aspectes de la seua vida. El congrés volia fer palesa la seua projecció internacional.

Per tal de proporcionar elements d’anàlisi d’aquesta dimensió universal, l’AVL organitzà, primer, un cicle de conferències i un congrés, després. El cicle de conferències: Els dijous de sant Vicent es desenvolupà entre el 27 de setembre de 2018 i el 26 de setembre de 2019 2. La seu de les conferències fou la Universitat de València, que les incorporà al cicle «Els clàssics a la Nau». Al llarg d’un any s’analitzà la figura de mestre Vicent Ferrer des de diferents òptiques tot intentant descobrir la societat al si de la qual visqué, l’entorn al qual habità a la ciutat de València, les característiques significatives i definitòries de l’estructura i composició dels seus sermons i, finalment, la imatge que ha romàs a l’imaginari social fins l’actualitat, creada fent servir els textos biogràfics i també la iconografia que ens el presenta com el predicador apocalíptic que anuncia la fi del món, acompanyat gairebé sempre pel filacteri: Timete Dominum, et date illi honorem, quia venit hora judicii eius , Apoc 14, 7.

Finalitzat el cicle de conferències, el dia 16 d’octubre de 2020 s’inaugurava a la capella del Sant Calze de la Catedral del València el congrés Vicent Ferrer: projecció europea d’un sant valencià . L’acte fou presidit per Emilio Aliaga Girbes, degà del capítol de la Catedral, per Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i pel prof. Albert G. Hauf i Valls, en representació del comitè organitzador. El congrés es posà en marxa amb la conferència inaugural: Sant Vicent Ferrer: Petjades d’una vida itinerant , on es posaren de relleu tots els aspectes més rellevants de la vida de mestre Vicent Ferrer actuant com a marc de referència per a aquella reunió científica. Finalitzada aquesta primera conferència s’inaugurà al museu de la Catedral l’exposició Vicent Ferrer: un predicador de la tardor medieval , en la qual els participants pogueren contemplar els manuscrits amb sermons de sant Vicent Ferrer (sermonari valencià, la quaresma de 1413, sermones de sanctis , i un volum amb sermones dominicales ), acompanyats, entre altres materials bibliogràfics i documentals, per l’exemplar de la Bíblia vulgata que, segons anotacions internes, utilitzà mestre Ferrer per enllestir les seues homilies. Es tractava de materials tots ells conservats a l’arxiu capitular i també s’exposà el manuscrit de sermons de mestre Ferrer conservat a l’església parroquial d’Aiora. La sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, exposà els manuscrits i impresos conservats a la Biblioteca Històrica de la Universitat, destacant-hi els dos volums d’una Bíblia parisina, obsequi de Benet XIII, acompanyada entre altres per les primeres edicions incunables de sermons, com ara la de Heinrich Quentel de Colònia. El Reial Col·legi i Seminari del Corpus Christi permeté que poguérem contemplar el manuscrit de la predicació castellana, i el Convent del Predicadors aportà el manuscrit original amb la biografia del pare J. Teixidor.