AAVV - Vicent Ferrer. Projecció europea d'un sant valencià

El lector es troba a les seues mans el fruit textual d’aquells tres dies intensos en els quals es congregaren a la ciutat de València un nombre important d’estudiosos tant de la predicació medieval com de la figura de Vicent Ferrer. Ara hom podrà gaudir-ne de les diverses aproximacions recollides, en el benentès que aquest és un dels viatges possibles que podem practicar analitzant la predicació de Vicent Ferrer. La seua polièdrica activitat en permet practicar molts més, les possibilitats són infinites.

1 Philip DAILEADER, La vida i el món de sant Vicent Ferrer. Religió i societat en l’Europa baixmedieval . València: Acadèmia Valenciana de la Llengua – Universitat de València, 2019.

2 Els conferenciants participants foren: Joan Francesc Mira (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Rafael Narbona Vizcaíno (Universitat de València), Amadeo Serra Desfilis (Universitat de València), Xavier Renedo (Universitat de Girona), Josep Antoni Aguilar (Universitat Catòlica de València), Josep Antoni Ysern Lagarda, (Universitat Nacional d’Educació a Distància), Carme Arronis Llopis (Universitat d’Alacant), Mª Luz Mandingorra Llavata (Universitat de València), Mateu Rodrigo Lizondo (Universitat de València), Albert Toldrà i Vilardell (Universitat de València), i Òscar Calve Mascarell (Universitat de València).

ACTES DEL CONGRÈS

Hans Holbein el vell, Altar major de l’esglèsia dels Dominics de Frankfurt (detall). Frankfurt an Main. Städel Museum.

Sant Vicent Ferrer: petjades d’una vida itinerant

Landmarks in Vincent Ferrer’s itinerant life

Francisco M. Gimeno Blay

Universitat de València

http://orcid.org/0000-0002-4883-2960-0000-0002-4883-2960

Resum: Entre el 22 de novembre de l’any 1399 i el 5 d’abril de 1419 Vicent Ferrer desenvolupà una intensa activitat pastoral visitant una part important de l’Europa occidental. Tot al llarg d’aquells anys predicà invitant a la correcció dels costums davant la proximitat de la fi del món, que ell considerava que arribaria aviat; participà, igualment, en la solució dels esdeveniments polítics més importants d’aleshores: el compromís de Casp i el Cisma d’Occident.

Paraules clau: Sant Vicent Ferrer, Predicació medieval, Compromís de Casp, Cisma d’Occident.

Abstract: Between November 22nd 1399 and April 5th 1419, Vincent Ferrer fervently preached in different parts of Western Europe. Persuaded that the end of the world was drawing near, he urged his followers to mend their errant ways. He also played a key role in the solution of important political conflicts, such as the Great Schism or the Succession to the Throne of Aragon, which was solved by means of the Agreement eventually reached in Caspe. Keywords: Saint Vincent Ferrer, medieval preaching, Great Schism.

1. «UT POSSET PREDICARE VERBUM DEI SICUT ARDENTER CONSUEVERAT ET FREQUENTER»

El 27 de juliol de 1412, des d’Alcanyís, Vicent Ferrer adreçà una lletra al papa Benet XIII on esposava la seua opinió a propòsit de la vinguda de l’anticrist i de l’adveniment de la fi del món 1. En la descripció que en feia de la seua curació miraculosa concretava que a la capçalera del seu llit se li aparegué Crist flanquejat per sant Domènec i sant Francesc. Ell, de bon començament, pregà Déu per la seua sanació; nogensmenys supeditava tot a la possibilitat de continuar predicant com s’afanyà a explicar amb les següents paraules: «ut posset predicare verbum Dei sicut ardenter consueverat et frequenter» (Ferrer, 2006: 559), emfasitzant que fins aquell moment ho havia acostumat a fer de forma apassionada, vehement, i freqüent, tal vegada amb caràcter regular. Ara be, tot fa pensar que des d’aleshores, l’activitat pastoral esdevingué frenètica com ho proven abastament alguns testimonis, com ara la lletra que dirigí al general dels Dominics des de Ginebra el 17 de desembre de l’any 1403, en la qual li comunicava que feia dos o tres homilies per dia: «quotidie me oportuit circumfluentibus undique populis predicare, et frequentissime bis in die, necnon et ter aliquando» (Hodel, 2006: 200). Tot seguint el seu relat, hauria estat el mateix Crist qui de forma manifesta li invitava que, seguint el model dels sants mencionats, es dediques a predicar per tot el món apostòlicament: «manifeste innuebat mentaliter eidem religioso infirmo, quod ipse iret per mundum apostolice predicando quemadmodum predicti sancti fecerant» (Ferrer, 2006: 559). La missió d’aquelles prèdiques havia de ser l’anunci de la vinguda imminent de l’anticrist i de la fi del món, i, com a conseqüència, la necessària i urgent conversió i correcció dels costums. L’any 1412, mestre Vicent ja havia travessat diverses contrades de l’Europa occidental, la qual cosa li permeté conèixer personalment i de visu les diferents tradicions culturals i organitzacions socials existents; fins el 5 d’abril de 1419 encara duria a terme altres viatges que li posarien en contacte amb altres regions i països. En realitat, fa la impressió que Vicent Ferrer havia fet seu el missatge evangèlic, concretament: «Aneu a tots els pobles i féu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Espèrit Sant», Mt 28,19; o també: «Els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat», Mc 16,15, entre molts d’altres que hom pot localitzar a la Bíblia i que ressonarien amb tota seguretat constantment entre els seus pensaments, com, per exemple, en:

Nostre senyor Déu Jesuchrist, quan se’n volgué muntar alt al cel, donà una regla tal als apòstols, dient: «Euntes in mundum uniuersum, predicate Euangelium omni creature» (Mar., ultº caº). Ara, notat bé les clàusules; diu axí: «Vosaltres, apòstols, anats per tot lo món», quasi que volgués dir: «No vullats estar molt en les ciutats, viles ne castells, mas anats de loch en loch, de vila en vila». Sabeu per què? Yo·us ho diré: aquells qui han a preycar, axí com yo, si estan molt en una ciutat, han mester cambra, e ses necessitats, e alguna amistança, e és los turbació; e per fugir a açò, «ite, euntes pro utilitate mundi», car si aquells qui prediquen no estan sinó en una vila, els altres, què faran? No seran il·luminats. Serie bona cosa que·l sol, quan hix de matí que no pugàs més alt? No, per ço que no porie il·luminar tot lo món: « Docentes fidem qui debent credere ». Aprés, escalfant-lo en devoció; aprés en fruyt de penitència; e açò dix Jasuchrist: « Euntes, docete », etc. (Ferrer, 1934: 55-56).

I més concretament: «Quant los apòstols volgueren anar a preycar, partiren-se lo món: sent Pere en Achaya, Anthiochia e Roma; sent Berthomeu en Índia; sent Jachme major en Spanya, etc.; mas, sent Pau tot lo món» (Ferrer, 1934: 57-58). I mestre Vicent, entre altres ocasions, en el sermó de la Fèria VI després de la terça domínica de Quaresma «Domine, video quia propheta es tu», Io 4, 19 (pronunciat el divendres 31 de març de 1413) recordava:

Vosaltres, preycadós, llevats los ulls e mirats que la gent es inclinada a penitència: lo preycar ha nom «sembrar» quant es a la obra: Semen est verbum Dei (Luce, viii.°), e es-se seguar quant es fan lexar peccats. David, en lo psalm «In convertendo»: Euntes ibant et flebant ; los anants, anaven e ploraven, gitants la sua lavor; venientes, venient portantes manipulos suos: euntes ibant ; anant a la mort, devem anar millorant-se tots temps. Si van corporalment per lo mon, devem anar preycant e plorant, escampant la lavor; gran fet es, com aquell que sembra, regua: Euntes ibant et flebant, mittentes semina; venientes, venient portant cascú son manoll; tantes animes com havia convertides, tants manolls porta venints a la gloria, portantes manipulos suos . Tots quants se seran convertits, tots se ajustaran e tendran per capità de aquell tal preycador»(Sanchis Sivera, 1927: 164);