AAVV - Els valencians, poble d'Europa

Segurament, el valencianisme polític no va pensar fa set anys que el consum d’informació en els canals digitals anava a créixer d’una manera tan espectacular en detriment d’altres suports de distribució de missatges clàssics com el paper o la televisió convencional. Però és indubtable que l’estratègia engegada temps arrere els ha beneficiat molt, doncs en aquests anys les xarxes socials han acabat per convertir-se en el principal canal de distribució de continguts, de tot tipus. Basta assenyalar, com a exemple, que en la majoria de les versions digitals dels diaris de paper quasi el 50% del tràfic de lectors arriba gràcies a les xarxes socials, principalment Facebook i Twitter; o que el consum de continguts audiovisuals a través de Youtube ha modificat els sistemes de producció i distribució de les grans cadenes de televisió. Sense entrar en més detall en les noves tendències de consum del nou paradigma digital 6 podem concloure que per al valencianisme polític, i especialment per a Compromís, l’experimentació i l’aposta per les noves formes de comunicació política a través de les xarxes socials, les empreses de les quals es converteixen progressivament en vertaders actors polítics, 7 ha permès traure un enorme avantatge enfront d’altres forces polítiques que com el PSPV encara segueix tenint grans dificultats per a competir en aquest nou entorn digital, igual que el PP valencià. L’assemblatge d’un nou relat polític amb una nova manera de comunicar apareixen així com a elements d’èxit, amb totes les prudències, del nou valencianisme polític.

Conclusions

Existeixen d’altres elements que indubtablement han col·laborat en la consolidació del relat valencianista que actualment caracteritza les polítiques de la Generalitat Valenciana, però en aquest treball volíem destacar dos que, des de l’observació periodística, mereixien una especial atenció. Prova d’açò és que la majoria de les polítiques a les quals es presta major atenció per part de «tots» els mitjans de comunicació valencians, tenen directament o indirecta un enganxament amb aqueix relat valencianista. I no és exagerat dir que Compromís ha aconseguit avui, en aquests mateixos mitjans, una notorietat desconeguda completament fa amb prou faenes sis anys. L’interès acadèmic i investigador pels elements referits confirma el panorama que hem descrit. Tot i que no és objecte d’aquest text valorar si aqueixes mateixes polítiques podran traduir-se, en les pròximes eleccions autonòmiques i locals del 2019, en un major o menor suport electoral, és necessari esmentar l’existència de diversos estudis que coincideixen a identificar en Compromís el partit actualment percebut com el que millor defensa els interessos dels valencians. Finalment, i com s’ha assenyalat anteriorment, els valors del valencianisme polític han condicionat el nou Text Marc del PSPV aprovat en el seu últim congrés de País, i també la recomposició de la nova direcció de Podem, més autonomista que les alternatives que van entrar en conflicte.

El valencianisme polític es consolida així com un relat transversal en els partits de l’esquerra (fins i tot afectant algunes polítiques de la dreta), i no és difícil imaginar que podria consolidar-se encara més en els pròxims anys, al marge que acabe beneficiant més a un partit que a un altre. Un valencianisme, com defensa Amadeu Mezquida en el seu llibre El valencianisme enfront d’Espanya , amb vocació de ser hegemònic i no ancorat exclusivament en raons d’identitat, cultura i llengua. Un valencianisme que ha permès integrar en una coalició com Compromís a diferents sensibilitats polítiques, fins i tot a una força no nacionalista com Iniciativa del PV. Aqueix és en definitiva el major èxit del nou relat que impregna la nova política autonòmica valenciana, per a bé o per a mal.

*Projecte d’investigació PRODISNET: Processos discursius en internet: confluència de partits, mitjans i ciutadans , Ref. FFI2015-67668-R, del Ministeri d’Economia i Competitivitat i amb finançament FEDER.

1Cf. Andreu Casero i Amparo López Meri, «Redes sociales, periodismo de datos y democracia monitorizada», a F. Campos i J. Rúas (eds.), Las redes sociales digitales en el ecosistema mediático , Sociedad Latina de Comunicación Social, La Laguna, 2015, pp. 96-113. Consulta en Internet: http://dx.doi.org/10.4185/cac92.Itambé Beatriz Gallardo i Salvador Enguix, Pseudopolítica: el discurso político en las redes sociales , PUV, València, 2016.

2Vegeu Benito Sanz, Los socialistas en el País Valenciano (1939-1988) , Institució Alfons el Magnànim, València, 1988; Benito Sanz i Josep Maria Felip, La construcción política de la Comunidad Valenciana , Institució Alfons el Magnà-nim-Diputació de València, València, 2006; i també Ximo Ferrandis, L’esquerra al sofà , Bromera, València, 2006.

3Víctor Maceda, El despertar valencià , Pòrtic, Barcelona, 2016.

4Eix 1: Rescat de les persones; Eix 2: Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció; Eix 3: Governar per a les persones; Eix 4: Nou model productiu; Eix 5: Finançament just i auditoria ciutadana.

5Francesc Viadel, «País Valencià, una extrema dreta 122 que ve de lluny», Eines per a l’esquerra nacional , 28, 2017, pp. 94-100.

6Albert Sáez, El periodismo después de Twitter. Notas para repensar el oficio, Edicions 3 i 4, Barcelona, 2015.

7Salvador Enguix, «Impacto político e informativo de las redes sociales: esferas de actuación y comparación con los medios»¸ Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura , 56, 2007, pp. 71-85.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.