Jordi Bilbeny - Carles I sense censura

Primera edició: març del 2020

© Jordi Bilbeny, 2020

© D’aquesta edició:

LIBROOKS BARCELONA, S.L.

Riego, 13

08014 Barcelona

Tel.: +34 930 110 110

info@librooks.es

www.librooks.es

Disseny i maquetació: Quim Gual. Blank Estudi

ISBN: 978-84-949832-6-9

eISBN: 978-84-122297-9-0

Dipòsit legal: DL B 5250-2020

Impressió i enquadernació: Safekat

Tots els drets reservats. Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públic sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, llevat de les excepcions previstes per la llei.

Jordi Bilbeny

La restauració de la presència esborrada de l’Emperador i la cort imperial als regnes de Catalunya

El llibre ha rebut el suport dels mecenes següents:

Josep Abela Montoya, Marc-Vicent Adell, Joan Josep Albinyana i Gil, Isabel Alonso Tost, Jaume Amar Hugueros, Pere Ametller Prats, Josep Manuel Anglada, Joaquim Anmella Valmaña, Josep Aran Viola, Virginia Asís, Salvador Ayala Mayol, Cesc Batlle, Jaume Batlle i Perales, Ignasi Borràs Torra, Lluís Botinas Montell, Montserrat Camps Piró, Miquel Canals Pujol, Josefina Carulla i Porta, Santi Casanovas Saumell, Bernat Castells, Xavi Collboni Sala, Joan Contijoch Amill, Anna Estrada Faig, Joan Manel Ferrandis i Ferran, Albert Ferrer Biosca, Ramon Formiga i Pujol, Anna Maria Fornés Tolrà, Xavier Galícia Ferrer, Joan Garcia Lop, Francesc Garrido Costa, Andreu Garriga Pradas, Lleonard Garcia Solà, Nausica Gibert Messeguer, Jordi Grau Bartomeu, Eugeni Gutiérrez Adrià, Roger Ibars, Albert Iglesias Bedrina, Joan Inglada Roig, Josep Julià Barceló, Josep Lluís Larriba Pey, Pere López Cignoni, Francesc Magrinyà Rull, Carme Mancebo Fernández, Cesc Manzanera, Xavier Martínez i Roig, Valeri Mas Boldú, Lluís Mas Garcia, Isaac Mestres, Josep Moncunill Rafart, Pilar Montoliu, Artemi Nolla, Eduard Pertíñez i Juncosa, Glòria Piera Serra, Assumpta Piqué, Francesc Piulachs Cases, Josep Maria Puig i Puigdomènech, Carles Recoder, Carles Recoder Sànchez, Lídia Riaza Castaño, Sara Ribera Freixes, Lluís Roldan i Pascual, Nicolas Rozès, Josep Maria Saladié Roig, David Sancha i Melià, Josep Segarra Mullerat, Ramon Serrano Gras, Antoni Torà, Ramon Torrent Logroño, Jaume Torres Gorgues, Sergi Turiella Gómez, Ramon Tresens Lladó, Perepau Ximenis i Ors

La recerca i redactat del llibre ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Nova Història

Per En Salvador Rovira i la Rosa Peiris,

que em van estimular la lectura des de molt petit

amb els seus regals d’ Astèrix .

Per En Josep Bellsolell,

a qui dec la Història de Catalunya il·lustrada , d’En Ferran Soldevila, el meu primer llibre d’història.

Per la mare,

que em va comprar la Història nacional de Catalunya , d’En Rovira i Virgili, on em vaig nodrir de les primeres grans gestes dels catalans a Orient.

Per En Fèlix Cucurull,

per les hores infinites de conversa i per la

seva imponderable Panoràmica del nacionalisme català .

Per la Teresa Clota,

per ser-hi sempre i sempre fer-me costat.

Per En Fidel Soler i Mas,

per haver estat sempre com un segon pare.

Pel pare Lluís de Reus,

per la seva gran bondat i la seva inexhaurible curiositat.

Per la Teresa Baqué,

per haver començat a destapar-ho tot.

Per l’Albert Codinas, En Cesc Batlle, la Pilar Montoliu,

En Josep Maria Orteu i En Jordi Berenguer,

per fer possible l’Institut Nova Història, la meva recerca

i la difusió dels meus estudis i els de tots els qui investiguem,

no pas per tapar el nostre passat, sinó per fer-lo conèixer arreu.

Pel tiet Salvador Graupera,

per la commovedora història de la batalla de l’Ebre.

Per la Gemma Bufias,

pel seu amor, pel seu temps, per la seva tendresa

i per la seva infinita solidaritat.

Pel meu fill Urgell,

perquè no hagi de caminar mai més,

com tants i tants de nosaltres ho hem fet i ho fem,

ignorant la nostra pròpia història.

Quan la història capitula enfront de la veritat

Pep Mayolas

Carles I sense censura o l’escac i mat a la mentida, l’arrogància i el pensament únic.

Jordi Bilbeny

1Les Corts de Montsó del 1528 substituïdes per unes inexistents Corts de Toledo

2A la recerca de les desaparegudes Corts valencianes del 1527

3La presó del rei de França: de Barcelona a València

4Francesc I és conduït de València a Xixona, passant per Alacant

5Un «Tractat de Madrid» negociat i signat a les «Corts de Castella» només per tres plenipotenciaris catalans

6Quan ens volien fer creure que les Corts de Castella funcionaven igual que les Corts de la Nació Catalana

7De l’inexistent Palau Reial val·lisoletà al famós Palau Reial valencià

8Carles I no va arribar a Espanya per Astúries, sinó per València

9L’alçament agermanat i les Corts invisibles del 1520

10Les lluites dels erasmistes i antierasmistes valencians a «Valladolid»

11El paper d’En Francesc de Borja a la cort

12L’emperadriu Isabel deixa de ser invisible

13Moriscos, cortesans, emperadors i virreis valencians vagaregen hipnotitzats per terres de Castella

14Felip, el príncep d’Espanya que no pot néixer, per imperatiu legal, fora de Castella

15El nomenament de l’emperadriu Isabel com a lloctinent i procuradriu general d’Aragó, València i Catalunya

16Catalunya, el centre neuràlgic de la política imperial

17Carles I, rei dels catalans i senyor de les Índies

18L’Emperadriu cau malalta a Barcelona

19El casament d’En Francesc de Borja amb N’Elionor de Castro

20La trobada de l’Emperador i En Cortès a Montserrat

21La presència d’En Cortès a les Corts de Barcelona del 1529

«Si els nostres fonaments no són correctes,

tot allò que fem tampoc no ho serà […]. Els errors i conceptes

falsos en què hem caigut una vegada i una altra són tan

obstinats i evasius que pràcticament mai no ens adonem

que hi són ni ens aturem a qüestionar-los.»

Ringu Tulku Rimpotxé, La transformació de la ment

Cada any, quan arriba el mes d’agost, els polítics se’n van de vacances i els mitjans de comunicació es veuen orfes de la seva font principal de notícies i polèmiques. Les televisions i les capçaleres digitals, sobretot, cerquen amb desesperació algun tema que generi controvèrsia, que proporcioni titulars cridaners i debats encesos a la xarxa. Que aporti clics a la notícia, vaja. I que el xup-xup duri de mitja setmana a deu dies, si no peta re de nou que en dicti la caducitat immediata. Les cadenes televisives senten una atracció cada cop més morbosa per tot allò que genera inquietud o alarma social. La grip A, el virus de l’ebola, el mosquit tigre, els brots de legionel·la, el coronavirus… han permès als telenotícies d’atiar-nos la por amb impudícia, d’aquella manera que deuen trobar tan justa i necessària els fabricants de pesticides, les multinacionals farmacèutiques o les companyies d’assegurances. En canvi les capçaleres digitals i les xarxes socials, que es nodreixen d’un públic diferent del teleespectador, saben per experiència que el debat identitari és una caldera que es pot fer bullir tant com s’hagi de menester, i que la història és un dels talls més agraïts quan cal donar gust al brou de la polèmica.