Carles Segura-Llopes - Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada)

ababol ‘rosella’ (Crevillent (en [ó]); Torís (en [ɔ])) i ababòll (Montserrat).

afondar-se ‘afonar-se’ (Llíria).

borrega ‘ovella’ (Guardamar, Llíria, Torís).

garranxa (Cinctorres, la Mata, el Portell), aplicat als ‘bancals llargs i estrets’ (< arag. garrincha ‘penjador’), a partir de garra , que se sent als Ports, amb el mateix significat.

enganyapastor(s) ‘cueta’ (l’Alcora, Alfara d’Algímia, Algar de Palància, Benassal, Borriol, Casinos, Cinctorres, Costur, Forcall, Herbers, Llíria, la Mata, Olocau, Palanques, el Portell, Sant Joan de Moró, Sorita, Suera, la Todolella, les Useres, Vilafamés, Vilafranca, Vistabella; gallapastora a Ribesalbes). El considerem aragonesisme no des del punt de vista formal, perquè a la resta del català aquest mateix ornitònim s’aplica a altres espècies d’ocells, sinó per l’accepció: a gairebé tot l’Aragó, la cueta és coneguda per engañapastor .

farda ‘esquirol’ (Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Llucena, Vilafranca, Vistabella, Xodos).

gomanella ‘canell’ (Atzeneta del Maestrat, Llucena, Ribesalbes, Vista-bella) / gomanilla (Benaguasil, Llíria, Montroi, Montserrat, Real de Montroi, Torís) / govanella (Ares, Benassal, Costur, Culla, la Font de la Figuera, Vilafranca, Vistabella) / govanilla (Casinos, Castell-fort, el Portell).

grill ‘llagostí’ (gran part del val. cent. fins a la Plana Baixa).

martinico ‘cueta’ (Torís). Martinico o martinito són els noms de la cueta en aragonés meridional.

prisco ‘préssec’ (Vistabella) / presquill ‘préssec’ (Algímia de la Baronia) / presquet ‘tipus de presquilla ’ (Suera) / presquilla ‘préssec’ (Suera), presquilla del rotllet (Llucena). En aragonés priesco .

siment ‘llavor’ (Crevillent, Elx, Guardamar, Santa Pola).

taravina ‘savina’ (el Portell).

teixugo ‘teixó’ (Llucena, Vistabella, Xodos). Tejugo en aragonés.

zagal (Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) / sagal (Benassal, Castalla, Catí, Cinctorres, Ibi, la Mata, Morella, Palanques, la Pobla de Benifassà, el Portell, Sorita, Vilafranca, Vistabella).

Finalment, el castellà, com és obvi, ha exercit una influència directa i més intensa en els parlars de frontera amb mots directament presos d’aquesta llengua, incloent-hi el so alié [χ]:

abe [χ] orro ‘borinot’ (Alfara d’Algímia, Algímia de la Baronia, Casinos, Crevillent, Guardamar, la Mata, el Portell, Suera, Vistabella).

avispa (el Baix Vinalopó, les Valls del Vinalopó; Algímia de la Baronia, Casinos, Castalla, la Font de la Figuera, Fontanars, Guardamar, Llíria, Montserrat, Ontinyent, Torís, Torrent [ vispa ], Vilamarxant).

balsa (la meitat sud de les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó; Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Alfara d’Algímia, la Font de la Figuera, Torís).

caldero ‘poal’ (Agost, l’Alguenya, Ares, Benassal [també poval ], Cabanes, la Canyada, el Carxe, Crevillent, Culla, el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, Monòver, Novelda, Petrer, el Pinós, el Portell, la Romana, la Serra d’en Galceran, la Vall d’Alba, Vilar de Canes, Vistabella; a Alacant, a Sant Vicent del Raspeig i a la Pobla Tornesa conviu amb pual ).

cangrejo [χ] (les Valls del Vinalopó; Beneixama, Biar, el Campet, la Canyada, Castalla, Crevillent, Fontanars, Ibi, la Mata, Morella, Onil, el Portell, Ribesalbes, la Safra, Sorita).

ciego (els Ports, amb Castell de Cabres i la Pobla de Benifassà, l’Alt Maestrat [Albocàsser, Ares, Benassal, Culla]; més al sud, Aín, l’Alcora, les Coves de Vinromà, la Serra d’en Galceran, les Useres, Vilanova d’Alcolea, Vistabella, Xert; Casinos, Llíria, al camp de Túria; i al sud valencià, a Beneixama, Biar, el Campet, la Canyada, el Carxe, Castalla, la Font de la Figuera, Monòver, Onil, Petrer, el Pinós, la Safra).

culebra (Aín, Crevillent, Suera). Eufemisme per serp .

empujar [χ] (la Canyada i Artana [ampuˈχar]; Eslida [empuˈχar])

espinilla (vg. mapa núm. 33).

gorrino (els Ports llevat de Vallibona) / xino (Elx, Santa Pola, les Valls del Vinalopó [camp de Monòver, camp del Pinós, la Romana, el Carxe]) enfront de bacó / bacona o truja propi de la major part dels parlars septentrionals, porc o cerdo .

llegar (Barba-roja, Crevillent; i és predominant ja a Torís i excepcionalment també a Finestrat).

peca (les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó; Aín, Algar de Palància, Casinos, la Font de la Figuera, Llíria, la Mata, Nàquera, el Portell, Ribesalbes, Suera, Sumacàrcer, Torís, Vistabella i s’eixampla pel val. cent. fins a Sagunt).

sarsa (la Mata, Vistabella; les Valls del Vinalopó) / sarso (Vilafranca) ‘esbarzer’.

unya (l’Alguenya, el Campet, la Canyada, Crevillent, el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, Guardamar, Novelda, el Pinós, la Romana, Torís).

Són castellanismes de frontera propis dels Ports, sobretot de la banda occidental, i amb menor extensió de l’Alt Maestrat: be [z] o , cangre [χ] o , cosquilles , cutxillo , ladrillo , ma [χ] o , pavo , pelejar-se , qüenta , sandia , solo , uno .

Són característics del sud de la línia Biar-Busot: abanico , assul , berenjena , cura , golondrina , laço , llevar , llimpiar , mueble , sacar , surc ; antiu arriba a la Marina Baixa i esporàdicament més al nord (Pinet); és propi només del Baix Vinalopó madrugà ; i locals: sapato (Monòver), amarillo (Petrer); almendra , cerca , cutxara , garbanço , quesso , reló , sin , socato i tarde (Guardamar).

En podem trobar un bon grapat, tant provinents del castellà com de l’aragonés, que presenten una clara adaptació fonètica o morfològica. Aquesta mena d’aclimatació dels préstecs és bastant freqüent en parlars, com els de frontera, que esdevenen permeables a causa de les circumstàncies socials de contacte amb altres llengües:

abeixorro , abixorro (Algar de Palància; a Alacant és la ‘vespa’), apixorro (el Campello).

bagerugo , begerugo (les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó respectivament; begeruc a Alacant) / buixerugo (Torís) ‘abellerol’. A partir del castellà veí abejorugo .

cosquelles [també cusquelles ] / cosquilles (vg. mapa núm. 34).

empuixar (Guardamar, Massamagrell, Monòver, el Pinós, Petrer, Vinalesa) i les variants fonètiques següents: anrepuixar (Torís) / arrempuixar (l’Alguenya, Casinos, Crevillent, Elx, el Fondó de les Neus, el Fondó dels Frares, Novelda, la Romana, Santa Pola) / arrepuixar (Benissanó, Casinos) / enre(m)puixar (Casinos).

espinella (vg. mapa núm. 33).

estropall (vg. mapa núm. 41).

gurió / gorrió (vg. mapa núm. 54).

rincó (les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó; Aín, Alacant, Alfara d’Algímia, Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Casinos, la Font de la Figuera, Llíria, la Mata, el Portell [coexisteix amb racó ], Suera, Vilafranca; i s’eixampla pel Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta i el nord de la Ribera).