Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

MAXIMILIANO CERDAN DE TALLADA

¶ 1 Don Luis Carrillo de Toledo exercia el càrrec de governador a Galícia quan fou cridat a succeir el patriarca Juan de Ribera al davant del virregnat de Valencia el 1606. No l’abandonaria fins 1615, i va esdevenir una peça fonamental al llarg de tot el procés d’expulsió, i en la posterior persecució dels últims rebels. J. MATEU IBARS, Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio , Valencia, 1963, pp. 206-207.

¶ 2 Agustín Mexia era un dels militars veterans amb més prestigi en el moment de l’expulsió. Apartat de Flandes després de l’arribada de Ambrosio Spínola, ocupava un seient en el Consell d’Estat quan fou designat per a prendre el comandament de les operacions militars a València. A. Esteban Estríngana, Ejército y finanzas en los Países Bajos católicos. De Farnesio a Spínola (1592-1630 ), Madrid, 2002, pp. 95-120. Don Pedro de Toledo, V marquès de Villafranca, comptava també amb gran projecció en la Cort. Havia estat ambaixador a França i governador de Milà i, en el moment de l’expulsió, era el capità general de las galeres d’Espanya. L. CABRERA DE CÓRDOBA, Relaciones de las cosas sucedidas en la Corte de España desde 1599 a 1614 , Salamanca, 1997 (1a ed. Madrid, 1857), pp. 69-337. La identificació del càrrec de general de la Mediterrània per part de Maximilià Cerdà respon a un error de l’autor, ja que en aquestes dates l’esmentat càrrec estava vacant. Ambdós líders arribarien a València al final d’agost, encara que no Luis Fajardo, fill natural reconegut del II marquès de Los Vélez i principal responsable de l’Armada del Mar Océano, que esperà a Cartagena fins l’inici de l’expulsió. J. Hernandez Franco y E. A. Rodríguez Pérez, «La casa de los Vélez: nobleza, lim-pieza y bastardía (1538-1687)», en premsa.

¶ 3 Aquestes xifres no són exactes. L’Armada del Mar Océano es va compondre d’onze embarcacions de diferent tipología. Les galeres de Sicília reuniren per a l’ocasió nou naus, que es juntaren amb les quatre de Portugal. Les galeras de Nàpols van ser disset en total. Entre les galeres de Gènova i d’Espanya sumaren altres disset, un desplegament al qual caldria incloure a més les quatre galeres del General de Catalunya. H. LAPEYRE, Geografía... , p. 66.

¶ 4 En realitat aquesta comissió fou anterior al desplegament militar. S’inicià al final de maig, quan Caracena ordenà a tots els governadors i justícies del regne que facilitassen aquesta inspecció. AGS, E, 214. Caracena a Martín de La Vayen,València, 23 de mayo de 1609.

¶ 5 Pere Escrivà Zapata i Jofré de Blanes foren designats pel virrei com a comissaris d’embarcament en el port de Vinaròs, mentre que Baltasar Mercader va fer el mateix en el port d’Alacant. En aquesta llista caldria afegir Cristóbal Sedeño, comissari d’embarcament a Dénia i Francesc Pau Baziero, el seu homòleg al Grau de València. H. LAPEYRE, Geografía... , p. 67. Pel que fa a Francesc Carroz, es té constància que viatjaria en aquestes dates fins el regne d’Aragó, però la seua comissió constitueix un misteri. AGS, CMC, 1a època, 1840.

¶ 6 D’acord amb els lliuraments d’Agustín Mexía, la vigilancia dels assuts fou encomanada a Jaume Lloris i Francesc Casero. Per la seua banda, Tomas Cerda de Tallada rebria l’ordre concreta de guardar l’aigua del riu. AGS, CMC, 1a època, 1840.

¶ 7 Jeroni March, Carles de Borja, Jaume Vilanova i Gaspar Vidal efectuarien diferents comissions d’escolta de moriscos durant l’expulsió. La participació de Carles de Castellví no ha pogut ser confirmada en la documentació consultada. AGS, CMC, 1a època, 1840.

¶ 8 La disposició de la defensa de la ciutat va ser un poc més complexa del que relata Cerdà de Tallada, i pot consultar-se en G. ESCOLANO, Década... , 1867-1875.

¶ 9 Les còpies existents d’aquest discurs foren detallades per P. BORONAT I BARRACHINA, Los moriscos españoles y su expulsion , Granada, 1992, (1a ed. Valencia, 1901), tom II, p. 201.

¶ 10 El marques de Villafranca se n’havia encarregat, disposant al seu cim algunes companyies dels terços de Llombardia i de Napols. AGS, E, 215. Villafranca a Felip III, Collado de Par en Par, 29 de setembre de 1609.

¶ 11 S’hi refereix amb tota seguretat al ban publicat el 26 de setembre. ARV, Reial Cancelleria, 1363, ff. 30-31.

¶ 12 Les xifres oficials d’aquest embarcament varien entre les 3.729 i les 3.803 persones a bord de les galeres de Nàpols, a las quals caldria sumar altres 1.430 que ho van fer a bord dels mercants. AGS, E, 214. Mexia a Felip III, Dénia, 2 d’octubre de 1609. El resultat ofereix un total molt proper, tot i que no exacte, a l’expressat per Maximilià Cerdà.

¶ 13 Aquest episodi fou recollit amb deteniment per G. ESCOLANO, Década... , col. 1889.

¶ 14 L’esquadra de Nàpols no realitzaria cap embarcament a Vinaròs, per la qual cosa deu referir-se al primer embarcament efectuat per les galeres d’Espanya i de Gènova, que s’estima en unes tres mil cinccentes persones (tot i que no es compta amb les dades dels mercants). AGS, E, 214. Villafranca a Felip III, Cartagena, 16 de octubre de 1609. La primera embarcació alacantina traslladaria vora nou mil moriscos. H. LAPEYRE, Geografía ..., p. 69. Maximilià Cerdà de Tallada degué comptar sens dubte amb les xifres oficials a l’hora de confeccionar aquesta part del seu discurs.

¶ 15 Aquestes dades vénen a correspondre’s aproximadament amb les publicades per H. LAPEYRE, Geografía... , p. 103.

¶ 16 Malgrat aquest manament, Jeroni Mercader no tindria temps de fer-se càrrec del castell de Guadalest abans del començament de la revolta. El governador Pedro de Orduña seria el veritable artífex de la defensa. AGS, Es, 217. Pedro de Orduña a Baltasar Mercader, Guadalest, 24 de octubre de 1609.

¶ 17 No se’n té constància documental, fora d’aquest testimoniatge, de la presència d’Agustín Mexia a Xàtiva.

¶ 18 La documentació d’arxiu, així com moltes apologies, assenyalen Jeroni Mellini com el rei dels moriscos de Laguar, nom que Cerdà de Tallada no recull. L’aldusió a l’existència del rei Roget «Lo Colmener» no pot ser per tant confirmada, així com tampoc la de la resta dels líders que l’acompanyaran en aquesta revolta.

¶ 19 Donat que Agustín Mexia no podia assistir a les dues rebel-liones alhora, fou ordenat que Juan de Córdoba prengués les decisions més greus amb el recolzament d’un consell format pels principals senyors de la regió presents en la campanya, a fi de no ferir els seus interessos i carregar de legitimitat decisions que, d’altra manera, podrien haver estat polèmiques.

¶ 20 En realitat aquest problema s’havia manifestat molt abans, des del començament de l’expulsió. ARV, Reial Cancelleria, 1363, f. 43. Caracena al rei,València, 15 d’octubre de 1609.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.