Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

¶ 77 F. RICO, Historia y crítica de la literatura española. Siglos de Oro: Barroco , Barcelona, 1980-1992, pp. 65-66.

Maximilià Cerdà de Tallada

Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració

dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell

Antonio del Corral

Relación del rebelión y expulsión de los moriscos

del Reyno de Valencia

Juan Méndez de Vasconcelos

Liga deshecha por la expulsión de los moriscos

de los reynos de España

Vicent Pérez de Culla

Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y muela de Cortes.

Por Simeón Zapata Valenciano

Juan Ripol

Diálogo de consuelo por la expulsión de los moriscos de España

Cosimo Gaci

Ragionamento di Cosimo Gaci d’intorno al dimostrare la grandezza

dell’attione che Sua Maestà ha esseguita nello scacciare i Moreschi nuovi

christiani traditori, heretici e apostati da tutti i suoi Regni

1.

Maximilià Cerdà de Tallada

Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell

Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell, feta e recolta per mi, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, iniciada en lo mes de setembre a [en blanco] de 1609.

Primerament avent sabut lo extrènuo bras militar que la Magestad del rey nostre senyor don Felip de Àustria, terser de aquest nom, y en temps del papa Pablo quinto, esent jurats en la present ciutat de València en lo present any Grisóstomo Siurana, generós, Fransisco March, ciutadà, Melgior Valenciano de Mendiolaça, cavaller, Baltasar Miquel, ciutadà, Diego de Salines per ser mort lo jurat Chosef Onorat Perelló, ciutadà, senyor de Benifarayg, y no star en costum fer-ne altre jurat, y esent diputats per éser mort don Feliciano de Figueroa, bisbe de Sogor, que era diputat primer eclesiàstich, don Jeroni Ferrer, comanador d’Orgeta de Santiago de la Espasa, de don Giner Rabasa de Perellós, machor, baró de Dos Aygües y senyor de Benetúser, Miquel Àngel Solares, ciutadà, Francés Lloqui, generós, y per ell supdelegat Melgior Cruÿlles, generós, y per la vila de Alcoy Sisternes [en blanco] , y son supdelegat Arsís de Senpere, ciutadà, feya y tenia moltes prevencions de guerra, axí per terra com per mar, totes en lo present Rechne, considerant que encara que·s deya que era per a la Jornada de Alger, vent y molt bé considerant que portava més camí de ser per a la extració y depopulació dels moriscos, preseint convocació del dit extrènuo bras militar, feta per Pere Gostans de Soler, al presen síndich de aquell, en [en blanc] dies del present mes de setembre, lo dit bras feu del·liberació nemine discrepante de tres nobles y tres cavallers de la present junta aconsellat ut supra . Los quals foren don Lluís de Vilanova, conte de Castellar, Favià de Cucaló, generós, senyor de Càrcer, don Jusep de Pròxita, marquès de Navarrés, conte de Almerana, Sipió Rocha, generós, don Fransiscoǁ Llançon de Romaní, senyor de Gilet, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, per a que representasen a Sa Exelència de don Luis Carrillo y Toledo, marquès de Carasena, al presén virey y capitata [ sic ] general, 1 la notable desconsolació que lo dit bras y estament militar tenia de que, esent tan coneguda per Sa Magestat y experimentada yngnata fidelitat y amor eretada de sos predesesors, tan cotinuada en totes les ocacions de guerra, y por en les quals Sa Magestat y sos reys predesesors els avien manat enplear, y que en la present que presentien per veure tans aparatos de guerra no de menyx calitat, inportant-se que les demés non tiguesen de Sa Magestat ninguna notícia, suplicant-li fos servit manar-los donar alguna notícia per a poder-se oferir ab sertea y acudir a son rey y senyor, y que si com se sospitava que era per a la extració de moriscos, era fos servit donar-los carta de favor per a Sa Majestat per a que fosen oÿts, los quals elets tornaren resposta al dit estament en la forma acostumada de que Sa Excelència no avia declarat son pit en més de que·ls afavoreria, axí per a si volien escriure a Sa Magestat, com per a si enbiaven enbaxadors.

Oÿda la relació, lo dit estament féu del·liberació d’escriure a Sa Majestat en conformitat de susdit, per medi de dos embaxadors, la un senyor de vasalls moriscos, l’altre no, y que se feren elets per a exeptar de Sa Excelència la mersè y favor consedida aprés de aver-li donat raó de la de susdita del·liberació. Foren fets elets, en la forma acostumada de la present junta, a don Fransisco Llançon de Romaní, baró de Gilet, a Maximiliano Cerdan de Tallada, generós, a don Jaume de Vilanova, y a Josef Ferragut, generós, reduïts de aquells dotse que en la dita del·liberació feu lo dit estament és, a saber, sis nobles y sis cavalers y generosos, com dit és, per a fer elexció dels dits embaxadors y donar a d’aquells les instrucions y memorials, ordenar aquells y les demés lletres per a Sa Magestat y demés persones que a d’aquells paregués. Les quals lo de susdit síndic, aconsellat de don Juan Sans, senyor de Alboy, y de Fransés Ferragut, baró de Gova, feu la eleció de les persones següens: don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, Maximiliano Cerdan de Tallada, don Francisco Llançol de Romaní, baró de Gilet, Carlos Valero,ǁ don Pedro Sans de la Llosa, Gusep Ferragut, don Juan Lloís Fenollet, Sipió Roca, don Nofre Muniós, [en blanc] Cucaló, don Lluis Vilanova, conte del Castellar, Llorens Saÿdia Surbano, los quals feren elexció per enbaxadors per al dit efecte a don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, y don Juan Valltesa y Blanes, als quals donaren les instruccions conveniens y memorial següens en esta forma, que per a fer aquells reduÿren al Conte del Castellar y a Maximiliano Cerdan, y per a la colecta de les pecúnies, per a els gastos de la enbaxada, sovre la llista y tacha seguent, feta per los dits reduïts. Foren reduïts don Juan Lluís Fenollet y Carlos Valero, los quals enbaxadors portaren, ab dits memorials e instrucció, lletres per a Sa Magestat del rey y de la reyna, per a don Fransisco de Sandoval, duc y marquès de Dénia, per a fray Lluís de Aliaga, del orde de Predicadors, confeçor del rey, per a el padre Rigardo, de la compania de Jesús, confesor de la reyna, per a vicicansiller don Diego Clavero, per a el duc del Infantat, per al duc de Sea, per a el condestable, los quals partiren de la present ciutat, per a on Sa Magestat estigués, a dènau del present mes. Partits los quals, en vint-y-dos del present mes, estant tractant de fer eletes persones dit estrènuo bras per a què, ab los elets dels demés braços eclesiàstic y real, per a embaxadors per a tot lo Recne, foren cridats los síndics dels tres bracos és, a saber, [en blanc] Bellmont, canonge de la Seu, síndic del bras eclesiàstic, Diego de Salines, jurat síndic del bras real y lo dit del estrènuo bras militar, per Sa Exelència, als quals donà per a sos estamens una lletra a cascú del tenor que aprés se dirà.

Tanbé del matex tenor ne foren donades als diputats y gurats en lo matexy dia, et tanbé en lo matexy dia, de a vint y dos, fonc publicada la crida següent que aprés se pot veure. E lo dia següent foren cridats y donades lletres a tots los titulats,ǁ y en lo dia en aprés foren donades tanbé a tots los barons senyors de moriscos, totes del matexy tenor de la de susdita, exepto lo capítol que así està aprés de la lletra. A més del de susdit, en seguida de dites lletres fon feta eleció de tres nobles y tres cavallers de la presen junta, en del present mes, per a anar a Sa Excelència a oir lo que·ls tenia que manar de part de Sa Magestat que foren, com dit és, lo síndic aconsellat don Geroni Mercader, Pere Lloys Almúnia, generós de Pròxida, don Fransisco Fenollet, Felip Rebolay, generós, don Gimén Peres Juan, Sipió Roca, generós, a dos dels quals, tornat que agueren la resposta, cometeren lo respondre a Sa Magestat a dita lletra y escriure al duc de Lerma, que foren don Jimén Peres Juan y Sipió Roca, generós, lo tenor de les quals se poden llegir aprés. Tanbé foren fets quatre elets per a asistir y acudir a Sa Exelència per a si tenia alguna cosa que advertir a l’estament militar que convingués en dita ocació de tanta inportància, per al qual efecte tanbé se determinà que restàs advertit lo síndic de tenir lo bras junt cada dia perquè es pogués resoldre lo faedor, per al qual efecte foren nomenats en elects a don Lluís de Vilanova, conte del Castellar, a Fransés Vicent Artés, generós, a don Fransisco Fenollet, a Sipió Roca, generós.ǁ