Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

¶ 45 El primer publicaria la España defendida, poema heroyco el 1612. Per la seua part Luis Carillo de Sotomayor es l’autor del Libro de la erudición poética , de 1611. R. JAMMES, A. ROIG i L. CARDAILLAC, «Un poème nationaliste...», p. 441.

¶ 46 Jammes, Roig i Cardaillac assenyalen també el valor d’un text que sembla expressar amb sinceritat, espontaneïtat i fidelitat uns esdeveniments viscuts en primera persona. «Un poème nationaliste...», pp. 445-446. Si bé és cert que aquest fet pot constatar-se en algunes ocasions, també hi ha moltes altres en què Méndez de Vasconcelos cau en inexactituds i fins i tot invencions que semblen respondre a l’interès per aconseguir un major efecte en les seues rimes. Enfrontaments no documentats, tempestes que no van existir o la mort de soldats fins a uns nivells que la documentació oficial no esmenta, ens parlen d’una constant tendència cap a l’exageració que es justifica en la llicència poètica.

¶ 47 D. GARCÍA PÉREZ, Catálogo razonado... , p. 378.

¶ 48 M. HERRERO GARCÍA, Viaje al Parnaso , de Miguel de Cervantes, Madrid, 1983, p. 370. Aquestes referències es troben també en E. ASENSIO, «España en la época portuguesa del tiempo de los Felipes 1580-1640», en Estudios Portugueses , Paris, 1974, pp. 465 ss. i 474 ss.

¶ 49 J. SIMÓN DÍAZ, Bibliografía... , tom XIV, pp. 593-594. N. ANTONIO, Biblioteca hispana nueva... , tom II, p. 788.

¶ 50 D. BARBOSA MACHADO, Bibliotheca lusitana... , tom II, pp. 701-702.

¶ 51 M. DE CERVANTES SAAVEDRA, Viaje al Parnaso , Madrid, 1922. Edició i estudi preliminar de A. Schevill i A. Bonilla, pp. 172-173.

¶ 52 J. ALMIRANTE, Bibliografia militar de España , Mansfield Centre, 2002 (1a ed. Madrid, 1896), pp. 508-509.

¶ 53 R. JAMMES, A. ROIG i L. CARDAILLAC, «Un poème nationaliste...», pp. 455-456.

¶ 54 F. MARTÍ GRAJALES, Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII. Descripción de las obras impresas en Valencia en dicha época, con un apéndice de documentos inéditos referentes a autores y tipógrafos, València , 1987, p. 361; ALBERTI (ed.), Diccionari biogràfic , Barcelona, 1969, tom III, p. 491; J. ESPASA (ed.), Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana , segon apèndix, tom 28, p. 544.

¶ 55 C. A. DE LA BARREDA Y LEIRADO, Catálogo bibliográfico y biográfico del teatro antiguo español. Desde sus orígenes a mediados del siglo XVIII , Madrid, 1969, pp. 235-236.

¶ 56 De la seua existència informa P. MÁS I USÓ, Academias valencianas del Barroco , València, 1999, p. 492.

¶ 57 F de A. CARRERAS CALATAYUD, Las fiestas valencianas y su expresión poética , València, 1949, pp. 85-127.

¶ 58 J. SIMÓN DÍAZ, Bibliografía ..., tom VI, p. 262.

¶ 59 Setmanes abans de la impressió d’aquesta edició ha vist la hum el primer estudi crític sobre el Diálogo de consuelo de Juan Ripol. Es tracta del treball de Santiago Talavera i Francisco Moreno titulat Juan Ripol y la expulsión de los moriscos de España (Saragossa, 2009). Per imperatiu del temps les seues conclusions no han pogut ser incloses en el present estudi.

¶ 60 R. DEL ARCO Y GARAY, Erudición aragonesa en torno a Lastanosa , Madrid, 1934, p. 155.

¶ 61 Citat per Nicolas ANTONIO, Biblioteca hispana nueva... , tom II, p. 815.

¶ 62B. LERONARDO DE ARGENSOLA, Rimas , Madrid, 1950, Estudi preliminar de José Manuel Blecua, tom I, p. 41; t. II, p. 187.

¶ 63 G. PÉREZ DE HITA, Historia de los bandos zegríes y abencerrajes (Primera parte de las guerras civiles de Granada ), Granada, 1999 (1a ed. Saragossa, 1595).

¶ 64 En realitat aquesta obra s’inscrivia dins de la feble, i escassa d’exemples, obertura a la creació literària moderna iniciada anys enrere por alguns elements provinents de l’espectre jurídic. En això els continguts teològics, classics i patristics, heretats per la formació professional dels escriptors, tindran una importància fonamental a l’hora d’elaborar el discurs. Aquestes idees es poden seguir en J. M. PELORSON, Los letrados juristas castellanos bajo Felipe III , Valladolid, 2008 (1a ed. Le Puy-en-Velay, 1980), pp. 355-373.

¶ 65 G. M. CRESCIMBENI, L’historia della volgar poesia , Roma, 1714, llibre V, p. 447.

¶ 66 P. RICCIARDI, Poesie volgari e latine in morte di Cosimo de’ Medici , Florència, 1574.

¶ 67 C. GACI, Poetica descritione d’intorno all’inventioni della sbarra, combattuta in Fiorenza nel cortile del Palagio de’ Pitti in honore della serenissima Signora Bianca Capello, Gran Duchessa di Toscana , Florència, 1579; IBÍD., Epitalamio nelle Nozze del Principe di Mantova e Leonora de’ Medici , Florència, 1584. D’aquesta etapa encara es conservaria una tercera obra manuscrita, citada per l’erudit Antonio Magliabecchi. Es tracta de les Canzone a Cosimo de’ Medici Granduca di Toscana . Citat per D. MORENI, Bibliografia storico-ragionata della Toscana, o sia Catalogo degli scrittori che hanno illustrata la storia delle città, luoghi, e persone della medesima , Florència, 1805, tom I, p. 403. IBÍD., Serie d’autori di opere risguardanti la celebre famiglia Medici , Florència, 1826, p. 143.

¶ 68 C. GACI, All’Hlustńssimo et reverendissimo signor patrone mio colendissimo il signor cardinale Montalto , Roma, 1586; IBÍD., Dialogo di Cosimo Gaci nel qualepassati in prima alcuni ragionamenti tra’l molto illustre et reuerendissimo monsignor Giouanangelo Papio et l’autore, d’intorno all’eccellenza della poesia si parla poi delle valorose operationi di Sisto V p.o.m. et in particulare del trasportamento dell’obelisco del Vaticano. Con alcune allegorie al componimento di quella gran macchina accomodate , Roma, 1586.

¶ 69 C. GACI, Assunzione di Nostro Signor Papa Clemente VIII. Canzoni , Roma, 1592.

¶ 70 F. RIBERA, La vita della B. Madre Teresa di Giesú, fondatrice degli scalzi Carmelitani. Composta dal Reverendo padre Francesco Rivera, della Compagnia di Giesú, e transportata dalla spagnuola nella lingua italiana dal signor Cosimo Gaci , Roma, 1603. Vegeu M. T. ROSSI, «Presencia de Santa Teresa y de la Reforma carmelitana en la Biblioteca Barberini (siglo XVII)», Revista de filología románica , 3, 1985, pp. 257-274. Segons aquesta autora, Gaci traduiria la totalitat de les obres teresianes, p. 262.

¶ 71 D. FONSECA, Del giusto scacciamento de Moreschi da Spagna. Libri sei. Ne quali si tratta della loro instruttione, apostasia, e tradimento, e si risolvono i dubij che d’intorno a questa material si risuegliarono. Composti dal P.M.F. Damiano Fonseca, dell’Ordine de’ predicatori della prouincia d’Aragona, traslatati dalla lingua spagnuola nell’italiana dal signor Cosimo Gaci , Roma, 1611.

¶ 72M. A. DE BUNES, Los moriscos ..., pp. 35-36.

¶ 73 L. SÁNCHEZ, Vida y muerte... , f. 195.

¶ 74 B. VERDÚ, Engaños y desengaños... , f. 140. En tot cas s’ha d’assenyalar que Felip III no farà sinó heretar la simbologia política de la restauratio Hispaniae , fixada ja en els regnats anteriors, però que articularà de nou per donar cabuda al seu regnat, ajudant sens dubte a la consolidació d’alguns dels conceptes clau de la Pietas Austriacha , com és la vinculació amb l’apòstol sant Jaume entre d’altres.

¶ 75 J. M. PERCEVAL, «Todos son uno. La invención del morisco que nunca existió», en J. Miranda (coord.), La expulsion de los moriscos , Valencia, 1998, pp. 13-40.

¶ 76 G. AGUIAR, Expulsión de los moros ..., Estudi introductori, p. 60.