Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

La Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos és una transcripció de l’únic exemplar conegut de l’obra, contingut en el llibre 77 (ff. 201r al 217v) de l’actual Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València. En aparèixer de forma desordenada, s’ha alterat l’ordre de foliació original, atès que d’una altra forma la seua lectura hauria resultat incomprensible. Pel fet que es tracta d’una còpia única, i pel seu estat de conservació, ha estat impossible completar algunes paraules massa oxidades o perdudes en els marges, assenyalades en ambdós casos amb el terme trencat entre claudàtors. De la mateixa manera el caràcter d’esborrany que té el manuscrit original planteja l’existència d’espais en blanc on posteriorment hauria d’haver estat inclosa una informació que, a la fi, no apareix. En aquest cas s’han marcat els buits amb el terme en blanc entre claudàtors.

Pel que fa a la Relación del rebelión d’Antonio del Corral y Rojas, s’ha utilitzat com a base per a la seua transcripció l’exemplar R/5784 de la Biblioteca Nacional de Madrid prenent la taxa, no inclosa en ella, de la còpia R/12771 de la mateixa. El segon text comprès en el volum original, titulat Tratado de advertencia de guerra , ha estat eliminat per constituir un document no directament relacionat amb l’objecte d’aquesta edició. Els escolis que presenta l’original han estat incorporats entre claudàtors al començament de cada paràgraf quan açò ha estat possible, i la resta s’ha situat entre el cos del text a l’altura de la mateixa línia en què apareixen en l’esmentada còpia. La fe d’errates ha estat eliminada després d’introduir les correccions en el text.

El trasllat de la Liga deshecha de Méndez de Vasconcelos s’ha fet a partir de l’exemplar R/4632 de la Biblioteca Nacional que en el seu dia va ser digitalitzada per a la Colección Clásicos Tavera . En el seu cas s’han completat els fragments de text perduts mitjançant la comparació amb l’exemplar que es guarda a la Reial Acadèmia de la Història de Madrid (4-1-9-1377), i la fe d’errates eliminada després d’efectuar les modifications pertinents.

L’ Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y muela de Cortes ha estat transcrita d’acord amb l’exemplar que es guarda a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (I-13/131), però a causa del seu mal estat de conservació ha hagut de ser completada amb la consulta de les còpies R/2166, R/6531 i R/10949 de la Biblioteca Nacional, a més de amb el facsímil publicat el 1979 per les Llibreries París-València. De l’estudi de totes elles es desprèn que la còpia R/10949 és l’única que incorpora per complet les pàgines de l’edició original, els poemes preliminars de les quals apareixen parcialment eliminats en la resta de documents consultats.

Quant al Diálogo de consuelo de Juan Ripol, només ha estat possible la seua transcripció a partir de l’exemplar R/28061(1) de la Biblioteca Nacional, on apareix cosit a la Memorable expulsión de fra Marcos de Guadalajara. Finalment, el Ragionamento de Cosimo Gaci ha estat traslladat des del manuscrit original 589 de la Sèrie I del Fons Borghese de l’Arxiu Secret Vaticà. Aquesta còpia, l’enquadernació del qual apareix blasonada amb les armes del papa Pau V, ha estat comparada amb una segona conservada a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat (Mss. 615), pertanyent en origen al comte de Castro. D’aquesta tasca ha succeït la incorporació de quatre folis originals que no apareixen en la còpia del Vaticà i contenen la dedicatòria de Gaci al rei. De la seua comparació es conclou també que ambdues còpies van ser preses d’un text príncep desconegut, ometent-se en els dos casos paraules o parts de frase. En aquest cas s’ha optat per incorporar en cursiva sobre el text del Vaticà les variants del de Montserrat, a fi de poder presentar una redacció el més pròxima possible de l’original.

En la transcripció dels sis textos s’ha respectat al màxim els originals, mantenint totes aquelles grafies que no incideixen directament sobre la comprensió dels mateixos. S’ha regularitzat així l’ús de i/u consonàntiques, desenvolupant les abreviatures i normalitzant la puntuació, menys en el cas de les dues compositions poètiques, on s’ha preferit mantenir en ordre original a fi de no alterar la mètrica, ajustant només l’ús de dos punts al final d’estrofa. Les parts del text que no han pogut ser transcrites a causa del deteriorament del document original, així com els espais en blanc, han estat assenyalades entre claudàtors. Els canvis de pàgina en l’original s’han indicat mitjançant la col·locació de barres (ǁ). Les notes al peu han estat restringides en tots els casos. El tractament complet de les nombroses referències històriques, mitològiques i onomàstiques que contenen hauria desbordat els límits plantejats per a aquesta edició, per la qual cosa s’ha optat per glossar només els personatges contemporanis que han pogut ser identificats, aclarir aspectes que afecten la comprensió dels relats i marcar els moments en què els apologistes aporten informacions relacionades amb l’expulsió que difereixen de les fonts oficials.

ABREVIATURES

ACA Arxiu de la Corona d’Aragó

DV Diversos Varia

AGS Archivo General de Simancas

CMC Contaduría Mayor de Cuentas

E Estado

GA Guerra Antigua

AHN Archivo Histórico Nacional

SN Sección Nobleza

¶ 1 H. LAPEYRE, Geografía de la España morisca , València, 1986 (1a ed. Paris, 1959), pp. 65-80 [nova edició, Publicacions de la Universitat de València-Editorial Universidad de Granada-Prensas Universitarias de Zaragoza, València, 2009.]

¶ 2 IBÍD., pp. 121-244. L’expulsió a Castella començaria al gener de 1610 i es prolongaria amb alts i baixos fins a començament de 1614. Els moriscos aragonesos i catalans serien expeHits entre juny i setembre de 1610.

¶ 3 M. A. DE BUNES, Los moriscos en el pensamiento histórico , Madrid, 1983, pp. 13-22.

¶ 4 J. BLEDA, Corónica de los Moros de España , València, 2001 (1a ed. València, 1618). Estudi introductori de B. Vincent i R. Benítez Sánchez-Blanco, pp. 13-16.

¶ 5J. BLEDA, Defensio fidei in causa neophytorum, sive Morischorum Regni Valentiae, totisque Hispaniae. Et Tractatus de iusta Morischorum ab Hispania expulsiones ,València, 1980 (1a ed.València, 1610).

¶ 6 M. LOMAS CORTÉS, La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón. Política y administración de una deportación (1609-1611 ), Terol, 2008, pp. 18-38.

¶ 7 El fet que la Corónica fos publicada després que apareguessen almenys una dotzena de relats i justificacions sobre l’expulsió, va limitar l’originalitat i perspectives des de les quals Bleda podia abordar la qüestió, per la qual cosa va decidir confeccionar una obra més general i de múltiples facetes, en què l’estudi de l’expulsió queda en certa mesura relativitzat. J. BLEDA, Corónica... , Estudi introductori, pp. 24-38.

¶ 8 G. AGUILAR, Expulsión de los moros de España , Alcalá de Guadaira, 1999 (1a ed. València, 1610). Estudi preliminar i edició de Manuel Ruiz Lagos, p. 46.

¶ 9 G. ESCOLANO, Década primera de la historia de Valencia , València, 1972 (1a ed. València, 1611), col. 1732 en endavant.

¶ 10 Aquesta tipologia s’aproxima, per tant, a la significació d’altres gèneres populars del moment, com puga ser la festa cortesana. F. RODRIGUEZ DE LA FLOR, «Efímero de Estado. Fracaso y anulación del régimen conmemorativo: las relaciones de fiestas», en Barroco. Representación e ideología en el mundo hispánico (1580-1680 ), Madrid, 2002, pp. 161-185; Anònim, Relación de los sucedido en la ciudad de Valladolid desde el punto del felicísimo nacimiento del príncipe don Felipe ,Valladolid, 2005 (1a ed. Valladolid, 1605). Pròleg de Patricia Marín Cepeda, pp. 13-15.