Autores Varios - Joan Fuster i la filosofia

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

© Els autors, 2010

© De la fotografia de la coberta:

Arxiu Joan Fuster (Sueca)

© De la present edició:

Universitat de València, 2010

www.uv.es/publicacions

publicacions@uv.es

Producció editorial: Maite Simon

Disseny de l’interior: Inmaculada Mesa

Maquetació i disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-7841-0

Dipòsit legal: V-3984-2010

ePub: Publidisa

Aquest llibre recull les conferències de la Jornada Fuster celebrada a Sueca el 12 de novembre del 2009. Com diu el títol, el propòsit de la Jornada era pensar l’actualitat, «reflexionar sobre el nostre present de la mà de Joan Fuster». És a dir, es tractava d’analitzar els seus assajos des de la perspectiva que li donen els problemes de principis del segle XXI, de calibrar fins a quin punt l’acuïtat de les seues reflexions comportava una forma de pensar el seu present que ens serveix per al nostre.

Però, de seguida surt un altra reflexió: el paper de la filosofia en l’obra de Fuster. És ben sabut que ell fou un escriptor que apreciava la historia i la literatura, però que rebutjava la filosofia i que, tanmateix, part de la seua obra és clarament «filosòfica». Quines foren, doncs, les seues relacions amb la filosofia? Aquest és l’altre propòsit del llibre, com ho fou de les jornades: clarificar quin paper jugà la filosofia en els escrits fusterians.

No és aquesta una qüestió fàcil de dilucidar, perquè en ella està implicada la dificultat que planteja un altra pregunta: què cal entendre per filosofia? Però, si és ben cert que Fuster no fou un «filòsof» en el sentit acadèmic del terme, ningú no pot dir que no fos un pensador. En què rau la qualificació de Fuster com a pensador és també una qüestió a precisar.

En les seues Converses inacabades (1992) amb Toni Mollà, Fuster feia una entusiasta valoració de la figura de Michel de Montaigne, que ens ajuda envers la clarificació de quin tipus de «filòsof» era ell mateix. Hi afirmava: «Montaigne és un autor que sempre m’ha encantat i que, de tant en tant, encara òbric els Essais i llegesc alguna cosa […] i no és perquè jo em senta identificat amb les idees del senyor Montaigne, que, evidentment, són les idees d’un senyor del segle XVI, però hi trobes un espectacle intel·lectual molt interessant –que, en definitiva és el primer que s’ha de buscar en un llibre» (p. 63).

Aquesta idea d’un «espectacle intel·lectual interessant», com a deure que ha de complir tot llibre és, en definitiva, aplicable a una gran part dels textos fusterians. Diccionari per a ociosos (1963), posem per cas, és clarament un obra de pensament. Tant Montaigne com Fuster «filosofen» sense fer un tractat de filosofia, sense construir un sistema filosòfic. Per tant, la filosofia com un sistema de veritats és rebutjada i és considerada només sota la forma de filosofia acadèmica o metafísica. Dir, com fa Fuster, que Bertrand Russell no és un filòsof significa que no el considera un filòsof acadèmic a l’ús, que no és un metafísic, no fa doctrina. Afirmar, en contrapartida, que és un «desinfectant», significa fer una alta valoració del seu pensament, en definitiva del pensament com a crítica. Per a Fuster el pensament era crítica, no doctrina, i la crítica fa el paper de desinfectant. L’admonició als joves a llegir Bertrand Russell perquè «no és un filòsof, és un desinfectant» s’explica així.

Però rebutjar la qualificació de filòsof no vol dir que Fuster no ho fos en una certa manera, a la manera de Montaigne. També Hannah Arendt deia que ella no era filòsofa, sinó teòrica de la política. Tanmateix, els seus «exercicis de pensament» són clarament «filosofia». No tota la filosofia és doctrina, teoria, sistema, com pensava Fuster. Tot depén de què es conceptua com a filosofia, és clar.

Aquesta reflexió va ser-ne una de les que abordaren dos dels conferenciants de la Jornada: Josep-Maria Terricabras i Tobies Grimaltos.

Terricabras indaga en «la mirada critica» de Fuster i assenyala la forta identificació que fa entre filosofia i metafísica, no cal dir que criticant-la. És aquesta identificació la que duu Fuster a rebutjar la filosofia, tot i que el que en veritat rebutjava era la metafísica. Aquesta identificació, filosofia igual a metafísica, és tan forta en l’obra de Fuster, que no hi ha possibilitat de revisar-la. Tanmateix, per a ell, els filòsofs com cal eren els que havien creat un sistema. I en aquest sentit no se’n va molt de la tradicional forma d’entendre la filosofia o, com diu Terricabras, «té una visió convencional del que és filosofia».

La recensió de Fuster sobre el llibre de Josep Ferrater Mora La filosofia en el món d’avui (1965) i la correspondència entre els dos escriptors sobre el tema, serveix a Terricabras per a exemplificar el que diu.

Terricabras aporta una carta inèdita de Fuster contestant a Ferrater Mora, trobada a l’arxiu de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, de la qual és director. La Jornada a Sueca i la visita a l’arxiu Fuster li permeteren trobar la carta que li va dirigir Ferrater a propòsit de la recensió anomenada.

Deixant de banda les preocupacions fusterianes sobre la filosofia a l’àmbit cultural català, que considera la preocupació principal de l’escrit, la recensió del llibre proporciona clarificacions sobre la seua «desconfiança» envers la filosofia, una desconfiança que es converteix en clara «hostilitat» quan afirma que està fonamentada però que, malgrat això, creu que no cal justificar-la perquè és instintiva.

Aquesta inqüestionable presa de posició sobre la filosofia és motiu perquè Terricabras en faça una crítica –sobretot del fet que l’hostilitat inicial es convertirà en hostilitat final– i ens aporta una lúcida reflexió del que significa filosofia com a mirada critica. Un tema d’avui, d’una actualitat en la qual la crítica de la raó és un dels trets. Pensa que, si Fuster s’hagués qüestionat la seua hostilitat vers la filosofia, l’hauria revisada. De fet els seus escrits aforístics i els assajos tenen la característica d’adonar-se de l’anàlisi del llenguatge pròpia del gir postmetafísic de la filosofia del segle XX.

En tot cas, Terricabras ens crida l’atenció respecte de les possibilitats dels escrits fusterians per a una mirada crítica que és la pròpia del pensament postmetafísic del nostre present.

Al voltant d’aquesta mirada crítica, els conferenciants de la Jornada han triat algunes problemàtiques. Tobies Grimaltos se centra en l’escepticisme de Fuster. «Fuster l’escèptic» és clar que respon a un tòpic que caracteritza el personatge, però el que preocupa a Grimaltos és mostrar si també és pertinent qualificar l’autor de l’obra, l’escriptor, d’escèptic, i en quin sentit cal fer-ho. Quin era l’escepticisme de Fuster? Com podia ser-ho i defensar apassionadament algunes posicions, com ara, el nacionalisme? Són equivalents escepticisme i relativisme? Era relativista Fuster?

Grimaltos contraposa l’escepticisme a la actitud dels fervorosos –dels dogmàtics. Com bon analític, es preocupa de clarificar el significat d’«escepticisme», per tal d’assenyalar el tipus d’escepticisme que li convindria a Fuster. I aquest és l’escepticisme raonable. L’escepticisme raonable es basa no en el fet de no creure res, sinó en el de no estar convençut. La certesa és incompatible amb el dubte i l’escèptic és enemic de la certesa, no de la creença, afirma Grimaltos per clarificar que l’escèptic no és qui no creu en res. Una afirmació que comparteix amb el mateix Fuster. Qui no creu, pot sostenir dogmàticament la incredulitat. El dubte de l’escèptic és permanent perquè és un dubte que porta a indagar més i més i a tenir més cura en la indagació.