Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

Les prevencions que y agué de guerra en la present gornada foren aver vingut don Agustí Mexia, mestre de camp y del consell de Guerra de Sa Magestat, lo qual se aposentà en lo Real, aver arribat al dit palàcio Real en or y argent, moltes càrregues de moneda y, al mateyx temps, éser arribat a Dénia don Pedro de Toledo, general del Mar Mediterráneo, y don Luis Faxardo, 2 general del Mar Oseano, ab sis galeons, set lanches, dos [en blanco] y vint-i-set naus, onse galeres de Sisília, les de Nàpols, les de Gènova, ab los tersos de Sisília, Nàpols y Llombardia, les galeres de Españia ab los tersos de Portugal y, per la terra, en les fronteres del Regne de Castella aver-y alochada molta gent de infanteria y cavalleria, molta en número, y en lo Regne de Aragó molta gent quintada, al modo y costum d’aquell Regne. 3 E tanbé per orde de Sa Excelència lo capità y governador de infanteria espaniola, Fransisco de Miranda, natural de Oliva, en la part de ponent del present Regne, reseñà los tersos y conpañies de la Milícia Efectiva, y don Gaspar Vidal, capità de cavalls de la costa marítima, en lo partit y districte e Vilagoyosa, reseñià la gent y tersos de la Milícia Efectiva en la part de Llevant y tremuntana. 4 Voldrà lo curiós veure les patens de don Agustín Mexia y dels demés Miranda y Vidal. En lo present quadern les podrà lligir.

Tanbé abans de la publicació de dita quidra y notificació de les lletres, foren despachades quatre patents a quatre cavallers naturals residens en València, per a què acudiren als puestos de mar y terra a executar ses comicions, segons que en lo tenor de aquelles así lo quuriós podrà ligir-los, quals foren lo capità don Gofré de Blanes, cavaller de abitǁ de nostra Señora de Montessa, comanador de Benicarló y Vinaròs, don Baltasar Mercader, cavaller de Santiago de la Espasa, lo alferis don Fransisco Carós, don Pedro Escrivà, cavaller de la orde de Santiago de la Espasa. 5

En aprés foren fetes prevencions per los jurats de València de que es molguesen al present mil y sinc-sens sachs de blat per a que, fets farines, es tinguesen en depòsit, custodits per a si alguna causa, o que·ls moriscos desbaratasen los castells y asuts de les sèquies per a què, mentres se consertaven, y agués farines per a sinc o sis dies. Y perquè en lo dia de vint-y-quatre del present se tingué notísia que la nit abans, avent-y gent alguna que treballava en dits asuts y custòdia aquells, vingueren alguns moriscos ab arcabusos y, la dita gent que estava en custòdia, vent que volien fer dañy y feyen armes, feren fogir a aquells. Per so Sa Exelència, en lo dia de vint-y-sinc cridà al capità Thomàs Cerdan de Tallada, cavaller de la orde de Nostra Señora de Montessa y Sen Jordi, que estava de guarda en lo real palàcio aquell dia, y li ordenà, manant-li despachar patent, per a què estigués en dits castells y asuts en custòdia de les aygües de la present ciutat. 6

Tanbé en les matexes calendes sucseyí que, portant uns moriscos de Alcàser y Picasent planta a vendre a Valèntia, els ixqueren un gavayx cochero y altres cristians vells, y·ls llevaren les cavalcadures y acoltellecharen de algunes ferides als dits moriscos. Per so, acudint allà el auditor de la guerra, va penchar al dit cochero y a un altre, que foren presos de aquells. Per a prevenir la custòdia de la ciutat fon previngut un orde que al present està en est quadern, ordenant a la gent del batalló y mestres de camp de aquell, de dins la ciutat lo que devien fer, per a el qual efecte feren venir a Valèntia ses compañies de a cavall deǁ la costa del present Regne, que son la de Moncofa, capità don Genori Marc, cavaller de la orde de Nostra Señora de Montesa y Sen Jordi, la compañía de Canet, capità don Carlos de Borxa, cavaller de nostra Señora de Montessa y sent Jordi, la conpañia del Grau de València, capità don Jaume de Vilanova, la de ponent, la compañía de Vilajoiyosa, capità don Gaspar Vidal, la conpañia de la orta de Alacant, capità don Carlos de Castellví. 7 Al mateyx temps los diputats comensaren a repartir les armes y municions de la casa les armes, axí per los particulars com per als oficis de la present ciutat y siutats, viles y llocs del present Regne, entre les persones que no·n tenien. Fonc tanbé manat y ordenat per Sa Excelència a tots los castellans dels castells de omenadge y altres del present Regne que acudisen cascú a sos castells y abastisen i munisionacen aquells. Foren en la ciutat de Xàtiva de la matexa manera, que en mols pobles del Recgne, tancades moltes portes de calicanto, dexan-ne algunes ubertes ab gent de guarda y posta. Als vint-y-sinc de dit mes don Agustín Megía de matí s’enbarcà en lo Grau de València en dos galeres que vingueren per ell y per a anar a Dénia a entendre en la enbarcació dels moriscos que, com se diu, la primera avia de ser en los moriscos de Dénia y Gandia. Y als vint-y-sis aribà nova de que los moriscos de Alberic y Alcoser se avien alsat y recollit en una montaña ab cosa de sinc mil moriscos, y lo virey feu resolució de fer-los pendre els pasos y no dir-los ni fer-los res, sinó dexar-los fins a feta la enbarcació dels demés. Als vint-y-quatre del matex se féu crida per Sa Excelència declarant que los moriscos poguesen vendre etc. tots los béns mobles conforme es conté en la crida que ve aprés. Y als vint-y-sinc de ditǁ mes preconisaren altra crida de tenor següent [en blanc] .

Als vint-i-sis feren altra crida manant que los pobles dels cristians guardasen cascú sos térmens respetius, los camins, que no·s fes dañy etc., com se conté. En aquella dit dia, doblaren les guardes, fent entrar dos conpañies de guarda en sos puestos, en lo Real el un cuerpo de guàrdia, y portals lo altre cuerpo de guàrdia. 8 En lo Portal Nou y torres de la pólvora y en la casa de les armes la llevaren, y comensaren a fer la guarda los artillers, encarregan-se de aquella los diputats. A vint-y-set de dit mes lo Patriarcha predicà en sustància de la ocació (tot lo que en lo edicte feu publicat se conté en aquest quadern), y tanbé la orde de les devosions, lo qual està en est quadern. En est cap fa discórer llarc, pux se parla del Patriarcha lo discurs d’esta matèria. 9 Als vin-y-vuit del mateyx se publicà una crida del tenor següent, que es veu en est quadern.

Foren vàries les noves que aribaven de coses que pasaven en cascuna part del Regne, de molts moriscos que per les montañes se juntaven, quals en la serra de Aytana, quals en la de Mariola y en altres parts de tremuntana, com en lo de Cortes y Dos Aygües, pero no en la Serra d’Eslida, perque estava presa per lo rey. 10 Y com per ocació de la crida que·s feu als vint-y-dos la gent avia conprès que los moriscos no podien exir de sos pobles pasats los tres dies de la publicació de aquella, mataven alguns d’ells que encontraven per los camins, per la qual ocació se feren diverses crides per a evitar estos dañys, posant penes als que·ls enuchaven y, entre altres, la que·s legex en est quadern, declaratòria de la primera publicada als vint-y-dos del present mes de setembre.ǁ 11

Dichous següent, que contaven lo primer de octubre, partiren del port de Dénia, enbarcats en algunes naus y galeres, més de sinc milia y do-sent moriscos, tots vells, dones y chics, perque tota la chen chove ab desimulació, a la desfilada y de nit, se retiraren a la montaña, y com los comisaris que anaren a l’efecte de la enbarcació no conexien los moriscos dels tals pobles, portaren a enbarcar areu la chent que y avia, tots los quals feren lo número de susdit, que fonc la primera enbarcació. 12 Dit dia tanbé en lo Grau de València se començaren a enbarcar los moriscos d’alguns pobles del rededor de València. Y a tres del dit mes, arribà nova que·n moltes parts avien mort y degollat molts moriscos, y que estaven per los camins a muntons, y axí par[eix] que es cumplí lo que el pronòstic deya dels efectes de la confució. Macnà anb les paraules següens [en blanc]