Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

Sucseí tanbé que pasan-se casi de nit, a ora tarda, de un puesto en altre molts moriscos y mores, aven-ne tengut notícia se posaren en selada, a huna part, gent del tersos y, a l’altra, de la Melícia Efectiva del Regne. Venint a pasar dits moriscos, mogueren la comesa los naturals, y axí seguiren los estrangers, fogint molts moriscos. Ne restaren morts més de mil y quatre-sens, y prengueren molts bagatges y algunes criatures y poques dones, perque tan desimboltes corien sa montaña com los òmens. Aquest sucsés al·legrà molt perquè es repartiren entre els tersos y la demés gent alguna cosa de consideració.

Ab estes coses vingueren a reduir-se los moriscos a dos puestos, perquè veent que lo castell de Guadalest no el tenien, se acullgueren als castells de Laguar y Gallinera, que els avien fortificat, y tenien en ells qui fes pólvora. Y proseint los nostres, veent los soldats de la terra les viles de Alcoy, Xixona, Penàguila y altres, que se entretenien los moriscos, que mentres trastregava don Agostín Mexia y son consell lo faedor, suplicaren los donasen llisènsia per a acometre per un puesto, que com a pràctichs sabien,ǁ encara que molt aspre, lo millor que era, a on los moriscos tenien l’aygua y, encara que don Agostín Mexia dubtà, però consentí a d’aquells la empresa. Y avent acomès, encara que ab molta resistència, ab molt poca pèrdua, però que sols y muriren set o güit òmens, guañaren lo puesto y l’aygua, y com a pràctichs recoregueren los puestos amagats y coves, y trobaren molta riquea de or y moneda, robes y moltes vitualles, que fon de gran alegria y consuelo per als soldats. Vingueren a reduir-se tots los moriscos, que general no foren tants perquè ab lo tenor y matansa ne fogiren de nit molts, que com a pràctichs anaven com a talpons.

Ya restarien cosa de dotse mil, los quals se reduiren en dos peñes [y] lo barranc de Bellafí, y don Agostí Mexia li deya, y ab raó, el barranco del Diablo. Ya estava tot occupat per los nostres, y era cosa molt de veure veure’ls tots apiñats en la sima dels monts, y anar y caminar per ells ab tan gran perill, y estaven tan alts que los soldats nostres, desde a on estaven, no podien alcansar-los ab mosquets, ni peses de artilleria se pogueren portar al puesto a on estaven, per ser tan aspre, per a poder-los alcansar. Y com avien perdut l’aygua y estaven sense ella, y ells no beguen altra cosa, rabiaven de set, y tant que, ab saber que avien de morir si baxaven per aygua, se aventuraven, y com alguns dels soldats que estaven de posta per a guardar l’aygua disimulaven ab alguns, per gran còpia de diners que els donaven, se aventuraven a baxar confiats del diner. Los soldats de nostra nació, que eren y se adonaren del que pasava,ǁ quexaren a don Agostí Mexia, que ya se ne avia pasat de Murla a Parsent per a poder donar millor y més prop les órdens al que es offeria, y li offeriren los naturals la custòdia de l’aygua, y axí es féu. Vent los moriscos ja la gran dificultat que tenien per a poder aver aygua, volgueren empendre de baixar, com baxaren ab armes y ab lo rey que avien fet que deya Roget, alias «Lo Colmener» y, aguda una refriega, lo mataren amb una mosquetada, y axí es retiraren de baxar per aygua. 18

Avien tanbé nometat son mestre de camp a un morisco que hera estat galeot per sos delictes que es deya [en blanc] , y era estat complit lo temps de les galeres, soldat en Flandes més de deu anys, perquè parlava molt ladí. Y nomenaren capitans y feren los perros un altre que li deien papa, que es nomenava Biscaino o Biscainet, y·l veien que anava entre ells per la sima ab una casulla vestida y ab un baret de grana y una tovalla al cap lligada, ab los caps que pengaven del tòs. Tot asò feren en lo prinsipi de son alsament. Violaren moltes imàgens de Cristo y sa Mare gloriosa, y moltes esglésies, creman-ne algunes y acoltellegant y trosegant ymatges santes.

Vist sa en efecte, com dit es, esta mala gent sense aygua y tan nesesitats, comensaren a tractar de partit y de rendir-se, per fam y set y, aguts alguns parlaments, se’ls fon otorgat la embarcasió. Y fora prou millor dexar-los perir per lo que aprés succeí. Baxaren otorgada l’embarcasió, de manera que fon con juí final veure’ls tan perduts y transits, que arribats a la terra es rendiren gitats, sense forses les dones, sense tenir sos fillets què traure ni jupar de les mamelles de ses mares, pregant ab sos fills als soldats que els los prenguesen, y altres encara que rendidos, defensant-los dels que els los volien pendre. És de notar que avent-se donat, com se donava, tan barata tota cosa en lo prinsipiǁ de les embarcasions, quant se publicà el decret de Sa Magestat, tant que a més del que es donava, donat de la part que els cabia als moriscos presa la mitat lo señor, se venia lo cafís del forment a sis reals, quatre vaques per güit reals, les cabres y ovelles parides ab ses crianses per tres sous. Y les colmenes a real, la garrofa a tres y a sis diners la rova, les bèsties mulars y cavallars, que costassen a sent y a vuitanta y sinquanta y a quaranta escuts, per do-sents, sent sinquanta y trenta reals respectivament. Y les morisques riques y galanes, ermoses y curioses, que n’i avia moltes en lo Regne, donaven pañuelos sobretoques, vels almeny, sars y camises curiosament obrats de cadeneta y cortado, y ab molts matisos de sedes de colors y bordats de or y perles per tan bax preu, que era menys que el valor del llens y faldetes, faldellins y aljubes de la husansa, per preu tan baix casi donat. Y les saies en falda, ropilles y faldetes de molts gèneros de texits, de sedes guarnides ab faxies de brocat, y borladures que portaven de totes color, algunes de les morisques a la cristiana, també casi donat. Y ab ser asò tan sert que tot o donaren tan barato, quant an vengut a la embarcasión no alcansaven per a menjar encara garofes, y pagaven tres sous del que valia dos diners. Y avent donat la pansa y la figa a sou la arova, al embarcador pagaven la lliura a tres sous, y de un meló sis sous.

Acabat que fonch tot aquest alsament d’estos tres puestos de Guadalest, Laguar y Gallinera, avent baxat com se a dit al pla, y rendint-se tots, quan vingué la nit, com eren los moriscos plàtichs en la terra com se a dit, se’n fuxgueren per una part ab un gran bandolerǁ natural de Xaló, nomenat Guillemet, més de tresens. Per altra part, ab altre bandoler nomenat Baca, altres do-sents, sense altres que a la desfilada, sense ningun caudillos, fuxgueren. És de prou inquietut.

Tornant a les órdens que don Agustín Mexia dexà en la siutat de Xàtiva al ters de Llombardia, que avia vingut a dita siutat de l’altra part del Regne, que estava aloxat a la part de Llevant y tremontana en lo maestrat y serra de Espadà, ab altres mil òmens que de Xàtiva y sos teritoris es feren de la Milísia Efectiva, ab tots los cavallers y siutadans de dita siutat, que anaren acompañant al governador don Fransisco Milà de Aragó, jermà de mitat del marquès de Albayda, perquè a la gent popular de dita siutat capitanejava un cavaller nomenat Fransés Borrell, jurat sellavors en capt de dita siutat, perquè aquella els embiava a ses despeses, marjaren a la volta de Enguera mestres don Agostín Mexia se occupava en lo que se a dit damunt, per a acudir a rendir los moriscos que se avien fet forts en Cortes, des de on baxaven a fer correries y moltes insolències y sacrilegis perquè se avien replegat, a més de alguns moriscos jóvens de molts llochs de Regne, los moriscos de Cortes, Boxet y Boaia, tots los de la vall de Aiora, encara que tres pobles d’ella tantost se anaren a embarcar. Sols restaren los de Sarra y Teresa. Los de Dos Aygües, d’esta·ltra part de Buñol, Millàs y Otanell, pasaren-se’n a dita mola de Cortes. Los moriscos del lloc de Catadau, del marquesat de Llomball, y entre ells un morisco nomenat Visent Turixí Sumania [sic] , y de Llombay un consogre del dit nomenat alamí de Lombay que es diu [en blanc] Cavallero.ǁ