Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

Y lo dit Visent Turixí, aribat que fonc a Cortes, lo nomenaren y alsaren per rey, y ell lo aseptà, y nomenà consellers, secretari, mestre de camp y capitans. Baxà al marquesat de Navarrés, y allí féu que se alsasen per forsa los moriscos de Navarrés y l’Alcudieta, llochs de Quesa y Benediis, del comte del Castellar. Y en dit lloc de Navarrés, avent pres tots los cristians que y avia, que serien quinse persones, entre altres el reptor de dit lloc que es nomenava [en blanc] , al qual amonestà y forsà a que renegués de la fe, y no volent-o fer, ab una axada li féu tallar los peus y las mans, cames y brasos per les junteres, y fet troços lo llansà en lo pou. La matexa amonestasió feu ab Jieroni Carsi, alguasil que era de los morsicos de aquell poble y, no volent renegar, per lo tòs li pegaren un colp de mort y llansaren en lo pou ab los demés que llansà cristians vells. Portà-se-li’n la muller per a dueña, y huna filla que allí tenia hermosa, per a dama de sa muller, que deya reyna, y forçà a d’aquelles a que renegasen, y en aprés la casà a la filla al seu modo ab un parent seu, y les vestí al trajo morisc. Y fet açò caregaren tot lo forment i·l tiraren a Cortes, y altres grans. Pegaren foch als temples y himatges y a la casa y castell del señor de Navarrés.

De allí se’n partiren a la volta de Bicorp, y feren-los la matexa violència. I·ls feren alçar y mataren als crestians, fen-los la matexa violència, per a que renegansen de la fe, i entre ells a don Pedro Luis Soto, natural de la siutat de Xàtiva, que residia allí por gobvernador al qual, no volent renegar, lo degollaren. Pegaren foch a un quarto de la casa y castell del señor, y se’n portaren tots los grans, y de tots estos pobles los ganados grans y menuts. Ab tot estos vagatges se’n tornàǁ a Cortes aquest sols rey, y dexats tots los vagatges y orde de que s’anasen fortificant, dexat allí los de sa casa. Tornà a baxar ab tre-sens òmens al lloch de Catadau, de on era, y entrant en sa casa de davalls un banc, que estava en una llongeta descuberta, tragué de unes gerretes que tenia allí soterades mes de quaranta mil escuts en or de moneda antiga morisca, i les emportà, avent fet alguns danys en algunes cases y eretats. És de notar que aquest morisco tenia brios y pretensions de que era desendent dels reys de Xàtiva, de quant era aquest Regne de moros, y també ni avia altres en lo Regne que pretenien desendir de rey moro, com eren lo alamí de Alasquer, que es deya Lluís Acquer, que pretenia ser desendent dels reis de Alcira, y los Guallits de Benimòdol, araval de Xàtiva y Sogorb y del lloch de Turís, que pretenien desendir dels reis de Carlet. I en dit lloc de Turís ni avia altres descasades amb los matexos brios, la una nomenada [en blanc] , dels reis de Buñol, y l’altra [en blanc] , dels reis de Sogorb.

Y ab la moneda que tragué de sa casa se’n tornà a Cortes, y trobà que estaven ja fortificats. És a saber que aquest puesto de Cortes és aspre, però que no s’i pot pujar sinó per dos parts y ab molt treball, y abans de arribar són moltes llegües de terra aspra, i entre baranchs, y se a de pasar lo riu de Júquer. Y llevaren un pont estret de taules, lo qual pasa molt fon de per allí. Y en lo dit puesto de Cortes y a un molí poderós de gran salt y de molta aygua, y molt bona y sana per a beure, lo qual està a la part de Castella, arimat a la vall de Ayora y partix terme ab Requena. De les dos puchades que se a dit que té, tallarenǁ la una a pich, de manera que no si pogués puchar, que es diu puchada de Nomplós. També succeí que, com baren a fer corerias estos moriscos, que en suma s’aplegaren cosa de deu mil en aquest puesto, prengueren a un sacerdot nomenat mosén Gomes y el portaren damunt lo rey fals, y allí li féu sis preguntes de si volia ser crestià o moro, y responen-li que crestià, y que era sacerdot, li demanà si avia menjat. Responent-li que no, li féu donar parant-li una taula a vista següa, lo qual estava posat en son puesto ab autoritat, y molts criats descaperusats entorn. I acavat que agué de menjar, cridà’l davant de si, y li demanà si se’n volia tornar que restar, respongué-li que tornar sí voldria, si li donava llicènsia. Digué-li que sí, perquè pogués contar com era també rey benigne, y que se’n portàs una lletra que li donà per al Patriarca, y el féu acompañar, y que·l dexasen en camí segur, acompañan-lo fins a on volgués. Lo qual com era plàtich de la terra, com no veya la ora descapar d’ells en ven res, en puesto raonable, digué’ls que volia anar a la volta de Dénia. I·ls agraí la compañía y, agrain-los la compañia, es despedí d’ells i se’n vinguè a València, y contà al Patriarca lo sucsés y donà-li la lletra que va en est quadern. Tanbé ne escrigué un altra al governador de Xàtiva, dient que li manava que dins tres dies li entregués la siutat y castell, sinó que u pasaria [en blanc] tot a foch y sanch, perquè a ell li pertañia com a desendent de aquells reis.

Succeí que anant tractant ab estos perros per part del virey de alguns medis per a què es rendisen, anà entre altres un cavaller del àbit de Montesaǁ comanador de la comanda de Montroy, que partix terme casi ab Catadau, nomenat don Lluís Jofré, que per ser afisionat a casa era pràctich de la terra, y per ser veïns conexia molt al Visent Turixí, lo qual ab sigur pujà a Cortes a parlar ab aquells, lo qual lo rebé ab sitial, y posada en alt una cadira y vestit de una roba de dones carmesí, y feu donar al dit cavaller una cadira allí bax y, parlat que agué, se’n tornà sens aver pres algún asiento en res.

Lo exèrcit anà marjant a la bolta del puesto, portant per guia a un cavaller nomenat don Fransés Bou, que era molt pràctich de aquella terra, que fonch fill y germà del señor de Millàs, que se avia criat en ella y era molt bé menester que·l portasen, per ser la terra tan aspra y trencada. Per la qual raó previngueren per a la gent moltes espardeñes, y per a la cavalleria molta ferradura. Aribaren ab dita guia per la part més còmoda a la mola de Bicorp, y mola que digüen del Oro, a on pensant trobar que·ls moriscos farien resistènsia, formaren lo esquadró. Y no parexent ningú, no ab poc contento y alegria, marjaren avant per la mola, que té bé quatre llegües, tot aspre, y arribats a pasar lo riu de Júquer, sense resistènsia ni contradictió, aribant a vista de Cortes, posant-se a tret, plantaren lo esquadró ab vista molt de veure y de gran ostentasió, perquè estava davant lo esquadró bolador que deien de la cavalleria, ab ses mànegues de mosqueteria y quaranta banderes que es parexien esteles. Y fet alto llansaren bando de que dins breu temps y espay se rendisen los perros, a on no els pasarien a foc y sanc. Y estaven los moriscos tan esglayats y retirats que aribaren los nostres fins al matex peu de la pujada, i no paregueren sino dos descarats bestialsǁ que es posaren a explorar lo esquadró en una montañeta a tret de mosquet. Y un capità, vent lo descarament, cridà a dos mosqueters plàtichs, y acomanà a cada u el seu, y els dorrocaren de allí, lo u per mig del pit, lo altre per costat del cap. Y avent donat unes quantes voltes per la montaña a gates, se’n tornà a portar les noves.

Estant en asò tractant per les persones de consell del esquadró lo que es faria, veren bajar per un costat que asomaven los moriscos, y así tocà un arma ab trompetes y caxes i es donà una càrega, que fonch de gran importància, puix baxaren dotse moriscos ab seña de sigur. Y otorgat, parlaren ab don Juan de Córdova, mestre de camp del ters de Llombardia, y ab don Juan Pacheco, jermà del virey, cavaller del àbit de Sant Juan, que era partit de València per al efecte per la part de Navarrés, ab don Lluís de Vilanova, compte del Castellar y señor de Bicorp, y don Jaume Vilanova, son jermà, don Martí Pardo de la Casta y don Lluís Pardo de la Casta, compte de Alaquàs, y don Álvaro de Castellví, y altres cavallers de València, ab jent dels tersos del compte de Carlet y don Jaume Sorey, señor de Bétera. 19 Y agut consell donaren de resposta que, per a el endemà per lo matí, baxarien sis moriscos a la casa dels Pedrisos, a on se trobarien sis altres persones per nostra part, per asentar lo rendiment y entrega, que volien fer per a embarcar-se.