Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

I els pasaren per lo palàsio real y els portaren a la presó del Portal de Serans de on, dins pocs dies, al dit Turixí executaren la sentènsia que li donaren, de que fos atenallat, y tallada la mà detra, y orelles, i fet quartos en sos distinchs llochs, lo qual no·s executà, sinó la mort, perquè la pietat dels confesors pogué recabar-o, perquè volia morir catòlicament com o mostrà en lo exterior. Y persuadí ans de exir de la presó a son fill, que volgués viure com a crestià, i que no pasàs a terra de moros, al qual, y als demés que portaren ab dit Turixí, los portaren a embarcar de allí a dos o tres dies. Y volgueren donar a entendre al poble que l’atenallaven mascaran-li les espalles ab la tenalla, perque un frare capugino, ab una cantehella [ sic ] de aygua apagà lo foch en dret del sacrari de Sant Bertomeu. Y aribat a la plasa de la Seu també volgueren donar a entendre que li tallaren la mà y les orelles, y peguaren lo colp de la maça, y li enbenaren la mà y les orelles com si·ls a aguesen tallat, sense que es ves, perquè los religiosos o cobriren, posant-se en torn del ministeri y, un de aquells, féu dir al dit Turixí a veu alta Todo sea por amor de Dios . Y axí el portaren a la forca, y el feren quartos, y posaren lo cap en una gàbia de fero en lo portal de Sent Vicent, ab una corona per avay. Fonch notable a totas las gens, que volgués la justícia fer aquella representació perquè paregué que fóra milor aver-la-y perdonat que voler engañar a la gent, perquè pareyxia cosa de farsa.ǁ

Y ayxí, tornant a referir las demés coses que pasaren en la altra part, que és en Guadalest y Laguar, fonch notable lo que per diversas ocations sucseí. Y entre altres pasà que acasant a una mora que fugia ab son fillet al bras, aribat a un despanyadero que se ofarí, per no poder pasar avant, se arulà fins al sol del barranch y morí rebentada y la criatureta, que era una chica, restà sana y sensa dany ab vida. En altra part fonch vista una altra mora que estava acabant la vida de dos feridas mortals, y tenia entorn de sí dos criaturas, la una de tres a quatra anys que li estava entorn jugant ab unas padretas, y l’altra chiqueta mamentona, que li estava memant una mamela, sensse altres moltes coses que sucseïren, que trancaven lo cor, considerant la prompta eyxecusió de un cas tan gran, la pereria y protèrvia de tan mala gent, la làstima de tantes criaturetas, angelets, que en o eren los bateyats, la ruïna de tanta asienda y riqueya com tenian posada a mal, y com expersida a l’ayre veure’ls a ells despulats de tots sos béns y eyxovar, caminant a ser moros, y a pasar lo parill de la mar, com en afecta se’n negaren mols, com se a dit. Per altra part trencava lo cor de qualsevol christià lo veura, considerant tanta bela mora ermosa agraciada, tan ben posada y galant, cubertas de or y seda, ab tans adresos de cadenetas y puntas, ab tans sombrarets ab plomas adresats, ab tantas medales y peses, que ab tot asò anaven a on no tenian res, y deyxant tant com deyxaven, y a pasar lo parill que se a dit, quant los per la veu responian. Y és de creure que bé volgueren restar, y que·lls pesava de anar a on anaven, y de la gran inquietut, però que el rey o manava. Les mores s’escusaren ab ells, y ells ab ellas. En fi, ab estas y altras cosas descubrian la pereria de son cor, y fonch confesat per mols de ells ésser veritat la conspiració que se avia tractar, y que avia personas entre ells que col·lectaven lo diner per al gasto dels ambayxadors que alà tenian, y que tenian entre ells dommatisados, y alpaquins [sic], y entre tots y era un alfaquir mayor que es deya doctor Miquell del Ala, lo qual fonch doctorat y graduat en medisina per esta Universitat de València, y aprés fonch penitensiat por lo Sant Aufisi de la Inquisisió, lo qual doctor és aquell que avem dit que li donaren entre tots eretats, casa y ganados, quant ixqué de presó y penitència. Aquest és lo qui·s trobà en Toledo en la junta que es tingué en aquella siutat a ont se determinà la mala seta y conspiració. Juntament ab lo dit Miquell del Ala, si trobaren [trencat]ll del prent Regne lo dit Visent Turixí Summania, que feren rey en aprés y [en blanc] Sabba, y Vicent Melo, gendres del alamí de Alasquer, dit Luís Asquer, que pretenia, com se a dit, ser desendent dels reys de Alsira, lo qual no anà a dita junta per home de més de novanta anys. Y també asistiren ab los dits un don Luis Benanir y Jeroni Malchic y [en blanc] , lo qual don Luis Benanir aistí per tots los Benamís, als quals lo emperador don Carlos de Àustria los féu nobles per lo molt que ells serviren en lo present Regne contra los agermanats, y totstemps se conservaren moros, y aperentaren entre ells.

Altre trebal a sentit lo Regne, sense los que se an dit, del eloxament dels soldats que fins a güí, que contam 23 del mes de abrill del any 1610, y resten alogats la mitat del ters de Nàpols. Encara y a un altra trebal molt dificultós de remidiar, que és lo dells sensalls que restaven sense poder-se pagar per las causas y reons que se an significat en lo memorial que s’envià a Sa Magestat, que està así insertat en la present relasió, per la qual causa y agué moltes juntes en lo estrènuo bras militar, per a tractar del remey de dit dany. Y com en dites juntes y avia tans interesats dells que avian rebut dany per la despoblació, los quals reponian les pencions dells sensalls, y també dells que vivian ab las pencions de aquells, tan ynteresats en las propietats, no·s prengué acort, y ayxí tingueren nesesitat de fer juntes cada un per si. Y los senyors de vasals moriscos, avent-se juntat en la confraria de Sant Jaume, per a resoldra que reduïsen las pensions dells sensals, com eren també interesats molts en molts sensalls que cobraven los uns de las algames dells altres, y resíprocament, no y agué concòrdia, y ayxí se disolgueren les juntes.

Per altra part los sensalistas, com eren capítols cleresials, convents, col·legis, ospitals públics, viudas, cavalers, siutadans, mercaders y altres dells més interesats, feren algunas juntes també en lo capítol de la Seu, en les quals també y fui convocat y aisitir en la última junta que es prengué acort de que no·s devian reduir. Y avent-me comanat a mi en dita junta lo primer vot, aprés de aver esforsat ab moltes reons quan inconvenient cosa era dita reducsió, y queǁ era necesari fer persona eleta per a acudir a Sa Magestat a representar ditas cosas, y suplicar-li lo remey asiento, fonch tota la junta del mateyx vot y parer, y es féu elecsió de la persona de misser Miquel Sebastià, síndic de la església paroquial de Sant Joan, y se’n portà memorials que acomenaren que fesen a d’alguns, y entre altres a mi, y ayxí se’n portà un tralat del present memorial que en la present relació se insarta.

Altre trebal no de menys consideració y de dificultós remey té lo Regne, y es que com los moriscos aguardaven lo socoro de Berbaria per al mag del present any, determinaren de aydir-se’n [sic] a falsificar moneda per los baranchs, coves y montanyes, y lo mateyx feren molts christians, los quals s’i aplicaren per la ocatió y yntarès. Los moriscos per comprar cosas com compraven, com se a dit, y cambiar per divuit y vint reals castelans quatra liures de manuts, y ayxí los jurats de la present siutat, reselosos de la gran alteració que sentian en los ànimos del poble, y de que de vituales se nesesitava la terra perquè los tendés. Y altres de venderia, tancaven las portas y retiraven de portar-ne. 20 Per a remey de ditas cosas eligiren ser convenient aprobar ab crida pública dita moneda falsa y aldultarina, y fonc erat, perquè la moneda no tocave [sic] fer a d’aquells, ni remediar ditas cosas, sinó sols acodir al avitualament. Y vent que per dita causa de mala la moneda se’ls tornaven lo bon orde de la avitualament, acudir alls oficialls reals per a què posaren remey y no incaregar-se’n [sic] , puyx lo càstich era del rey y la moneda son patrimoni, caygueren en mayor abús, perquè per aver-la aprobada an agut de encaregar-se de la redetribució. Y per al dit e feta recolir tota la dita moneda falsa, com se troben güí, ab més de tre-sentes mila liures de dit manuts, y aver de soplicar a Sa Magestad quells otorgue privilegi de batidura de manuts per a què, sent aprobats, proibisen los roïns, per a al qual efecta convocaren algunas personas y entre altres a mi, y com se pot veura per lo memorial que en la present relació insarte, al qual me refir no me alargue en lo parer que tingueren.ǁ Pero vent que·s ara ve, per las reons en dit memorial contengudes, en lo cap de la moneda de avaló [sic] y que con lo cap de la moneda de plata en dit memorial lo contengut se tenia desengany de poder-o alcansar la siutat de termini, com se veu per dit memorial, representar o a Sa Magestat servint-lo ab dit advertiment, perquè mogut de bon sel y de la ganància que en dit expedient se’l representa, remedia lo dany present y venidor, com se diu. Y en lo cap de la opinió del no ésser convenient que y ayga ningun argent, com se diu, en la moneda de avaló, ja Sa Magestat a resold ser convenient. Per al dit efecta de remediar dits danys, feren los brasos eclesiàstich, militar y real feran elecs per a dit efecta, y convocant altres personas inteligens en la qual no y fui jo cridat, perè en les des estemens fui elet per lo bras militar, y com en los dits elechs ni agués alguns que foren cridats per a la junta dels oficialls reals. Los quals, y dits jurats, conformarsen en la liga y migstura de argent en dits manuts, y dells dits jurats y agués elechs persones de dit bras real en dita junta dels brasos paragué a d’aquells que dita junta de brasos y estamens no podia resoldre’s altra cosa que més convingués que la que ells resolgueren, y ayxí may y agué compoliment ni efecta en ditas juntas dells brasos, del modo que se aprés de la expulsió dells moros.