Autores Varios - El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII

A quatre, estant en ora de sermó per ser diumenche, aribà ab gran avalot nova de que en la part de Burchaçot avien aribat gran número de moriscos, qui deya quatre mil, qui mil, qui dos mil. Parà lo sermó en moltes esglésies, tancaren aquelles, tancaren los portals, comensaren a doblar les guardes, en fi, y agué gran avalot, perque aribà nova que avienǁ degollat tot lo lloc de Burchasot. Y dins breu temps se sabé que no fonc res, sinó una quistió de uns veremadors ab tres moriscos. Y sucseí que mataren un morisco y los demés, avent fogit, baxaren dins breu temps ab cosa de trenta o quaranta moriscos a sercar als veremados, y trobant-los ne mataren dos o tres, y se’n tornaren dellà de on vingueren y con la nova, fen machor asò, paregué res. 13

Los enbaxadors que trameteren a la Cort de Sa Magestat, parlaren ab Sa Magestat a vint-y-sis del pasat, y donaren la enbaxada següent, com se conté en les presents lletres que trameteren en l’estrènuo bras militar y elets de aquell, los quals enbaxadors arribaren disabte, y portaren una lletra de Sa Magestat per al dit estrènuo bras militar del tenor següent.

A quatre del present se acabaren de enbarcar en lo Grau de València tres pobles de moriscos, y a sinc y a sis vingueren altres pobles al mateyx Grau a enbarcar-se de la matexa manera. En tots estos dies fins así, don Pedro de Toledo anava ab divuit conpañies de soldats de la mar, ajudat de altres conpañies de la terra de la Milícia Efectiva, portant molt moriscos a enbarcar de la part de Llevant, y de aquelles valls a Vinaròs, a on estaven la esquadra de Nàpols y altres vexells, y enbarcaren mes de sinc mil entre òmens, dones y chics. Y en la part de Alacant s’enba[rca]ren en altres vexells, axí redons com galeres, més de vuit mil òmens y dones, sense més de mil criatures de mamella. 14

Y continuan-se l’enbarcacióǁ del Grau de València, baxaren molts més pobles que serien, los que fins agüí se an enbarcat, més de dos mil y tre-sens entre tots. Y fan número que estes quatre partences més de vint y un mil y sinc-sents. Y al present en lo dit Grau y a per a enbarcar los pobles de Benimòdol, Buñol, Gest y Bétera, que contam vui, del mes de octobre, catorze. Y arribat nova serta de que avien cha comensat a aribar de volta los que avien fet la primera enbarcació, y que los de Benilloba, Vall de Muro y altres pobles que deyen que se avien fet a la montaña, que a vuit del present caminaven per a el enbarcador, y asò ab lletra serta del dit don Balatazar Mercader.

Del mateyx calendari, y en lo Grau de València, tanbé aplegà a onse un vexell de volta dels que avien dexat allende moriscos dels que ells matexos se pagaven lo flete, que son estats molts pobles, que els rics de aquells o an fet. Enbarcaren-se en Alacant en la dita gornada los llocs, en la part de Ponent, de Albatera, Crevillent, Asp, lo araval de Elg, Novelda, Elda, Petrer y Salines y altres, y en Dénia onse pobles del ducat de Gandia y Beniredà, del Capítol de la Ceu y jurats de Untiñent, la baronia de Xalò y Lloc de Gata y altres. Y en lo Grau de València, part de Llevant, los llocs de Alcàser, los quals portà a enbarcar don Pau Sanoguera, señor de aquell, y fon lo primer que portà a sos vasalls a l’enbarcador. En aprés vingueren fins a la present jornada Picasent, Benimamet, Mirambell y els nomenats. En Binaròs y la Llosa los pobles de la serra de Espadà, Bechí, vall de Segó y Riba-rocha y altres. 15

Sertificàs al present la nova de que·n Cortes se an retirat més de dos o tres mil moriscos, y en la par del marquesat de Guadalest mes de sis o set mil. Y los que se avien retirat de ver les baronies de Alberic y Alcoser tracten ja de enbarcarse, y van marchant per a la segona enbarcació molts pobles de totes parts, com son de Jelva, lo araval de Calles, Tales, Benageve, Benaguay.ǁ Y per escusar prolixitat s’enbarcaren tots los moriscos del Regne, per ses jornades, en los puestos referits de tots los pobles com se a dit, que son de moriscos quatre-sens sinquantay-tres, los noms dels qual estan en est quadern ab los amos de aquells. De manera que veniren a fer suma de tots los que se enbarcaren en tots los dits puestos, entre òmens, dones y criatures, foren hen número [en blanc] .

Y com se a dit, molta part dels jóvens, per aver-se fet a montaña, no s’enbarcaren. Retiraren-se en quatre puestos forts, que foren Guadalest, y en la vall de Laguar y en la de Gallinera, hi a la part de Castella en Cortes, que tots los dits moriscos serien en número pres de vint-y-sinch mil moriscos jóvens. Hi les dones, güelos y vells que en los pobles de dits puestos se restaren, que no·ls pogueren traure a enbarcar per aver-se fet forts en aquells, com se a dit, causaren alguna inquietut y cuydado, encara que no estaven armats, sino pochs d’ells, de alguns pedrenals hi pistolets, y alguns jusos llarchs que, dels relles y llegons y axades, havien fet fer als ferers dels seus pobles, y moltes fones y alguns arcabusos, y pochs mosquets, ab los quals feyen vista. Y los exèrcits dels crestians, creyen que eren molts més perquè, com los puestos eren eminents, y aprés no es podien descubrir sinó per alguns portells de la montaña, y con feyen també ses sentineles entrant y exint de guarda, sentien lo toch de les caxes, les quals feren de alguns buchs de colmenes y pells seques. Yǁ veyensé també algunes banderetes que llevaven y posaven, fetes de llansols.

Tota aquesta ynquietut la causà, que no·s pot dexar de dir per securitat, com ja se a señalat dalt en lo principo de est discurs, lo haver tingunt orde lo virey de Sa Magestat y Consell de Estat de que, a nascubert y disimulat en los prinsipis ab los señors de vasalls, reselant que no avien de pendre bé aquesta execusió y espulsió de moriscos y perquè, quan sucsehí lo de la serra de Espadà, durà tant temps aver-se fet fort en ella los moriscos per creure que lo duch de Sogorb, don Alonso de Aragó, señor que hera de dita Serra, a càrrech del qual estava conquistar-los, els perseguia ab blanor y no per ventura ab lo rigor que convenia, y axí agueren de venir a llansar-los de dita serra estrangers, y axí en esta occasió sols se reselaren de dita serra, y la pregueren com se a dit. Y com se reselaren, com dit és, de els señors de vasalls y no sols d’ells, però de tota la nasió valensiana, portant tant secret este negosi que no·s pogueren ni gosaren informarse dels puestos aspres, y axí no·ls saberen per a poder-los prevenir, que sols previngueren lo castellet de Guadalest, perquè a cascon cavaller pràtich natural digué ser puesto fort per tenir dins fort y molt, y amb disimulació procuraren que don Jeroni Mercader, a càrrech de qui estava lo govern y administrasió de aquell estat, per estar lo marquès en Flandes en servisi del archiduch, se asiguràs de aquell, com o féu, que si no tenint dins moltes vitualles, tant quant duraren, durara lo sustentarle forts. 16 Però, com se a dit, don Agustí Mexia, que estava en la siutat de Xàtiva, 17 dexant allí ordes per acudir, com se dirà, als moriscos que savien fet fort en Cortes, acudí als puestos de Laguar, Gallinera y Guadalest, y féu son asiento en la vila de Murla, que·s de crestians vells, per a des de allí donar los ordinamens que convinguesen, y axí repartí la gent dels tersos de Nàpols, Sisília y Portugal de la manera que més li paregué convenir.

Sucseí que avent acudit de moltes viles y pobles de crestians del present Regne, molta gent de la Milícia Efectiva ab sos capitans y altres a la desfilada, als quals llansà bando don Agostí Mexia que se allistasen davall bandera, perquè sucseïen alguns desbarats de que·ls moriscos ne mataven alguns, y tanbé restaven alguns moriscos morts, y asò era inquietud, y tot per occasió de aprofitar-se de la garama [ sic ]. Durà alguns dies lo determinar-se per on podrien acometre’s, perquè les puchades eren molt dificultoses, y més per a la gent dels tersos, per no ser pràctichs en la terra, y les sabates no ser bones per a anar per aquelles peñes y montañes. Fon Déu servit que se offerés hun capità de la vila de Penàguila, de que acometria la puchada ab la segua gent per una part, que com a pràtich sabia y entenia, que don Agustí Mexia no y consentí, pero disimulà, y axí acometé dit capità, que·s deya [en blanc ].Y acometent guañà un puesto ab la segua gent, de un peñonet de montaña, y plantà la bandera, encara queǁ morí lo dit capità, y vent lo alferis mort a d’aquell se’l caregà al colly, que li era cosín germà, y el retirà. Y don Agustín Mexia, vent lo bon succés, li donà el pésame de la mort, y lo dit alferis li respongué que li fea molta [trencat]n , pero que·l parabién li p[trencat] donar perquè·s folgava, pux se avia tan ben enpleat.