Autores Varios - Transformacions

MARTÍNEZ MUNTADA, Ricard (1999): El moviment veïnal a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell (1966-1976). Memòria de doctorat, Universitat Pompeu Fabra.

MASCARELL, Ferran (2007): «La Diputació durant l’etapa Tarradellas, 1977-1980», dins de Riquer, B. (dir.): Història de la Diputació de Barcelona, 1812-2005. 1939-2005 III , Barcelona, Diputació de Barcelona, pp. 112-133.

MOLINERO, Carme i Pere YSÀS (1988): «De la consolidació del franquisme a la crisi de la dictadura: la diputació de 1949 a 1977», dins de Riquer, B. (dir.): Història de la Diputació de Barcelona 3, Barcelona, Diputació de Barcelona, pp. 43-103.

— (1998): Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista, Madrid, Siglo XXI .

— (2001): «La dictadura de Franco, 1939-1975» i «La Transición democrática, 1975- 1982», dins Marín, J. M., C. Molinero i P. Ysàs: Historia política, 1939-2000, Madrid, Istmo, pp. 15-244 i pp. 245-318.

— (2003a): «El malestar popular por las condiciones de vida: ¿un problema político para el régimen franquista?», Ayer 52, pp. 255-282.

— (2003b): El règim franquista. Feixisme, modernització i consens, Vic, Eumo. 2a. edició revisada i ampliada.

MOLINERO, Carme i Pere YSÀS (2008): Anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Barcelona, Crítica.

MORENO, Vicente (2010): «Las casas regionales de Andalucía en Cataluña», Andalucía en la historia, 3, pp. 32-35.

ORTÍNEZ, Manuel (1993): Una vida entre burgesos. Memòries, Barcelona, Edicions 62.

PALLA, Marco (1978): Firenze nel regime fascista (1929-1934), Florència, Olschki.

POWELL, Charles T. (1991): El piloto del cambio. El rey, la monarquía y la transición a la democracia, Barcelona, Planeta.

— (2004): Adolfo Suárez, Madrid, Ediciones B.

PUIG, Angelina (1989): Naixement i creixement dels barris perifèrics a les ciutats industrials de Catalunya. Història viva de Torre-Romeu, Sabadell. Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.

— (1990): De Pedro Martínez a Sabadell. L’emigració: una realitat no exclusivament econòmica, 1920-1975. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

PUJOL, Jordi (1976): La immigració, problema i esperança de Catalunya, Barcelona, Nova Terra.

REDERO SAN ROMAN, Manuel (ed.) (1994): «Dossier: La transición a la democracia en España», Ayer 15, pp. 15-241.

— (1999): «Apuntes para una interpretación de la transición política en España», Ayer 36, pp. 261-282.

RIQUER, Borja de (1996): L’últim Cambó (1936-1947), Vic, Eumo.

RIQUER, Borja de i Joan B. CULLA (1989): El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1988, Barcelona, Edicions 62.

SAN MARTÍN LÓPEZ, José Ignacio (1983): Servicio especial, Barcelona, Planeta.

SÁNCHEZ RECIO, Glicerio (2008): Sobre todos Franco. Coalición reaccionaria y grupos políticos, Barcelona, Flor del Viento.

SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador (1988): De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta.

SANTACANA, Carles (2000): El Franquisme i els catalans: els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971), Barcelona, Catarroja i Palma, Afers.

SAZ, Ismael (2003): España contra España. Los nacionalismos franquistas, Madrid, Marcial Pons.

SOLÉ, Carlota (1981): La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña, Madrid, CIS .

SOTO, Álvaro (2005): ¿Atado y bien atado? Institucionalización y crisis del franquismo, Madrid, Biblioteca Nueva.

SUDRIÀ, Carles (1988): «1959-1975. L’economia catalana en l’època del desenvolupament: creixement i canvi estructural», dins DD. AA.: Una societat plenament industrial, vol. 4 de Nadal Oller, Jordi (dir.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 187-248.

TAFUNELL, Xavier (1989): «La construcció: una gran indústria i un gran negoci», dins

DD. AA.: Indústria, finances i turisme, vol. 6 de Nadal Oller, Jordi (dir.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 211-241.

TARÍN IGLESIAS, José (1982): Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo, Barcelona, Planeta.

TARRAGÓ, Marçal (1976): Política urbana y luchas sociales, Barcelona, Avance.

TEZANOS, José Félix (1989): «La crisis del franquismo y la transición democrática», dins Tezanos, José F., Ramón Cotarelo i Andrés de Blas (eds.): La transición democrática española, Madrid, Sistema, pp. 9-28.

THOMÀS, Joan Maria (1992): Falange, guerra civil, franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

TUSELL, Javier i Álvaro Soto (eds.) (1996): Historia de la transición, 1975-1986, Madrid, Alianza Editorial.

VERGÉS, Josep (ed.) (1984): Imatge Pla. Obra completa XLV , Barcelona, Destino.

VIGIL Y VÁZQUEZ, Manuel (1981): Entre el Franquismo y el Catalanismo. Con Picasso en medio, Barcelona, Plaza & Janés.

VILANOVA, Francesc (1999): Repressió política i coacció a econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (1939-1942), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

VIVER PI-SUNYER, Carlos (1978): El Personal político de Franco, 1936-1945, Barcelona, Vicens-Vives.

YSÀS, Pere (2004): Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su superviencia, 1960-1975, Barcelona, Crítica.

— (2006): «La crisis de la dictadura», dins Molinero, Carme (ed.): La Transición, treinta años después, Barcelona, Península.

[*]Aquesta investigació s’ha portat a terme a l’empara del projecte «Cataluña en la Transición española », subvencionat per la Direcció General d’Investigació Científica i Tècnica (DGICYT ) del Ministerio de Educación y Ciencia, referència HAR 2009-07825, la investigadora principal del qual és la professora Carme Molinero Ruiz.

[1]Per «oficiosament oficial» a Catalunya entendrem aquella versió més freqüent en mitjans de comunicació, declaracions de polítics i actes protocol·laris. Versió que dóna un pes decisiu a les mobilitzacions socials i polítiques antifranquistes a Catalunya, però amb l’element implícit que tothom hi va participar poc o molt. Aquesta idea és complementària de la creença −ja refutada empíricament− que a Catalunya no hi havia franquistes convençuts sinó només alguns col·laboracionistes de circumstàncies, el que s’ha anomenat de vegades Vichy Català. Una percepció àmpliament desmentida amb exemplificacions de la presència franquista en àmbits diversos de la societat catalana a Riquer i Culla (1989), Barbagallo i altres (1990), Thomàs (1992), Marín (2000a i 2006), Santacana (2000) i Canales (2006).

[2]És important notar que aquesta versió difereix notablement de les visions fins avui dominants de la Transició en el conjunt espanyol, en el fet del paper determinant de l’oposició. Per a molts dels que han escrit sobre la Transició espanyola, aquesta fou encara molt més lineal: el resultat gairebé automàtic de l’evolució econòmica (Tezanos, 1989) o de l’evolució de la societat en el seu conjunt (Redero San Román, 1999; Juliá i Mainer, 2000; Soto, 2005); s’ha afirmat implícitament, i a voltes explícitament, que el paper de la lluita reivindicativa ha estat sobrevalorat, ja que el paper de l’oposició −dèbil− hauria estat en tot moment dependent de la voluntat reformista del govern (Redero San Román ed., 1994; Tusell i Soto, 1996), si no de la voluntat personal del Rei (Powell, 1991), d’Adolfo Suárez (Powell, 2004) o d’altres personatges implicats en la Ley de Reforma Política com Torcuato Fernández-Miranda Hevia (Fernández-Miranda Lozana, 1995).