Autores Varios - Transformacions

A Catalunya, malgrat la intensificació de la política regionalista, Suárez i UCD fracassaren. L’actualització de l’oferta de Fraga amb una proposta de creació d’un Consejo General de Cataluña, fou desbordada per la demanda d’autonomia i ni tan sols funcionà l’intent d’excitar la por dels immigrants amb eslògans com Habla la lengua que quieras. Vota centristes. El vot del cinturó metropolità barceloní on s’agrupava la major part de la població immigrada se’l distribuïren el PSC -PSOE i el PSUC , a despit que totes les candidatures sense excepció també intentaren mobilitzar-lo amb missatges integracionistes de darrera hora, especialment en el cas de Convergència, que volia compensar l’escàndol provocat per algunes afirmacions obertament racistes contingudes en la versió definitiva del llibre de Jordi Pujol La immigració, problema i esperança de Catalunya (1976). El 15 de juny de 1977 la UCD de Suárez no només no guanyà a Catalunya sinó que quedà en quart lloc en vots i en tercer en escons. Després, la tardana opció per apadrinar el retorn del president exiliat Josep Tarradellas, com a fugida endavant, fou un nou fracàs: l’oposició aconseguí de donar la volta a l’operació convertint-la en la recuperació, de fet, d’una institució republicana −l’única en tota Espanya−. D’aleshores ençà el regionalisme postfranquista es desballestà i les dretes nacionalistes espanyoles quedaren òrfenes de projecte a Catalunya i incapacitades per entendre exactament què era el que no havien fet bé, repetint una i una altra vegada la llista de les importants fites que del Franquisme a l’Autonomia, passant per Fraga, havien tingut l’encert de protagonitzar i com un inconcret −i malvat− catalanisme ho havia manipulat tot. I fins avui...

BIBLIOGRAFIA

ALIBÉS, Josep Maria i altres (1975): «Dossier: La lucha de los barrios de Barcelona, 1969-75», CAU, 34.

ÁLVARO, Francesc-Marc (2005): Els assassins de Franco. Un judici particular del franquisme i dels que van deixar-lo morir al llit, Barcelona, L’Esfera dels Llibres.

BALFOUR, Sebastian (1989): Dictatorship, Workers and the City. Labour in Greater Barcelona since 1939, Oxford, Oxford University Press.

BARBA HERNÁNDEZ, Bartolomé (1948): Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos, Madrid, Javier Morato.

BARBAGALLO, Francesco i altres (1990): Franquisme. Sobre resistència i consens a Catalunya, 1938-1959, Barcelona, Crítica.

BOIX, Jaume i Arcadi ESPADA (1991): El deporte del poder: vida i milagro de Juan Antonio Samaranch, Madrid, Temas de Hoy.

BORDETAS, Iván (2009): Del suburbio al barrio: los orígenes del movimiento vecinal en Barcelona. Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.

BOTEY, Jaume (1986): Cinquanta-quatre relats d’immigració, Barcelona, Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat.

CANALES, Antonio F. (1993): Passatgers de la mateixa barca. La dreta de Vilanova i la Geltrú (1903-1979), Lleida, ECD .

— (2006): Las otras derechas. Derecha y poder local en el País Vasco y Cataluña en el siglo XX, Madrid, Marcial Pons.

CAVAZZA, Stefano (2003): Piccole patrie. Feste popolari tra regione e nazione durante il fascismo, Bolònia, Il Mulino.

COLOMER, Josep M. (1978): Els Estudiants de Barcelona sota el franquisme, Barcelona, Curial, 2 vols.

DOMÈNECH, Xavier (2002): Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

DOMÈNECH, Xavier (2008): Clase obrera, antifranquismo y cambio político. Pequeños grandes cambios, 1956-1969, Madrid, Los Libros de la Catarata.

ELLWOOD, Sheelagh (1984): Prietas las filas. Historia de Falange Española, 1933-1983, Barcelona, Crítica.

EQUIPOS DE ESTUDIO (1976): La lucha de barrios en Barcelona, Barcelona, Elías Querejeta Ediciones.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier (2000): Diecisiete horas y media. El enigma del 23-F, Madrid, Taurus.

FERNÁNDEZ-MIRANDA LOZANA, Pilar (1995): Lo que el Rey me ha pedido. Torcuato Fernández-Miranda y la Reforma política, Barcelona, Plaza & Janés.

FRAGA IRIBARNE, Manuel (1980): Memòria breve de una vida pública, Barcelona, Planeta.

— (1987): En busca del tiempo servido, Barcelona, Planeta.

GALLEGO, Ferran (2006): Una patria imaginaria. La extrema derecha española (1973-2005), Madrid, Síntesis.

GALLOFRÉ, Maria Josepa (1991): L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (1997): «Propaganda franquista en català», dins de Riquer, Borja (dir.): Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. La llarga postguerra, 1930-1960 10, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 200-201.

— (ed.) (2003): Josep Pla, Josep M. Cruzet. Amb les pedres disperses. Cartes, 1946-1962, Barcelona, Destino.

GARCÍA DELGADO, José Luis (1987): «La industrialización y el desarrollo económico de España durante el franquismo», dins Nadal, J., A. Carreras i C. Sudrià (comp.): La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Barcelona, Ariel, pp. 164-189.

GARRIGA, Joan (2004): Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1979), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GIMÉNEZ CABALLERO, Ernesto (1942): «Ante la tumba del catalanismo. Notas de un viaje con Franco por Cataluña», Vértice (suplement).

HERNÁNDEZ SANDOICA, Elena (2007): Estudiantes contra Franco (1939-1975). Oposición política y movilización juvenil, Madrid, La Esfera de los Libros.

IBÁÑEZ ESCOFET, Manuel (1990): La memòria és un gran cementiri, Barcelona, Edicions 62.

JULIÁ, Santos i José Carlos MAINER (2000): El aprendizaje de la libertad, 1973-1986. La cultura de la transición, Madrid, Alianza Editorial.

LLANAS, Manuel (1998): Gaziel. Vida, periodisme i literatura, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

LO CASCIO, Paola (2008): Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003, Catarroja, Afers.

LÓPEZ RODÓ, Laureano (1990): Memorias I, Barcelona, Plaza & Janés.

MARÍN, Martí (1990): Franquisme i poder local. L’ajuntament de Sabadell, 1939-1979. Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.

— (1996): «Existí un catalanisme franquista?», dins DD . AA .: El catalanisme conservador, Girona, Quaderns del Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

— (1998): «Els divuit regidors del “no”», dins Molinero, C. i P. Ysàs (dirs.): Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. De la dictadura a la democràcia, 1960-1980 11, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 264-265.

— (2000a): Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Lleida, Pagès.

— (2000b): «La política», dins Calvet, J., E. Deu, M. Marín i J. Sala-Sanahuja: Sabadell al segle XX, Sabadell, Eumo / Ajuntament de Sabadell, pp. 173-280.

— (2005): Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Barcelona, Base. 2a edició.

— (2006): Història del Franquisme a Catalunya, Vic / Lleida, Eumo / Pagès.

— (2008a): «L’ajuntament franquista de la postguerra al desarrollismo (1939-1973)», dins Risques, M. (dir.): Història de l’Ajuntament de Barcelona. II. De l’ocupació napoleònica a l’actualitat, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 216-269.

— (2008b): «Segona part», dins Risques, M. i M. Marín: Montjuïc: Memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat, Barcelona, L’Esfera dels Llibres, pp. 121-234.

— (2008c): «El catalanisme franquista. Josep Pla i l’operació Porcioles». Comunicació presentada al congrés The Dark Side of Catalan Culture: Far-Right Ideologies in the Work of 20th-Century Catalan Artists and Writers. Queen Mary University of London.