Vicent Baydal Sala - Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

En primer lloc, després d’haver deliberat una e moltes vegades sobre les dites coses , els jurats, prohoms i consellers únicament acceptaren la prorrogació fins al 31 d’agost. I això, segons deien, ab gran dificultat e treball, car les gents han fort odiosa la nova imposició, specialment per la imposició vella e per la gran carestia de blats que en present és en lo regne de València, e per les messes, que són del tot fallades . En segon lloc, per evitar que aquella concessió impliqués qualsevol tipus d’incompliment per part del rei d’allò li reduïren a memòria alscunes coses a les quals era tengut, segons los tractaments e capítols haüts entre vós, senyor, e lo dit General sobre la dita nova imposició . Així, li feren sentir e saber que devia donar compliment a les romanens X galees del regne de València, preparar el bescuit necessari a Tortosa i ordenar als de Barcelona i als de Mallorca que armassen les naus que els mancaven per a arribar a les 20 promeses. Tot plegat, com pus breu porets , havia de fer a la mar totes les armades acordades per expugnar vostres enemichs e nostres, segons que enprés e ordenat és . I, ultra això, li demanaven una sèrie de mesures proteccionistes per tal de combatre la carestia, car la ciutat e tot lo regne són posats en gran perplexitat, dolor e angoxa . 188

Així les coses, els governants de la capital acceptaren parcialment l’ajornament de l’aprovació general de les noves imposicions, però, a totes llums, davant el malestar popular per la carestia i la pressió fiscal, no es mostraren disposats a consentir que, per aquesta raó, s’obviassen els acords signats

Així les coses, els governants de la capital acceptaren parcialment l’ajornament de l’aprovació general de les noves imposicions, però, a totes llums, davant el malestar popular per la carestia i la pressió fiscal, no es mostraren disposats a consentir que, per aquesta raó, s’obviassen els acords signats en febrer de 1333. La confirmació plena d’aquesta actitud arribà uns dies després, quan els jurats de València s’assabentaren, per carta dels consellers de Barcelona, del que havia estat parlat a la capital catalana entre ells, el Benigne i el rei de Mallorca. Aquest darrer havia exposat que armar més galeres de les que en aquells moments estaven en la mar era superfluïtat e messió perduda, e que molt més valia reservar l’altra armada a la continuació de la guerra, majorment com les terres sien molt esmesses e carregades per lo negoci de les dites guerres . En conseqüència, els prohòmens de la ciutat de València s’afanyaren a informar als oficials del rei a la capital –el tresorer Felip de Boïl i el batlle general Guillén Serrano– que entenien que si la ciutat de Barcelona e la ciutat de Malyorcha et la ciutat de València no armen quascuna XX galees en aquest estiu, que la messió de les X galees qui·s són armades en València en cascun dels dits cases agués a pagar lo dit senyor rey de ço del seu. 189

No obstant això, per tal d’evitar aquest desenllaç, el monarca trameté el 13 de juny a l’ardiaca d’Alzira Pere d’Esplugues –l’administrador de les imposicions pels cavallers– amb instruccions per convèncer els jurats i prohoms de València, oferint, fins i tot, continuar l’armament de les altres 10 galeres si lo dit General conexerà que fer se deja ne sia profeytós . 190La qüestió, però, quedà en suspens i, si bé aquelles naus no s’armaren de moment, les noves imposicions continuaren cobrant-se, malgrat que no totes les viles reials havien aprovat la prorrogació del consentiment senyorial. En aquest sentit, sabem que els de Morella s’hi negaren i fins el 19 de juliol no ho acceptaren, després que el rei els amenacés amb anar ad regnum Valencie per tal d’obligar-los. 191Mentrestant, les esquadres que s’acabaven d’armar a les ciutats de Barcelona, Mallorca i València foren destinades íntegrament a les mars de Sicília per tal d’evitar un probable bloqueig genovès als vasa cathalanorum que s’havien desplaçat fins a l’illa racione tritici. 192 Per tant, en tant que, d’una banda, l’aliança entre els genovesos i els musulmans no havia afectat les costes de la Corona, i que, d’una altra banda, la carestia hi feia estralls, l’estol fou reaprofitat per tal d’ajudar a millorar l’avituallament cerealícola. Així, a mitjan agost el Consell reial, amb la presència de nuncis d’aquelles tres capitals, decidí que tots les galeres acompanyaren els vaixells que portaven blat des dels ports sicilians fins a l’illa de Mallorca i que, ací, donaren sou a la tripulació fins a la fi d’octubre, bo i tornant cap a Sicília. 193

I, tot just per aquells dies, quan s’acostava el termini del 31 d’agost per al consentiment ple de les noves imposicions valencianes, el monarca acabà acceptant la cancel·lació de l’oferta i la restitució dels diners allà on s’haguessen recaptat. En aquest sentit, després que el batlle Guillén Serrano hagués estat tramés davant els nobles i els nuclis reials del regne pro certa capitula, 194 la ciutat de València comissionà Bartomeu Saranyó i Bernat Redó per tal de parlamentar amb el rei a Montblanc. Desconeixem el contingut exacte de la seua missatgeria, però pel privilegi reial publicat el 19 d’agost ens en podem fer una idea aproximada. En primer lloc, el monarca acceptà la revocació de tot allò acordat en febrer de 1333, puix ni s’havien armat les 20 galeres promeses a la ciutat de València, ni tampoc s’havia arribat a aquell nombre a Barcelona o a Mallorca; així les coses, tant el rei, com la ciutat i tot el General quedaven absoluti, quiti et immunes ab omnibus promissionibus, convencionibus, obligacionibus et condicionibus factis et initis adinvicem super armamento dictarum viginti galearum . En conseqüència, les noves imposicions haurien de ser remogudes, bo i retornant a cada lloc allò que s’hi hagués col·lectat. 195

D’altra banda, la pròpia ciutat de València es faria càrrec de la meitat de les 10 galeres armades que, per la cancel·lació de l’oferta, ja no pagaria el General. Per a fer-ho, el rei li concedia en préstec –de les imposicions antigues– la quantitat que costassen d’armar 5 galeres i, per retornar aquest préstec, podria emprar els diners procedents de la seua part del guany de l’armada i del que s’hagués recaptat fins a aquell moment de les noves imposicions a la capital i el seu terme; si això no bastava, aquests darrers tributs podrien ser prorrogats a la mateixa urbs o es podria establir algun altre tipus d’imposició, segons la decisió del Consell municipal. De fet, a més de pagar el cost de la meitat de l’armada durant els quatre mesos que s’havien ordenat inicialment, la universitat encara ho hauria de fer fins a finals d’octubre, període durant el qual, com hem vist, les esquadres que eren a la mar havien d’escortar els vaixells portadors de blat des de Sicília. 196Amb tot, el 22 d’agost, només tres dies després de la cancel·lació de l’oferta del General del regne de València, el rei advertia als capitans de les respectives armades –Francesc Carròs, Galceran Marquet i Sanç de Mallorca– que no havien d’atacar vaixells genovesos, puix s’havien iniciat les negociacions de pau, posades en mà e en poder del sant pare. 197

Aquesta, possiblement, era una de les raons per les quals Alfons el Benigne finalment acceptà la revocació de l’oferta valenciana. A més a més, cal tenir en compte que precisament llavors el rei acabava d’obtenir una ajuda biennal de 10.000 ll. del reialenc català, recaptada igualment per imposicions, que no seria cancel·lada per una treva amb els genovesos, sinó que requeria també de la pau amb els granadins. 198I a això, evidentment, cal afegir les enormes resistències que hem documentat, com ara la de la vila de Morella i la del poble de València, o les moltes altres que podem suposar en una conjuntura tan adversa. En aquest sentit, encara durant la tardor d’aquell any de 1333 es produïren nous conflictes entre els estaments, en aquesta ocasió per la decisió de la ciutat de València de fer-se càrrec de la meitat de l’armada capitanejada per Carròs. 199Sembla que per tal de pagar-la, com acabem de veure que havia permès el monarca, els jurats de València establiren noves imposicions sobre el blat i sobre les carns a la ciutat, que generaren una ràpida resposta mitjançant l’enviament de nuncis al rei per part dels prelats, els nobles, els cavallers i els homes de les viles reials –respectivament el mestre de Montesa Pere de Tous, l’ardiaca d’Alzira Pere d’Esplugues, el cavaller Gilabert Sanoguera i el jurista morellà Pere de Ciutadilla. Aquests, en presència d’altres nuncis tramesos per la capital, exposaren la lesivitat d’aquells tributs per a tot el regne, de manera que el monarca, pro obviando scandalis que inde sequi posset imposicionem eandem , ordenà la cancel·lació de les imposicions sobre la carn, alhora que es procedí a rebaixar les que s’havien establert sobre els blats. 200