Vicent Baydal Sala - Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

– La cancel·lació de l’oferta en agost de 1333

Dos dies abans de l’aprovació de la nova oferta i les noves imposicions del regne de València, Alfons el Benigne anuncià als consellers de Barcelona la seua partida de terres valencianes, puix els tractats amb els estaments havien arribat a bon port: finaliter concordati . Els demanà, a més a més, que enviaren nuncis a la ciutat de Tarragona, on, abans d’aplegar a la capital catalana, pensava reunir-se amb els seus germans, els infants Joan, Pere i Ramon Berenguer, per tal de deliberar en Consell de quina manera s’abordaria a Catalunya l’expedició de l’estol previst: quam viam, videlicet, Curie vel parlamenti generalis. 177 I, en efecte, a finals de febrer el monarca sojornà fugaçment en aquella ciutat, on es degué decidir la reunió de Corts catalanes, puix tot just en arribar a Barcelona, encara l’11 de març de 1333, el monarca les convocà per a la primavera d’aquell any a Montblanc. 178Pels mateixos dies, d’altra banda, els nous administradors de les imposicions valencianes informaren al rei de la gran mirva e carestia de blat que havia en la ciutat de València, una de les possibles raons per les quals, segons explicarem a continuació, l’oferta –que havia requerit de mesos de negociacions– acabà sent cancel·lada i restituïda.

En aquest sentit, ja abans que el Benigne marxés de València, a mitjan febrer, els administradors dels cavallers i de la ciutat, Ramon Costa i Francesc de Vinatea, li havien explicat que, a causa de la carestia, era cosa dampnosa preparar el bescuit necessari per a l’armada a la pròpia capital. Un mes després la situació s’havia agreujat, puix, per vents fortunals del ponent , no havia pogut arribar cap nau de les parts de Sicília, de Cerdenya, ne de Tortosa , i el cafís de forment havia pujat el seu valor en un 50% (de 32 s. fins a 48 s.). De fet, es calculava que les reserves de la ciutat, si no arribaven vexells yvaçosament carregats de gra , no s’allargarien més de vi dies , i, en conseqüència, fins i tot lo bescuyt qui ja és fet s’havia posat en bona guarda, en prevenció d’una possible reacció del poble. 179 Per una altra banda, poc després arribà el manament d’iniciar solemnement la taula de l’armada –instal·lada el darrer dia de març–, però les ordres donades als administradors de les imposicions, és a dir, que gastassen la recaptació únicament en certes coses , féu que l’enrolament es despatxés de manera molt lenta, tant que les gents… entenen que l’armada no·s farà, e per açò no n’estan ab cor . De fet, a mitjan abril únicament s’havien enrolat 74 nauclers, 74 proers, 24 aliers, 16 espatllers, 16 cruïllers, 4 palomers, 220 remers i 120 ballesters, un nombre que, segons es deia, era clarament insuficient –de vergonya– per a l’armada prevista de 20 galeres. 180

Tanmateix, precisament llavors, el 20 d’abril, arribà un manament del rei per tal d’armar només 10 galeres, i de forma urgent, ateses les darreres notícies que havien arribat sobre els genets marínides passats a la península i les 15 galees de cors que els genovesos tenien en mar , altres 9 en Barberia , algunes altres en Romania i 12 galees grosses i moltes azaures e altres vexells pochs que els musulmans tenien en l’Estret de Gibraltar. Si s’aplegaven totes aquestes naus, podien atacar el regne de València i actuar conjuntament amb els genets nord africans i els mateixos musulmans que residien a terres valencianes:

Si les galees dels janoveses e dels moros, unides, venien en les mars del regne de València, porien esdevenir grans perills al regne desús dit, car los moros de Granada, ab la ajuda desús dita, entrarien e porien entrar per terra e los moros del regne de València se porien alçar e ajustar ab los moros del rey de Granada… Els moros podien encara tolre la mar si les nostres galees no eren enans en mar e vedar que viandes no vendrien a la ciutat ni al regne, la qual ciutat, sense ajuda de gra de mar, no·s poria molt sostenir. E tot ço està apparellat que·s poria fer dins breus dies. 181

Consegüentment, l’ordre reial dirigida al Consell municipal de València, als administradors de les imposicions i als acordadors de l’armada sol·licitava l’expedició de 10 galeres abans d’acabar el mes d’abril, que s’unirien a altres 10 botades a Barcelona i 10 més a Mallorca, axí, emperò, que, espeegades les dites XXX galees, contínuament sien espeegades e armades les altres XXX galees, ço és, X en cascuna ciutat . No obstant això, respecte a aquesta darrera disposició, cal destacar la resposta que enviaren al rei les altres tres persones que també reberen aquell manament: Francesc de Vinatea, administrador de les imposicions per la ciutat, i Martí Marçó i Domingo de Claramunt, ciutadans de València, que, pel que sembla, actuaven com a consellers del rei en la capital sobre aquests afers. 182En aquest sentit, indicaven al Benigne que, pus que lo jenovés aquest an no fa, o par que deja fer, altre estol o armada major de la que feyta ha (la de 15 galeres), seria millor que les altres 10 galeres, que devets armar segons les covinences e tractaments aüts enfre vós e lo dit General, romanguessen tro en la primavera instant . En concret, per tal que les imposicions noves no fossen cancel·lades –com així havia de passar en no armar en estiu les 20 galeres acordades– el monarca hauria d’esperar que partís l’armada de 10 galeres acabada d’ordenar i, llavors, induiria als jurats e prohòmens de la ciutat a acceptar l’ajornament de les altres 10 fins a la primavera de 1334.

Ultra això, per tal d’armar aquesta segona esquadra, recomanaven que la recaptació de tots els tributs indirectes en vigor fos transferida a certs prohoms valentins: que la col·lecta tota de la imposició vingués en poder de certs prohòmens de la ciutat per fer-ne en son temps la dita armada . Així doncs, reclamaven una solució semblant a la que s’havia donat per a organitzar l’armada de 1332, quan tota la gestió havia passat a mans de l’estament reial –d’un prohom de la ciutat i d’un altre de les viles, en aquest cas. Per tant, aconsellaven al monarca que, secretament , ordenés als acordadors de l’armada que retraguessen la mà de acordar companya e de fer altres pertreyts, sinó aytant com seria necessari al armament de les X galees que ara manats espeegar . 183I, en efecte, el 16 de maig, mentre es disposava tot allò necessari per a aquelles 10 galeres i, oficialment, s’ordenava als jurats de València que siats diligents en armar les altres 10, 184el Benigne informava a Vinatea, Marçó i Claramunt que havia acceptat la seua proposta:

Quant al fet de les romanents X galees e quant al alongament de la promissió e obligació que nós feem al General del regne, vos fem saber que·ns paren bones les maneres que y havets pensades, e, sobre los dits affers, entenem acordar e proveyr en manera assats concordable a la vostra, e dins breu dies ne sabrets ço que nós hi haurem ordenat. 185

Aquesta manera assats concordable s’exposà davant els jurats de València uns dies després, el 28 de maig, quan el jutge de la cort reial Arnau Mercer demanà que el termini acordat per al consentiment de les noves imposicions per part de tots els senyors del regne que no les haguessen signat s’ampliés del 24 de juny fins al 29 de setembre. Abans que amb els governants de la capital, el missatger reial tenia ordre de cercar el mestre de Montesa per tal de pregar-li la seua acceptació, ja que aquesta seria gran acarrexament e inducció als altres , tot i que no sabem si l’aconseguí. D’altra banda, el que el mateix Mercer hauria de dir als implicats era que l’ajornament havia estat decidit pel Consell reial –amb l’aprovació dels infants, el vescomte de Cardona, Ot de Montcada, Bernat de Sarrià, Gonzalo García, Bernat de Boixadors e d’alguns altres– i que era necessari, puix el monarca no podia abandonar Montblanc, on es trobava racione Generalis Curie quam cathalanis nunc celebramus , tractant d’obtenir del General de Cathalunya ajuda sobre los affers de les guerres . 186Segurament així el Benigne, tot seguint la suggerència dels seus homes de confiança a la capital, provava d’allargar el temps durant el qual es podien preparar les 10 galeres que faltaven per armar i, potser al remat, podria desplaçar-ne la seua eixida fins a 1334. Tanmateix, la resposta del Consell municipal valencià, enviada el 4 de juny, no es dirigí precisament cap aquesta resolució, malgrat que en aquells moments tant Francesc de Vinatea com Domingo de Claramunt havien accedit a la juraderia de la ciutat. 187