Carles Segura-Llopes - Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada)

En definitiva, esperem que amb la lectura d’aquest estudi aconseguim l’objectiu que ens proposem: conéixernos millor com a poble, a través de la nostra manera de parlar català i contribuir així a omplir la injecció d’amor propi que tot poble necessita per a traure el cap i progressar sense renunciar al que és.

Agraïments

Es compten per milers els informants que hem tingut l’honor i la sort d’entrevistar. Ací no podem esmentar-los exhaustivament, però sí que vo lem dir ben alt: moltes gràcies a tots. Agraïm especialment als amics i companys Joan Giner (Gata-Tavernes de la Valldigna), Vicent Bataller (Xàtiva), Josep Saborit (les Alqueries), Josep Tormo (Alcoi), Diego Noel (Cabanes), Paqui Berenguer (Biar) i Rafel Jordà (Alcoi), que ens han ajudat més del que es pensen: els hem tingut sempre a punt i s’han fet a trossos amb nosaltres, alguns d’ells cedint-nos fins i tot material inèdit i d’altres obrint-nos portes a nous contactes com si la responsabilitat d’aquest treball depenguera d’ells. Això no té preu. A Antoni Ferrando que ens ha encoratjat en tot moment i a Sergi Segura per la tasca informàtica dels mapes: sempre tan dispost.

Tot seguit oferim la llista de les persones a qui volem deixar constància del nostre agraïment ben sincer perquè han possibilitat activament les nostres recerques i hi han participat de manera entusiasta. Remetem als nostres estudis anteriors per a ampliar el llistat, sobretot per als contactes i informants del sud:

Pau Alabajos (Torrent), Mario Alberola (el Campello), Sònia Alegre (Castelló de la Plana), Mercé Amer (Cabanes), Aitana Baeza (Mutxamel), Alfred Balaguer (Tales), Ester Belarte (Sagunt), Andreu Beltran (Benassal), Mavi Bravo (la Pobla del Duc), Victòria Calderon (Suera), Rosa Casino (Moncofa), Joan Castany (Onda), Nati Castellet (la Pobla Tornesa), Carme Colomer (Vallada), Càrol Delgado (Picassent), Joaquim Dolz (Morella), Maria José Escrig (Atzeneta del Maestrat), Paco Esteve (Agres), Pau Fabregat (Vilanova d’Alcolea), Joan-Àngel Ferrando (Benillup), Fran Ferrer (Foios), M. Jesús Francés (Bocairent), Marisa Francés (Beniarrés), Josepa Garcia (Pedreguer), Eladio Gargallo (Vistabella), Maria Celeste Giner (l’Olleria), Ferran Gómez (Guardamar), Maribel Guardiola (Bolulla), Macu Guijarro (Xixona), Pamela Guinot (la Vall d’Alba), Teresa Herrero (Finestrat), Ana Huguet (Onda-l’Alcora), Maite Jàfer (Ontinyent), Juli Jordà (Albalat de la Ribera), Pablo Juan (Vilafamés), Víctor Labrado (Sueca), M. Dolors Lladosa (Fontanars), Bernat López (Benimuslem), Joan-Carles Martí (Elx), Carlos Mas (la Canyada), Josep Mas (Xaló), Paula Mateu (Torís), Jovi Mercader (Foios), Lluís M. Mesa (Estivella), Josep Meseguer (Xert), Irene Mira (Castalla), Mamen Mira (Tibi), Ivan Miralles (Catí), Raquel Miralles (Relleu), J. Carlos Moll (Gaianes), Vicent Moncholí (Massanassa), Joan-Lluís Monjo (Tàrbena), Alexandre Navarro (Nàquera), Nel·lo Navarro (la Vall d’Uixó), Ferran Nebot (Betxí), Mònica Nos (les Coves de Vinromà), Tamara Ortiz (Moixent), Susanna Pardines (Museros), J. Carles Pastor (Sant Vicent del Raspeig), J. Maria Pedrola (Llíria), Vicent-Josep Pérez (Crevillent), M. del Mar Picó (Sella), M. Ángeles Pla (Artana), Carme Porcar (Llucena), M. Àngel Pradilla (Rossell), Marta Ramos (la Vilavella), Miquel Roda (Tírig), Mateu Rodrigo (Albalat dels Sorells), Jesús Rodríguez (Onil), Diego Roig (Torreblanca), Sílvia Ruvira (el Pinós), Empar Sanz (Muro), Paquita Segura (la Pobla de Benifassà), Guillem Sellés (Ibi), Àlvar Serrano (Benigànim), Maribel Sospedra (Santa Magdalena de Polpís), M. Àngel Terol (Banyeres), Gabi Tormo (Montaverner), Carmen Torres (Benicàssim), Ferran Valls (Xilxes), Pep Vanyó (Alfafara), Cèsar Verdú (la Torre de les Maçanes), Maite Vidal (Borriol), Ramon Vila (Sollana).

PRIMERA PART

CARACTERITZACIÓ GENERAL

DELS PARLARS VALENCIANS

1

ELS PARLARS VALENCIANS A VISTA D’OCELL

Hi ha una pregunta que òbviament hauríem de saber respondre abans de descriure els parlars valencians: què és el valencià?

La dialectologia catalana, que és la disciplina científica que s’encarrega de caracteritzar els parlars (vg., per exemple, Veny i Massanell, 2015), 1no defineix el valencià com la varietat del català que es parla exactament dins de les fronteres polítiques de l’actual País Valencià (o «Comunitat Valenciana»). Nosaltres, juntament amb altres dialectòlegs com ara Jordi Colomina, considerem que el català occidental es pot dividir en tres grans varietats que, com totes, presenten parlars de transició i particularitats diverses. El nom d’aquestes varietats no és estable ni completament acceptat. Proposem: a ) el català nord-occidental (també se’n diu lleidatà, on s’inclouen els parlars pallaresos i ribagorçans); b ) el tortosí; i c ) el valencià. Aquestes tres varietats no coincideixen amb cap frontera provincial o autonòmica. Els noms són descriptius, bé de la situació geogràfica (en el cas del nord-occidental), o bé del centre econòmic, cultural i històric al voltant del qual ha pogut bascular la conformació de cada varietat (València, Tortosa o Lleida). Des de la perspectiva objectiva que ofereix la dialectologia, el valencià abraça tres quartes parts de l’extensió que ocupa la llengua catalana al País Valencià. L’altre quart correspon al tortosí. Per consegüent, l’ús que fem del terme valencià en aquest llibre no és dialectològic perquè ens hem proposat de descriure el català parlat en allò que, administrativament, s’anomena «Comunitat Valenciana».

Així doncs, el concepte de valencià que en general fem servir ací és de caràcter polític. En efecte, valencià , a banda de ser una varietat del català parlada en tres quartes parts del País Valencià, també és la denominació actual de la llengua catalana en tot aquest territori. Estrafent les paraules del mestre Joan Fuster a Nosaltres els valencians (1962), afirmem que dir que parlem valencià, en definitiva, és la nostra manera de dir que parlem català. Valencià és el nom amb què en l’actualitat tots els valencians ens referim al català que parlem, independentment de la filiació dialectal i de la preferència acadèmica de referir-s’hi amb el terme català. El concepte de llengua valenciana sorgeix per primera vegada en la segona meitat del segle XIV i va consolidant-se progressivament i també redefinint-se, empés per esdeveniments polítics, econòmics, socials i culturals que ens han afectat fins l’actualitat (vg. més avant, capítol 2). Ens agrada aquest nom i no volem renunciar-hi.

Tot i això, alternem aquesta denominació amb una altra, més neutra i menys compromesa perquè és més ambigua: els parlars valencians . Un parlar és una modalitat que pren una determinada varietat lingüística en un punt o diversos punts de la seua àrea (DNV, s. v. parlar ). Un punt pot ser una família, un carrer, un barri, un poble, una comarca, etc., sense limitacions específiques. Si hi afegim l’adjectiu valencians , podem circumscriure tot plegat als parlars –s’entén que catalans– que es despleguen al territori valencià. Amb aquesta denominació també homenatgem el professor Joan Veny que ens oferí en Els parlars catalans (1978) la descripció més exhaustiva de la llengua catalana feta fins aleshores.

La llengua catalana és la pròpia de la major part del territori del País Valencià: abraça les comarques del Baix Maestrat, l’Alt Maestrat, els Ports –sense Olocau del Rei–, l’Alcalatén, la Plana Alta, la Plana Baixa –sense l’Alcúdia de Veo (Veo i Benitandús, dins del mateix terme, són nuclis valencianoparlants)–, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria –llevat de Gàtova, Pedralba, Marines i Sant Antoni de Benaixeve–, l’Horta (Nord i Sud, amb la ciutat de València), la Ribera Alta –excepte Tous–, la Ribera Baixa, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat, l’Alcoià –amb la subcomarca de Biar i l’aldea de la Safra, terme de Villena–, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó –on s’inclouria geogràficament i lingüísticament el llogaret oriolà de Barba-roja i la regió contigua del Carxe, dins del territori administrativament murcià; queden a la zona castellanoparlant Asp, Montfort, 2Elda i a les hores d’ara pràcticament també la totalitat dels habitants de la Canalosa i del Fondó de les Basses (oficialment el Rebalso ), dins del terme del Fondó de les Neus–; el Baix Vinalopó s’inclou a la banda valencianoparlant –sense Sant Felip Neri, terme de Crevillent– i, al Baix Segura, només el nucli urbà del poble de Guardamar, sobretot la banda marinera, en contraposició al camp, que és castellanoparlant.