Xevi Camprubí i Pla - La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió

Entre els motius pels quals la premsa periòdica no va aconseguir arrelar a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII hi ha, en primer lloc, la manca de suport institucional. Altres factors, també decisius, foren la situació de guerra que es vivia al Principat en el moment en què Jaume Romeu va proposar-se la publicació de gasetes, amb les repercussions que el conflicte generava sobre l’economia i la circulació de la informació. Caldria estudiar també en quina mesura la inseguretat dels camins va afectar la regularitat del servei de correu, peça clau en el manteniment de la premsa periòdica. El bandolerisme, molt implantat a Catalunya des de la segona meitat del segle XVI, de ben segur que va suposar un entrebanc. Citant un testimoni de l’època, Fernand Braudel (1976: II, 124) apuntava que l’any 1567 era «inútil tratar de ir de Barcelona a Zaragoza por la posta». Segons aquest historiador (1976: I, 475), a vegades el correu ordinari quedava interromput perquè els correus, «asustados por los asaltos de los bandoleros, se tornaban de pronto prudentes y decidian no viajar de noche». Per tant, no es pot menystenir el possible impacte d’aquest fenomen en el desenvolupament de la premsa a Catalunya, ja que, a principi del segle XVII, quan la periodicitat començava a agafar forma per tot Europa, els bandolerisme català vivia el seu moment més àlgid. Posteriorment, en acabar la Guerra dels Segadors, la inseguretat es va mantenir en gran part del territori, amb l’anomenada «guerra dels miquelets», cosa que va impedir la normal circulació dels correus ordinaris gairebé fins a la dècada del 1660.

En aquell moment, va tenir lloc un altre fet important pel que fa a la implantació de la premsa periòdica a Catalunya. Com en altres ciutats peninsulars, com Sevilla o Saragossa, a Barcelona també es va reeditar la Gazeta Nueva que es feia a Madrid. Almenys hi ha constància que el número 9, que portava per títol Gazeta Nueva de los sucessos políticos y militares de la mayor parte de la Europa, hasta fin de julio deste año de 1661 , fou reproduït a la impremta d’Antoni Lacavalleria. Assumint la possibilitat, malgrat la manca de més números conservats, que la Gazeta Nueva s’hagués publicat a Barcelona al llarg dels mesos anteriors o posteriors, es tractaria del segon intent documentat, després de la gaseta de Romeu, de publicar un periòdic –en aquest cas mensual– a Catalunya.

Una situació semblant es va donar en la dècada següent, quan alguns impressors de Barcelona van apostar per reeditar les gasetes holandeses. Així doncs, es conserven almenys dos exemplars solts de la Gazeta de Amsterdam , publicats en castellà per Jacint Andreu i Rafael Figueró els mesos d’abril i juny del 1673, respectivament. Tot i la manca de continuïtat en el fons conservat, l’existència d’aquestes gasetes demostra l’interès dels impressors catalans per reproduir la premsa periòdica europea, una pràctica que es va consolidar definitivament a partir de la dècada del 1680.

El gran impuls de la premsa catalana va arribar a partir del 1683, com a conseqüència d’un fet que va tenir lloc a centenars de quilòmetres de Barcelona. El setge que els turcs van posar a la ciutat de Viena l’estiu d’aquell any –i el posterior alliberament per part de l’exèrcit imperial– va despertar un gran interès per la «guerra santa» contra els otomans (Molas, 1996: 263), cosa que es va traduir en un increment de la publicació de gasetes. De fet, com apunta Infelise (2001: 216), l’inici de la Gran Guerra Turca va causar un impacte comunicatiu sense precedents a tot Europa. Segons l’historiador, mai un esdeveniment militar –ni tant sols la victòria cristiana del 1571 en la batalla de Lepant– havia generat tanta expectació arreu del continent, ni hi havia hagut tants redactors de notícies que treballaven per satisfer la curiositat de la gent.

L’interès per la guerra contra els turcs es va incrementar encara més a partir del 1686, arran de la participació catalana en el setge que l’exèrcit imperial va posar a la ciutat hongaresa de Buda. Responent a una crida del papa Innocenci XI al març d’aquell any, segons un cronista anònim de l’època, almenys una seixantena de catalans van viatjar fins a Hongria:

Als 10 de mars se publicà jubileu pleníssim concedit per nostre Sant Pare Innocencio 11 per los que assistirian a la guerra de Ungria ab sas personas o limosnas, recullint-ne moltas, assistint en dita guerra personalment més de 150 personas catalans, de las quals més de 60 assistiren al siti de Buda, essent los primers assaltaren la plaza.

Martí Gelabert, un dels impressors de Barcelona que es dedicava a la publicació de notícies, explicava en una declaració feta a la Reial Audiència l’impacte que aquell conflicte havia tingut en la premsa. Hi assegurava que

en temps que lo senyor Emperador tenia la guerra contra lo turch, per los bons progressos de la Augustíssima casa de Àustria contra dit turch, anaven los estampers ab competència qui més aviat podia tràurer las gasetas.

Durant la Gran Guerra Turca, del 1683 i del 1699, es van publicar a Barcelona com a mínim uns 400 fulls de notícies, entre gasetes i relacions, cosa que supera la producció periodística que es conserva de la Guerra dels Segadors. De fet, pràcticament tots els enfrontaments més rellevants –com foren els setges de Viena (1683) i de Buda (1686), la batalla de Mohács (1687), la presa de Belgrad (1688) i les batalles de Slankamen (1691) i de Zenta (1697)– es van veure reflectits en la premsa publicada a la capital catalana.

La gran diversitat de gasetes que s’hi conserva permet constatar que la premsa periòdica es va consolidar de forma definitiva a Catalunya durant els anys de la Gran Guerra Turca. D’entrada, han perviscut alguns exemplars solts publicats per diverses impremtes de Barcelona a partir del 1684, amb el nom de Notícias generales de Europa . D’una forma semblant, s’han conservat almenys tres números d’una gaseta titulada Noticias principales i verdaderas , impresos de forma discontínua l’any 1685 pel llibreter Josep Moyà. En aquest cas, molt probablement es tractava de la reedició d’una gaseta en castellà que Pierre de Cleyn publicava a Brussel·les amb aquest mateix nom i que era reproduïda també a Sant Sebastià per l’impressor Pedro de Huarte (Díaz Noci, 2001: 228). L’interès dels impressors de Barcelona per reeditar les gasetes que es publicaven a Flandes i a Holanda es constata també per l’existència d’un exemplar de la Gazeta de Amsterdam , publicada el 1689 per Martí Gelabert. Segons Díaz Noci, es tractava possiblement d’una còpia de la gaseta que el sefardita David de Castro Tartás imprimia en castellà en aquella ciutat.

La publicació setmanal i continuada de gasetes es registra a Barcelona a partir del 1687, com ho mostra l’existència de gairebé una quarantena de números d’una gaseta que Rafael Figueró imprimia amb el títol de Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia . En un dels primers números advertia als lectors que «se irán continuando dichas noticias todas las semanas assí como llegare el correo». Es tractava, de fet, de la traducció al castellà de notícies extretes de la Gazette parisenca, seguint la mateixa pràctica que Jaume Romeu havia portat a terme el 1641. Parallelament, Figueró reproduïa una altra gaseta, Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Flandes , que era còpia de la que es publicava a Saragossa; com, per exemple, es constata en la que porta per títol Noticias generales de Europa, venidas a Zaragoça por el correo de Flandes a sábado 28 de mayo de 1689 , reproduïda per Figueró amb data del 3 de juny.