Xevi Camprubí i Pla - La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió

La manca d’un reconeixement unànime al valor de la iniciativa de Jaume Romeu ha estat conseqüència de considerar, erròniament, que només s’havia conservat un sol número de la Gazeta . Comparant la producció de Romeu amb la Gazette francesa, conservada a la Bibliothèque Nationale de France, es comprova que la Gazeta impresa per Romeu era efectivament una traducció de la Gazette publicada a París i, en concret, de la que portava data del primer de juny del 1641. És probable que l’impressor barceloní en publiqués la traducció dues setmanes després de l’aparició de l’original, que era el temps que el correu procedent de París trigava a arribar a la capital catalana.

La setmana següent, Romeu va publicar una altra gaseta, aquesta vegada anomenada Novas ordinàrias del primer de juny mil siscents quaranta hu , que consistia en una traducció de les Nouvelles Ordinaires du premier Juin 1641 , una gaseta que Renaudot publicava conjuntament amb la Gazette . La traducció de Romeu, però, incorporava una reproducció parcial de la Gazette del 8 de juny, cosa que fa pensar que les Novas ordinàrias van publicar-se una setmana després de la primera Gazeta . Fins i tot, les vuit pàgines d’aquestes Novas anaven numerades del 9 al 16, precisament perquè eren la continuació de la Gazeta , paginada de l’1 al 8. Es tracta, inequívocament, d’una mostra de la voluntat de l’impressor de donar una continuïtat a la publicació de gasetes.

Gazeta , impresa per Jaume Romeu el 1641, la primera publicació periòdica apareguda a Catalunya. BC.

A més, Romeu va publicar la Gazeta vinguda a esta ciutat de Barcelona per lo ordinari de París, vuy a 28 de maig, any 1641 , la data de la qual, potser per error, no es corresponia amb la real, ja que era una traducció de la Gazette de París apareguda el 25 de maig. De fet, tal com el propi Romeu indicava en el colofó, es tractava d’una còpia de la reedició de la Gazette que es feia a Lió amb el permís de Renaudot (Feyel, 1982: 9), datada el 29 de maig. Paral·lelament, Romeu va reproduir les Nouvelles Ordinaires du vingt-cinquiéme May 1641 , amb el títol de Novas ordinarias del vint y sinch de maig mil sis cents quaranta hu . Les quatre gasetes publicades per Romeu entre final de maig i principi de juny del 1641 es corresponien amb els números 58, 59, 60 i 61 de la col·lecció anual de la Gazette i de les Nouvelles Ordinaires , impreses pel Bureau d’Adresse , l’agència creada per Théophraste Renaudot.

Al llarg de l’any 1641, Jaume Romeu va continuar publicant la traducció de les gasetes parisenques. Així doncs, hi ha constància que va reproduir, encara que parcialment, la Gazette i les Nouvelles Ordinaires que portaven data de 19 d’octubre; tot i que, en aquest cas, les va aplegar en un sol imprès, titulat Relació verdadera dels bons successos de las guerras de Llevant . Poc després, va reproduir un número de l’ Extraordinaire del 14 de novembre, publicat també per Renaudot, per bé que Romeu el va titular Novas ordinarias de nou de noembre . D’una forma semblant, existeixen dues gasetes de 1641 impreses per Romeu amb els títols de Novas ordinàrias vingudas ab la estafeta de París , que són reproduccions de la Gazette i de les Nouvelles Ordinaires del 16 de novembre del 1641, respectivament.

A banda d’això, l’anàlisi de la Gazette parisenca ha permès comprovar que Jaume Romeu no fou l’únic impressor de Barcelona que va publicar-ne traduccions. Gabriel Nogués va reproduir la Gazette que portava data de 22 de juny del 1641, a pesar que la va titular Gazeta de Venècia, als dos de juny mil siscents quaranta y hu . L’explicació rau en el fet que l’impressor, per descuit o per diferenciar-se de Romeu, va titular la gaseta partint de la primera de les notícies que contenia l’edició francesa, sota un epígraf «De Venise, le 2 juin 1641». De forma semblant, Jaume Mathevat, un altre dels impressors de Barcelona, va reproduir l’ Extraordinaire del 27 de novembre, amb el títol, també incoherent pel que fa a la data, de Noves extraordinaries de 17 de noembre de 1641 .

D’aquest estudi comparatiu se n’extreuen algunes conclusions que, al meu parer, contribueixen a aclarir les divergències a l’entorn de l’aportació feta per Jaume Romeu a la història de la premsa catalana. En primer lloc, no es pot considerar que la publicació impresa per Romeu el juny del 1641 amb el nom de Gazeta fos l’inici d’una capçalera. Com es pot comprovar a partir dels exemples anteriors, les traduccions de la Gazette francesa fetes per Romeu apareixien amb títols diferents cada vegada. Una possible explicació és que l’impressor barceloní no tingués l’autorització de Renaudot per reproduir la Gazette , com estaven obligats a fer els impressors d’altres ciutats franceses on es reeditava. Cal tenir en compte que, en aquell moment, Barcelona estava sota el domini de França.

En segon lloc, encara que el fons conservat sigui més aviat pobre, l’existència de diversos números apareguts al llarg de l’any 1641 –alguns correlatius– d’una reedició catalana de les gasetes publicades a París per Renaudot, converteix Jaume Romeu, sense cap mena de dubte, en l’introductor de la premsa periòdica a Catalunya. La declaració d’intencions, el juny del 1641, en què anunciava que es proposava imprimir cada setmana les notícies arribades de París i el fet que hi havia traduccions de números correlatius de les gasetes franceses dels mesos de maig i juny, així com d’octubre i novembre, fan pensar que efectivament Romeu va portar a terme el seu propòsit. Això no obstant, a tenor del fons conservat, durant els anys de la Guerra dels Segadors la premsa periòdica no va mantenir una continuïtat. La consolidació de la periodicitat, com veurem en el capítol següent, trigaria encara gairebé mig segle a arribar a Catalunya.

En canvi, a Castella la premsa periòdica va aconseguir, des de bon principi, mantenir una aparició regular durant un període prolongat de temps. La Gazeta Nueva , fundada a Madrid l’any 1661, va publicar-se de forma mensual fins al 1663 a la impremta de Julián de Paredes (Varela Hervias, 1960: 35). Cal donar la raó, per tant, a Henry Ettinghausen (1998: 359) quan assenyala que aquest fou «el primer projecte realment aconseguit de publicació periòdica a Espanya».

La creació de la Gazeta Nueva fou una iniciativa de Joan Josep d’Àustria, fill bastard del rei Felip IV, amb motiu de la guerra contra Portugal. Amb tot, el responsable era Francisco Fabro Bremundan, a qui l’infant havia conegut a Flandes uns anys abans, durant la seva etapa com a governador. Es tractava d’un home culte, que parlava diversos idiomes, a més d’un expert gaseter, bon coneixedor de la premsa europea i de les tècniques propagandístiques de l’època. Per aquesta raó, quan l’any 1677 l’infant Joan Josep va esdevenir primer ministre, una de les primeres actuacions de Fabro (que aleshores va passar a ocupar la Secretaria d’Estat), fou la de potenciar la premsa com a instrument polític. El resultat fou l’aparició de la Gaceta ordinaria de Madrid , aleshores amb periodicitat setmanal. Així doncs, a diferència de Catalunya, on l’aparició de les primeres gasetes va ser una iniciativa particular dels impressors –en definitiva, del sector privat–, a Madrid la premsa periòdica va néixer amb caràcter oficial, tal com havia succeït a França trenta anys abans.