Xevi Camprubí i Pla - La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió

Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia , una reproducció de la Gazette de París, feta per Rafael Figueró, que a partir del 1687 va suposar la consolidació de la periodicitat a Catalunya. AHCB.

Al seu torn, les gasetes de Saragossa eren reedicions de les que es publicaven a Madrid i a Sant Sebastià, les quals contenien informacions procedents de Brussel·les, que arribaven per Irún amb el correu ordinari de Flandes.

Com es pot comprovar, Barcelona –com Sant Sebastià, Saragossa o Sevilla– funcionava com un centre reproductor de notícies. Les gasetes impreses a la capital catalana no s’elaboraven a partir d’informació pròpia, sinó que contenien informació que havia aparegut prèviament a Madrid o a París. És evident, en aquest sentit, que hi havia una dependència informativa envers les ciutats que eren seu d’una cort monàrquica on, lògicament, es generava la major part de les notícies. Amb tot, des d’un punt de vista informatiu, fins i tot Madrid patia una gran dependència de Brussel·les, el principal centre comunicatiu de la monarquia hispànica. Segons Fernand Braudel (1976: II, 402), «las noticias llegaban antes a Bruselas que a Madrid, ya partiesen de Milán, de Nápoles o de Venecia, sin hablar de Alemania, de Inglaterra o de Francia».

A Barcelona, la producció pròpia de notícies continuava reservada a les relacions, no periòdiques, que apareixien en funció dels esdeveniments. En diversos moments de la segona meitat del segle XVII, les impremtes de Barcelona van publicar notícies pròpies, gairebé sempre relacionades amb fets que tenien lloc a indrets propers. Per exemple, l’any 1674 durant la campanya que l’exèrcit comandat pel duc de San Germán, virrei de Catalunya, va dur a terme contra els francesos al Rosselló, en el marc de la Guerra d’Holanda (1672-1678), es van publicar diverses relacions. Hi destaca una relació impresa per Rafael Figueró sobre la presa de Morellàs, que fou reproduïda poc després a Saragossa a la impremta de Juan de Ibar.

Una cosa semblant va succeir amb motiu de l’alliberament de Girona del setge francès, l’any 1684, durant la Guerra de les Reunions (1683-1684). Sobre aquest esdeveniment es van publicar almenys quatre relacions a Barcelona, una de les quals, obra del llibreter Josep Moyà, fou impresa en català amb el títol de Relació verdadera del feliz succés que han tingut las armas cathólicas del nostre rei (…) en lo siti y combat que donà lo exèrcit francès en la ciutat de Girona a 12 de maig 1684 .

D’igual forma, la Guerra dels Nou Anys, que va iniciar-se l’any 1688, va permetre a la premsa de Barcelona avançar-se en ocasions de la resta de ciutats peninsulars. Per exemple, el 1691, amb motiu d’una victòria que les tropes imperials comandades pel duc de Savoia van obtenir contra els francesos, Rafael Figueró va publicar una notícia procedent de Gènova, reproduïda posteriorment a Saragossa titulada Relación verdadera de la victoria que han alcançado las armas de la Alteza Real del señor duque de Saboya contra franceses, venida a esta ciudad de Barcelona por una embarcación genovesa y a Zaragoça el martes a 13 de febrero de 1691 . De fet, era molt habitual que, gràcies a la connexió marítima, Barcelona fos el punt d’arribada de les informacions que es publicaven a Itàlia. Així, per exemple, la notícia de la victòria imperial a la batalla de Slankamen, l’agost del 1691, en el marc de la Gran Guerra Turca, fou publicada a Barcelona per Rafael Figueró amb el títol de Relación veridica de la señalada victoria alcançada de las Armas Cesáreas, bajo el mando del Serenissimo Principe Luis de Baden contra el immenso poder otomano, bajo el mando del primer Visir, en Salankement, en la Esclavonia, a 19 de Agosto de 1691, venida de la corte de Viena en la de Roma . Es tractava de la traducció d’una notícia que Giovanni Francesco Buagni havia imprès a Roma, titulada Relazione verídica et essatta della segnalata vittoria ottenuta dalle armi cesaree sotto il comando del seren. Prencipe Ludovico di Baden contro le ottomane sotto il primo visir, appresso Salankement in Schiavonia alli 19 di agosto 1691, venuto dalla Corte di Vienna, coll aggiunta delle feste fatte in Roma .

Ara bé, l’episodi que va donar lloc a la publicació d’un nombre més gran de notícies fou la campanya que el veguer de Vic, Ramon Sala i Sassala, va protagonitzar contra els francesos la primavera del 1695. Sobre aquest fet es van imprimir a Barcelona almenys vuit relacions, entre les quals destaca la publicada per Rafael Figueró a principi d’abril, en què es narraven les victòries que els miquelets capitanejats pel veguer van obtenir a Castellfollit de la Roca i a Besalú. Fins i tot, la notícia fou reproduïda a Sevilla cap a final d’aquell mes, dins d’un full titulat Relación y gazeta general de la sangrienta batalla que ha avido en Cataluña .

Fruit d’aquest interès per la campanya contra els francesos, el 1695 es va produir un dels esdeveniments més importants de la història de la premsa catalana: el naixement de la Gazeta de Barcelona . El primer número d’aquesta publicació setmanal va sortir, segons el fons conservat, el 24 de maig i es va mantenir almenys fins al juliol. La particularitat d’aquesta gaseta era que, per primera vegada, estava formada exclusivament per informació pròpia, és a dir, no es tractava d’una reedició. L’aparició de la Gazeta de Barcelona va significar, doncs, el naixement de la premsa periòdica catalana genuïnament autòctona.

La gran quantitat de gasetes que es van publicar al llarg de les dues darreres dècades del segle XVII, coincidint amb la Gran Guerra Turca i la Guerra dels Nou Anys, mostren que en aquell moment la periodicitat es va consolidar definitivament a Catalunya. Tot i que una de les principals raons fou l’interès que van generar els conflictes, és obvi que el desenvolupament de la premsa periòdica fou possible pel bon moment que vivia el sector editorial, esperonat pel creixement econòmic que havia experimentat el país.

Gazeta de Barcelona , creada per Rafael Figueró el 1695, el primer periòdic català amb continguts totalment propis. BC.

L’aparició de la premsa periòdica fou possible gràcies a l’existència d’una gran xarxa europea de correu, formada per una seixantena de rutes que unien les capitals i els ports més importants del continent. Entre les principals, cal destacar-hi la que unia Roma amb el port flamenc d’Anvers, amb ramificacions que anaven cap a Viena i París. D’igual forma, Madrid estava comunicada amb Roma per l’anomenat «correo de Italia», que sortia per Irún en direcció a Lió i, a la vegada, per via marítima, a través dels ports de Barcelona i de Gènova. El recorregut més important, tanmateix, era el «correo de Flandes», que enllaçava Madrid amb Viena passant per París i Brussel·les, amb sortida de la península també per Irún (Montáñez, 1953: 97).

El primer país a crear un sistema postal va ser la República de Venècia, que ja en el segle XIV disposava d’una companyia de correus. Posteriorment, la família Tasso, de Bèrgam, va establir un servei ordinari que unia les ciutats de Venècia, Roma i Milà (Burke, 2002: 391). Una branca d’aquesta família, els Thurn und Taxis, va rebre l’encàrrec de gestionar el servei de correu de l’imperi Romanogermànic. La monarquia hispànica, sobretot a partir del regnat de Felip II, va perfeccionar el sistema, establint correus regulars entre els diversos territoris hispànics (Alcázar, 1928: 177).