M. Josep Cuenca Ordinyana - L'oració composta (II) - la subordinació

L’ORACIÓ COMPOSTA (II):

LA SUBORDINACIÓ

BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA

Dirigida per A. Ferrando i A. López García

L’ORACIÓ COMPOSTA (II):

LA SUBORDINACIÓ

M aJOSEP CUENCA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

I.S.B.N.: 978-84-370-9398-7

Dipòsit Legal: V-3163-1991

Servei de Publicacions

Universitat de València

Disseny portada : Tomàs Burgos Fotocomposició : Servei de Publicacions de la Universitat de València

PRÒLEG

És curiós de comprovar que entre el gran allau d’estudis de lingüística, n’hi haja ben pocs dedicats a tractar temes com la subordinació. S’han fet monografies sobre la subordinació substantiva, la subordinació adjectiva i, més estranyament, sobre l’adverbial. Per altra part, també comptem amb nombrosos articles que analitzen aspectes puntuals de la composició oracional, i és inevitable trobar un capítol dedicat a la qüestió en les gramàtiques. Tanmateix, de treballs com el que presentem ara, n’hi ha pocs -per no dir cap, que seria una pressumpció imperdonable. I encara més, sobta molt veure que hi ha al nostre abast algunes monografies importants sobre la coordinació, cosa que no fa més que augmentar la perplexitat de l’estudiós o aprenent de la sintaxi.

Potser l’amplitud del tema, la dificultat de reduir-lo a una extensió estàndard, d’uns dos-cents fulls, sense deixar de tractar aspectes considerats rellevants, potser l’escàs interès que alguns demostren per les obres d’introducció o divulgació... siguen els motius de tan estrany fenomen. Així doncs, podem dir que aquest llibre ompli un buit important en els estudis gramaticals, i de manera molt més palesa en el cas de la lingüística catalana, on patim encara força mancances.

En aquestes pàgines el lector trobarà presentades, des d’un punt de vista crític, les principals aportacions al tema. Tot i que l’objectiu de l’obra no és fer un plantejament original ni una proposta revolucionària –si és que es pot parlar de “revolució” avui en dia en el camp de la lingüística–, sí que té aspectes valuosos: s’hi intenta organitzar sistemàticament un volum considerable de material i remarcar els problemes i les limitacions d’anàlisi que presenten, com també les possibilitats de resoldre’ls. En aquest sentit, el present treball és més que un conjunt de ressenyes de llibres i articles. L’autora se’ns ofereix com a cicerone per guiar-nos pel món complex i multiforme de la composició oracional, tot suggerint-nos camps d’estudi encara poc tractats i fent-nos reflexionar sobre idees que sovint hem acceptat sense qüestionaries, perquè així en les han ensenyades.

Per resumir en poques paraules què és aquesta Subordinació , direm que es tracta d’una visió global, sistemàtica, sintètica i crítica d’una àrea de la sintaxi que encara avui ens sorprèn amb aspectes subjectes a discussió i descoberta. Endinseu-vos-hi, doncs!

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

1.DEFINICIÓ I CARACTERITZACIÓ GENERAL DE LA SUBORDINACIÓ

1.1.Definició

1.2.Característiques

1.2.1.Elements connectats: una o dues clàusules?

1.2.2.Recursivitat cíclica

1.2.3.Elements connectors: els subordinadors

1.2.4.Relació sintàctica entre la inserida i la matriu

1.2.5.Altres característiques derivades

1.2.5.1.Posició de la clàusula

1.2.5.2.Asimetria

1.3.Tipus de subordinades

1.3.1.Punt de vista categorial

1.3.2.Punt de vista del verb

1.3.3.Punt de vista del nivell de complementació

2.LA SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA

2.1.Definició

2.2.Tipus de subordinades substantives

2.2.1.Segons la funció de la clàusula inserida

2.2.2.Segons la forma verbal

2.2.3.Segons la modalitat

2.2.4.Segons el tipus d’enunciació

2.3.Les clàusules d’infinitiu

2.3.1.Estructura

2.3.1.1.El subjecte de l’infinitiu

2.3.1.2.Restriccions sobre el subordinador

2.3.1.3.Les construccions d’infinitiu: clàusules o sintagmes verbals?

2.3.2.L’infinitiu dependent de verbs modals o aspectuals

2.3.3.L’infinitiu amb subjecte lèxic

2.3.4.La substantivació de l’infinitiu

2.4.Les clàusules amb verb flexionat

2.4.1.Clàusules no interrogatives

2.4.1.1.Clàusules dependents de verbs factius

2.4.1.2.Clàusules dependents de verbs no factius

2.4.2.Clàusules interrogatives

2.4.2.1.Interrogatives parcials

2.4.2.2.Interrogatives totals

3.LA SUBORDINACIÓ ADJECTIVA

3.1.Definició

3.2.Tipus de clàusules adjectives

3.2.1.Clàusules adjectives de participi

3.2.2.Clàusules adjectives de gerundi

3.3.Les clàusules de relatiu

3.3.1.Les funcions del relatiu

3.3.2.Clàusules amb nucli i sense nucli explícit

3.3.3.Clàusules restrictives o especificatives vs. no restrictives o explicatives

3.3.3.1.Diferències semàntiques

3.3.3.2.Diferències pragmàtiques

3.3.3.3.Diferències prosòdiques

3.3.3.4.Diferències sintàctiques

3.3.3.5.Representació dels dos tipus de relatives

3.3.4.Construccions sintètiques, analítiques i pleonàstiques

3.4.Les clàusules pseudo-relatives

3.5.Les clàusules clivellades

4.LA SUBORDINACIÓ ADVERBIAL

4.1.Definició

4.2.Tipus de subordinades adverbials

4.2.1.Segons el significat

4.2.2.Segons la funció

4.2.3.Segons el nivell d’incidència

4.2.4.Segons el nucli verbal ;

4.3.Adverbials circumstancials

4.3.1.Adverbials de temps

4.3.2.Adverbials de lloc i de manera

4.4.Adverbials no circumstancials

4.4.1.Característiques distintives: el concepte d’interordinació

4.4.2.Causals

4.4.3.Consecutives

4.4.4.Concessives

4.4.5.Condicionals

4.4.6.Finals

4.4.7.Comparatives

5.CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ

Aquest estudi és la continuació del llibre L’oració composta (I): la coordinació , que vam publicar ara fa uns anys. En la primera part de l’estudi de l’oració composta, plantejàvem els problemes generals de la composició oracional i repassàvem la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica de la coordinació. En aquest volum passem al terreny de la subordinació: estudiem la definició i les característiques del fenomen i tot seguit analitzem la subordinació substantiva, l’adjectiva i l’adverbial, seguint un esquema clàssic de tractament de la qüestió. El lector hi trobarà recollides, organitzades i sistematitzades les principals aportacions al tema, juntament amb freqüents reflexions sobre les limitacions que presenten.

Voldríem que l’obra, escrita pensant en un lector mínimament familiaritzat amb la sintaxi, no fos només un estat de la qüestió, sinó que apuntés problemes i vies de solució i pogués donar una visió relativament fresca d’alguns aspectes de la subordinació.

Amb aquesta orientació, hem preferit no circumscriure’ns a cap model gramatical de manera estricta, de forma que hi tinguessin cabuda totes les aportacions, sense tenir en compte des de quins pressupòsits teòrics partia l’autor (generatius, estructurals, tradicionals, etc).

Ara bé, a l’hora de formalitzar alguns aspectes comentats i de triar terminologia calia prendre partit i ens hem decantat per la gramàtica generativa, i concretament per la Teoria de la Recció i el Lligam (fonamentalment els principis que parteixen de Chomsky (1981)). Això no suposa, però, que el lector que no conegui la gramàtica generativa trobi dificultats per a seguir el text. Ans al contrari, l’homogeneïtat en la representació i els termes pot ajudar-lo a entendre millor el contingut i pot contribuir, a més, a fer-lo entrar en contacte amb la manera generativista de fer lingüística.