M. Josep Cuenca Ordinyana - L'oració composta (II) - la subordinació

De les característiques definitòries que hem ressenyat anteriorment, se’n deriven altres característiques, que tot sovint s’han presentat com a proves per a diferenciar les clàusules subordinades de les coordinades. Vegem-ne breument les més importants. 9

1.2.5.1. Posició de la clàusula

Alguns lingüistes han dit que una característica definitòria de la subordinació és la reversibilitat dels seus elements: la clàusula subordinada pot tenir posició inicial (davant de la matriu) o final (darrere de la matriu), a diferència de les coordinades, que en cap cas no admeten el trasllat a la posició inicial del conjunt format pel nexe i el segon membre. 10

(35)a.Ajuda’m quan puguis.

b.Quan puguis, ajuda’m.

(36)a.Descansa si estàs esgotada.

b.Si estàs esgotada, descansa.

(37)a.Hem discutit i ens hem reconciliat.

b.*I ens hem reconciliat, hem discutit.

Aquest criteri és objectable. La clàusula subordinada en general sol tenir la mateixa posició que la categoria lèxica amb la qual es relaciona: les substantives ocupen les mateixes posicions que els sintagmes nominals (inicial o no si fan de subjecte, no inicial -darrere de la categoria que complementen- en la resta de casos), les adjectives no admeten l’anteposició, ja que han de seguir el nom que complementen, i les adverbials tenen una certa mobilitat posicional, igual com els sintagmes adverbials i els preposicionals.

Tanmateix, en el cas de les adverbials no circumstancials cal tenir en compte alguns aspectes: la posició de la clàusula, o millor dit la possibilitat que la clàusula aparegui en posició inicial, no depèn de factors sintàctics sinó de factors funcionals, concretament, de la distribució tema / rema de l’oració (vegeu § 4.4.1.). Segons hem analitzat en un altre lloc (Cuenca, 1990a: cap 6,§3.1.1 (Cuenca, 1991: §2.3.1.1.):

• les clàusules consecutives (38) i comparatives (39) no admeten l’anteposició (no són reversibles) perquè aporten informació remàtica, informació nova que, com a tal, no pot situarse en la posició inicial (típica de la informació temàtica, coneguda). 11

(38)a.Parla tan ràpid que no se li entén.

b.*Que no se li entén, parla tan ràpid.

(39)a.He llegit més novel·les que assaigs.

b.*Que assaigs, he llegit més novel·les.

• La resta de no circumstancials (causals (40), finals (41), concessives (42) i condicionals (43)) van en posició inicial si introdueixen una informació coneguda per emissor i receptor (temàtica), i en posició final si introdueixen una informació nova (remàtica). 12Compareu les oracions dels exemples següents situades a (a), on la clàusula té posició inicial i vehicula informació temàtica, amb les corresponents situades a (b), on la clàusula té posició no inicial i vehicula informació remàtica.

(40)a.Com que no tinc diners, no puc comprar-me un pis.

b.No puc comprar-me un pis perquè no tinc diners.

(41)a.A fi d’obtenir bons resultats, hem fet experiències pilot.

b.Hem fet experiències pilot per /afí d’obtenir bons resultats.

(42)a.Encara que vingui, no l’he de perdonar.

b.No l’he de perdonar encara que vingui.

(43)a.Si vols, podem col·laborar.

b.Podem col·laborar, si vols.

1.2.5.2. Asimetria

Les oracions subordinades són típicament asimètriques: és impossible alterar l’ordre de la matriu i la inserida o, millor dit, convertir la matriu en inserida, situant-la darrere del subordinador, i la inserida en matriu. 13

Aquest comportament és del tot lògic: si la inserida fa una de les funcions sintàctiques de la matriu, i, per tant, no hi ha equivalència ni categorial ni funcional ni jeràrquica entre l’una i l’altra, és normal que no s’admeti la construcció simètrica (M 1subordinador M 2 M 2subordinador M 1).

(44)a.Li he demanat que ens porti l’informe.

b.*Ens porti l’informe que li he demanat.

El canvi d’ordre produeix agramaticalitat en el cas de les subordinades substantives, adjectives i adverbials circumstancials. En el cas de les oracions causatives, l’alteració de l’ordre, més que agramaticalitat, sol provocar modificacions en el significat de l’oració:

(45)a.Encara que s’esforça molt, no avança.

b.Encara que no avança, s’esforça molt.

(46)a.He vingut perquè m’ho has dit.

b.M’ho has dit perquè he vingut.

1.3. TIPUS DE SUBORDINADES

1.3.1.PUNT DE VISTA CATEGORIAL

La classificació més repetida i acceptada de les subordinades és la que es fa a partir del criteri categorial: les subordinades es consideren substantives, adjectives o adverbials segons que desenvolupin funcions assignades típicament als sintagmes generats pels noms, els adjectius o els adverbis en l’oració simple. La classificació es basa, doncs, en l’alternança distribucional de sintagmes i clàusules, de què hem parlat abans (§ 1.2.4.).

A partir d’aquesta distinció general, s’estableixen subdivisions dins de cada grup, d’acord amb criteris de diversa mena:

a) Funcional, en el cas de les substantives. Així, es parla de subordinades de subjecte (47a), de complement directe (47b), d’atribut (47c) -totes aquestes sense preposició- i de subordinades de complement d’un nom (48a) o d’un adjectiu (48b) o de complement de règim verbal (48c) -totes aquestes regides per una preposició, explícita o implícita.

(47)a.M’agradaria que no treballés tant.

b.Esperava que em diguessin els resultats de les proves.

c.La meva intenció era que tothom s’ho passés d’allò més bé.

(48)a.Ningú no va parlar de la necessitat Ø que vinguessis.

b.Estava convençut Ø que se’n sortiria.

c.Recorda’t d’anar a la biblioteca demà.

b) Semàntic, en el cas de les adjectives. Així, hom diferencia adjectives especificati ves o restrictives (49a) i explicatives o no-restrictives (49b), segons que la clàusula restringeixi l’extensió del nom o només hi afegeixi una qualitat.

(49)a.No sé res de la pregunta que ens ha fet .

b.Ho farà el Joan, que és un professional competent.

c) Semàntico-funcional, quan es tracta de les adverbials. Hom diferencia les adverbials circumstancials -de lloc (50a), de temps (50b), de manera (50c))- i les adverbials no circumstancials - causals (51a), consecutives (51b), concessives (51c), condicionals (51d), finals (51e) i comparatives (51f).

(50)a.Per cap d’any, anirem on tu vulguis.

b.Continuarem treballant tan bon punt tinguem el material preparat.

c.No sap comportar-se com cal.

(51)a.Anirem a París perquè així ens estalviarem diners.

b.És tan tossut que no hi ha manera humana de convèncer-lo.

c. Encara que no tenia ganes de perdre el temps, va dedicar-li uns minuts.

d. Si hagués sabut que em passaria això, no hi hauria anat.

e.Ens hem reunit per resoldre els nostres problemes.

f.No és tan poc seriós com sembla.

Veurem al llarg de la resta de capítols d’aquest llibre –i concretament en els apartats de definició– que la classificació categorial, tot i ser en general acceptable, requereix algunes matisacions, ja que, segons hem esmentat anteriorment (§ 1.2.4.), l’equivalència entre clàusules i sintagmes no és absoluta.

1.3.2. PUNT DE VISTA DEL VERB

Segons la naturalesa morfosintàctica del verb, podem parlar de dos tipus de clàusules subordinades:

a) Les que contenen un verb no flexionat, és a dir, en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi).