M. Josep Cuenca Ordinyana - L'oració composta (II) - la subordinació

Ara bé, també són recursives les oracions compostes per coordinació. La diferència entre les unes i les altres remet a la dicotomia recursivitat lineal/cíclica. Halliday (1981) parla de recursivitat lineal quan pot haver-hi un augment teòricament indefinit del nombre de constituents d’una estructura, de manera que tots es trobin en el mateix nivell jeràrquic. La recursivitat lineal és sempre possible, si més no, des del punt de vista teòric, en construccions coordinades. A la coordinació de dos sintagmes de (11a), hi podem afegir un tercer sintagma que es trobi en el mateix nivell jeràrquic que els dos anteriors (11b), com podem comprovar comparant les representacions de (12) i (13).

(11)a.He menjat pomes i peres.

b.He menjat pomes, peres i préssecs.

Halliday parla de recursivitat cíclica quan l’afegitó d’un tercer constituent de la mateixa categoria provoca indefectiblement un canvi de jerarquia. La subordinació implica sempre recursivitat cíclica: si incloem una clàusula subordinada en una oració que ja en contenia una, necessàriament aquesta darrera es trobarà en un nivell jeràrquic diferent. Notem que en la representació (16), la clàusula adverbial de (14b) té un nivell jeràrquic diferent que la clàusula substantiva perquè, en aquest cas, s’hi troba inserida.

(14)a.El metge havia comentat que la infermera vindria.

b.El metge havia comentat que la infermera vindria quan pogués.

1.2.3. ELEMENTS CONNECTORS: ELS SUBORDINADORS

Podem difererenciar dos tipus d’elements connectors en les oracions subordinades:

a)Connectors que només tenen funció de nexe, és a dir, que són conjuncions ( que, si, encara que, perquè, etc ).

b) Connectors que, a més de fer de nexe, fan una funció sintàctica oracional dins de la clàusula on es troben (subjecte, objecte o les diferents funcions relacionades amb el fet de ser règim de preposició). 6Són els interrogatius ( qui, què, quin, com, quan, on ) i els relatius ( que, qui, què, el qual, com, quan, on ), que tenen un caràcter clarament pronominal. 7

Entre tots aquests, que és el subordinador bàsic: el més buit de significat, el que s’utilitza per a formar locucions conjuntives i el que pot trobar-se en gairebé qualsevol tipus de subordinada. Per això alguns autors, han proposat considerar que en tota clàusula inserida hi ha de manera explícita o implícita el subordinador que . 8

D’altra banda, cal notar que hi ha subordinades asindètiques, sense cap element connector explícit. És el cas d’oracions com les següents:

(17)a.Ha decidit anar amb tu.

b.He vist totes les pel·lícules fetes per Lang en l’etapa alemanya.

c.Li va dir: dóna’m els diners que tinguis!

Això ens indica clarament que el subordinador és un marcant d’inserció però no l’element que converteix en inserida una clàusula.

1.2.4.RELACIÓ SINTÀCTICA ENTRE LA INSERIDA I LA MATRIU

La relació que s’estableix entre la inserida i la matriu és la mateixa que hi ha entre qualsevol sintagma no verbal i la resta dels constituents oracionals. Les clàusules subordinades funcionen com a subjecte, com a complements del verb o d’un nom (directament o mitjançant una preposició) o com a complements d’un adjectiu (necessàriament mitjançant una preposició).

L’equivalència funcional entre les clàusules subordinades i els sintagmes ha tractat d’especificar-se mitjançant tres proves:

a) Prova de substitució per un sintagma.

b) Prova d’interrogació parcial sobre la clàusula subordinada.

c) Prova de substitució per un pronom feble.

Sintagmes i clàusules poden alternar en molts contextos. Per això és possible fer la corresponent substitució en la major part de casos (substitució que no ha d’implicar -és clar- identitat semàntica).

(18)a.Li he comunicat que has arribat.

b.Li he comunicat la teva arribada.

(19)a.Les propostes que s’han aprovat es faran públiques immediatament.

b.Les propostes aprovades es faran públiques immediatament.

(20)a.Hem decidit reunir-nos després que s’hagin tancat les taules electorals.

b.Hem decidit reunir-nos després de les eleccions.

Igualment sol ser possible fer una interrogació parcial a partir de l’element representat per la clàusula.

(21)Què li has comunicat?

(22)Quines propostes es faran públiques immediatament?

(23)Quan hem decidit reunir-nos?

Pel que fa a les denominades adverbials no circumstancials, la substitució per un sintagma (preposicional necessàriament) és possible de vegades (24-27), però resulta especialment difícil amb les consecutives i les comparatives (28-29).

(24)a.Trenqueu el vidre si es produeix un incendi, b. Trenqueu el vidre en cas d’incendi.

(25)a.Ho he fet perquè volia guanyar diners.

b.Ho he fet per diners.

(26)a.Hem aconseguit els nostres objectius malgrat que tothom s’oposava al projecte.

b.Hem aconseguit els nostres objectius a pesar de l’oposició.

(27)a.No serveix pera treballar en indústries metalúrgiqnes.

b.No serveix per al treball en metalúrgia.

(28)El problema era tan difícil que ningú no va saber resoldre’l.

(29)És més interessant que no em pensava.

En qualsevol cas, és impossible fer una interrogació parcial que afecti la clàusula adverbial no circumstancial.

El criteri de pronominalització és més feble que el de substitució per un sintagma i el d’interrogació parcial, atès que, segons indica Viana (1987: 12), només les clàusules que representen un complement argumental (objecte directe i complement de règim) admeten la pronominalització. Viana proposa els següents exemples que permeten diferenciar les clàusules que funcionen com a complement argumental (30-31) de les que són adjunts (32-34):

(30)a.Va dedicar la nit a llegir antropologia.

b.Hi va dedicar la nit.

(31)a.Va fer que vingués.

b.Ho va fer.

(32)a.Se’n va anar de matinada perquè no el veiessin.

b.*Se n’hi va anar de matinada.

(33)a.Viatjarem si tenim temps.

b.*Hi viatjarem.

(34)a.No treballa perquè té vacances.

b.*No hi treballa.

Les particularitats que mostren les adverbials no circumstancials són prova de la naturalesa diferencial d’aquesta mena de clàusules, la qual no sempre ha estat ben explicada (cfr. § 4.4.1.).

Concloem, doncs, que les subordinades ocupen les mateixes posicions que els sintagmes nominals (subordinades substantives), els sintagmes adjectivals (subordinades adjectives) i els sintagmes adverbials o preposicionals (subordinades adverbials), però això no ens autoritza a dir que hi ha una equivalència absoluta entre les subordinades i els sintagmes corresponents. Les proves d’equivalència fallen sovint, sobretot quan es tracta de subordinades adverbials.

1.2.5.ALTRES CARACTERÍSTIQUES DERIVADES