M. Josep Cuenca Ordinyana - L'oració composta (II) - la subordinació

(3)El concepte d’inserció, i els conceptes derivats d’inserida (subordinada) i matriu (principal) provenen de la gramàtica generativa. Ara bé, aquests conceptes poden servir per a vehicular tant les hipòtesis dels generativistes com les de molts estructuralistes, que, amb altres termes, fan referència a la mateixa idea (Álvarez (1987:129), Hernández (1980:287), Rojo (1978), Sandman (1950:29)). Per exemple, Rojo (1978) diu:

“En la subordinación, uno de los elementos depende jerárquicamente del otro, hay diferencia de función.” (1978:60).

“Dejando a un lado por ahora las condicionales, concesivas, causales y, en general, todas aquellas que en ocasiones han sido llamadas adverbiales impropias (las adverbiales no circunstanciales), tenemos, pues, que todas las demás oraciones subordinadas desempeñan una función en el interior de una secuencia que, en los niveles més altos, responde al esquema sintßctico de las simples.” (1978:82)

(4)La idea que les oracions compostes per subordinació són idèntiques a les simples és exposada també per gramàtics tradicionals com Gili (1943: § 204 i § 216) o Badia (1962: II, 241). Tot i això, encara hi ha tendència a parlar d’oració subordinada i principal (p.ex. Badia (1962: II, § 285.2)).

(5)Adoptant els pressupòsits de la Gramàtica Generativa, podem dir que hi ha subordinació quan l’oració (O) domina una clàusula (O’) de manera indirecta (i), a través del constituent que la regeix (el nom en el cas de les adjectives, i el verb o una preposició en el cas de les substantives i les adverbials), i només de manera directa quan la clàusula fa la funció de subjecte (ii). Compareu les representacions següents:

(6)En la Gramàtica Generativa s’ha tractat d’explicar aquesta diferència entre dos tipus de subordinació suposant que les conjuncions es generen en la posició que ocupen superficialment, és a dir, encapçalant la clàusula inserida (i); en canvi, els subordinadors pronominals, es generen en la posició que han d’ocupar per la funció sintàctica que fan, i es traslladen posteriorment a la posició del subordinador (COMP), ja en l’estructura superficial (ii). Compareu les estructures d’aquestes dues oracions:

(i) Estructura-P=Estructura-S

Ens han comunicat [ O, [ COMPque] [ Ohavia arribat a l’aeroport]].

(ii) Estructura- P: Ens han comunicat [ O, [ COMPØ] [ O,han decidit què]]

Estructura-S: Ens han comunicat [ O, [ COMP[ SNiquè]] [ Ohan decidit [ SNiØ ]]].

En el primer cas, estructura profunda i superficial coincideixen, atès que el connector ocupa ja a la base la posició de complementador (COMP). En canvi, en el segon exemple trobem que, en estructura profunda, el pronom interrogatiu es troba en la posició de complement verbal (posició argumental) i en l’estructura superficial es trasllada cap a la posició de COMP, tot deixant en la posició argumental que ocupava una categoria buida (una traça), correferencial amb el pronom (per això totes dues categories porten el subíndex i). D’aquesta manera s’inclou en l’anàlisi sintàctica la doble naturalesa (pronominal i nexual) dels subordinadors interrogatius i relatius.

(7)Aquesta classificació presenta un punt conflictiu: el nexe que en clàusules relatives, que alguns consideren com una conjunció i no com un relatiu. Rivero (1982), per exemple, ha defensat aquesta teoria per a la forma que del relatiu castellà; concretament, ha diferenciat el que que va regit per una preposició, que és un autèntic relatiu, del que que no va precedit de preposició, el qual considera una conjunció (cfr. també Hirschbühler & Rivero (1981), Kayne (1974) i Schroten(1987)).

Per contra, van der Auwera (1985) ha analitzat detingudament la qüestió pel que fa al « relatiu» that anglès, i ha conclòs que that és un autèntic relatiu però té un caràcter pronominal feble.

(8) Aquesta és la teoria generativa, segons la qual el complementador és sempre QU]). Per a més dades sobre aquesta hipòtesi, vegeu Bresnan (1972), Chomsky (1977), Chomsky & Lasnik (1977) i Plann (1982)).

(9)Per a més informació sobre aquestes i d’altres proves per a distingir coordinació i subordinació, podeu veure Cuenca (1988a: § 3.2.2. i 1990a: § cap. 6, § 3.) i Bonet & Solà (1986:223-331).

(10)Addueixen la prova de reversibilitat, entre altres, Álvarez (1987), Carrillo (1963), Dik(1968:37-38),Hobaek(1987:91-92),J. Martínez Álvarez (1983:366), J. A. Martínez (1984-85:77), Matthews (1981:216-217), Vera Luján(1981:196).

(11)Les comparatives admeten la posició inicial en un cas molt concret: quan el quantificador i el nexe són contigus i aporten informació coneguda.

(i) Més que jugar a futbol, preferiria jugar a tennis.

(12)Cal notar que amb alguns tipus d’adverbials no circumstancials es produeix una especialització de certs nexes segons la naturalesa informativa de la clàusula. El cas més evident és el de les causals: atès que, vist que, com que, ja que són introductors d’informació temàtica, mentre que perquè, per tal com, car, puix que i que introdueixen informació remàtica (cfr. § 4.4.2.).

(13)La (a)simetria, com a característica que diferencia les coordinades (simètriques) de les subordinades (asimètriques), ha estat analitzada per Echaide (1974-75), Halliday (1981), Rodríguez Sousa (1979) i Rohrer (1971:124-125).

Consulteu Chomsky (1970) i Jackendoff (1977) per a la formulació de la teoria de la X barrada, i Demonte (1989: cap. 2) i Radford (1981: cap. 3), entre altres, per a una explicació aprofundida del seu funcionament.

(14)Basem aquesta classificació en la jerarquia de complements que s’estableix en la teoria de la X barrada generativa, que, a grosso modo, podem resumir de la manera següent: una categoria nuclear pot tenir complements subcategoritzats o no subcategoritzats. Els subcategoritzats són aquells que són exigits pel nucli; així, un sintagma nominal que fa d’objecte directe d’un verb és un complement subcategoritzat, perquè el verb té una relació sintàctica i semàntica molt directa amb ell. Els complements no subcategoritzats no són exigits: per exemple, un complement circumstancial completa la significació del verb però no és necessari ni és exigit.

(15)També podríem considerar complements molt externs les adverbials circumstancials en construcció absoluta.

(i) [ O[ O, Una vegada fets tots els tràmits], [ Dno hi havia cap impediment al projecte]].

(16)Per a un repàs crític de la distinció entre clàusula inordinada /subordinada, vegeu Rojo (1978: § 6.2.).

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.