M. Josep Cuenca Ordinyana - L'oració composta (II) - la subordinació

(52)a.No és digne de treballar amb nosaltres.

b. Treballant dur, aconseguirem els nostres objectius.

c.No han tingut en consideració les decisions preses l’any passat per la junta.

b) Les que contenen un verb flexionat.

(53)a.No tinc cap inconvenient que formi part del grup.

b.Telefona-li abans que sigui tard.

Les primeres es diferencien de les segones en dos aspectes: generalment, no van introduïdes per cap subordinador ni tenen un subjecte explícit. És a dir, les clàusules amb un verb no flexionat presenten la posició de subjecte ocupada per una categoria buida (sense representació fonètica) que s’interpreta a partir d’algun dels elements nominals de la matriu. Comparem les dues oracions següents:

(54)a.Els membres de l’ambaixada han dit que el seu país no té intenció de negociar.

b. Els membres de l’ambaixadai han promès Øi negociar.

En la primera, hi ha un nexe introductor ( que ) i el subjecte de la inserida, que és explícit ( el seu país) i, és diferent referencialment respecte del subjecte de la matriu (els membres de l’ambaixada ).

En clàusules amb el verb flexionat també pot donar-se el cas que ambdós subjectes siguin correferencials, igual com s’esdevé en les clàusules d’infinitiu (55a). Però, a diferència del que ocorre en les clàusules infinitives, el subjecte de la inserida amb verb flexionat sempre pot explicitar-se en llengües com el català, on la posició de subjecte oracional pot aparèixer buida (55b), i ha de ser explícit en llengües com l’anglès, que necessiten tenir la posició de subjecte ocupada per un element fonèticament explícit (55c).

(55)a. Els membres de l’ambaixada han dit que Øi no tenen intenció de negociar.

b. Els membres de l’ambaixada han dit que ellsi no tenen intenció de negociar.

c. The members of the embassyi have said that theyi do not intend to negociate.

En canvi, amb nuclis verbals no flexionats, l’el·lipsi del subjecte és, en general, necessària.

(56)a. Els membres de l’ambaixada. han promès Ø i/* ellsi negociar.

b. The members of the embassyi have promised Ø i/* theyi tocome.

1.3.3.PUNT DE VISTA DEL NIVELL DE COMPLEMENTACIÓ

Encara podem adduir un altre tipus de classificació: segons el nivell jeràrquic on se situa la clàusula, i més concretament, segons a quin nivell complementa el seu nucli. 14

En principi, cal separar les clàusules de subjecte, les úniques que no funcionen com a complement. Pel que fa a la resta, podem destriar els següents tipus:

a) Clàusules que funcionen com a complements exigits pel nucli (són complements subcategoritzats).Pertanyen a aquest grup totes les subordinades substantives.

(57) El comitè [ SV[ v.[ vha decidit] que tothom anirà a la vaga ]].

També s’hi podrien incloure d’altres clàusules, generalment considerades adverbials, que depenen directament del seu nucli (vegeu §4.2.3.).

(58)a.Aquell noi [ svno [ v.[ vviu] on pensàvem nosaltres ]].

b.Hi ha persones que [ svno [ v, [ vserveixen] per a fer classe ].

b) Clàusules que funcionen com a complements restrictius però no exigits pel nucli (complements no subcategoritzats o adjunts). Podem incloure-hi les adjectives especificatives, com a complements del nom, i la major part de les adverbials circumstancials, com a complements adjunts del verb.

(59)a.[ SNEls [ N, enginyers industrials] amb qui has parlat ] són gent molt qualificada.

b.Els empleats [ sv[ v,han seguit les ordres] fins que ens ha arribat la notificació ].

c) Clàusules que funcionen com a complements no restrictius, molt externs, que afecten tot el sintagma o que, fins i tot, podem pensar que afecten el conjunt format per la resta del sintagma o de l’oració. Es tracta de les adjectives explicatives, que complementen apositivament el sintagma nominal (60a), i les adverbials no circumstancials, que segons la teoria tradicional funcionen com a complement del sintagma verbal (60b) i segons d’altres propostes més modernes (cfr. Haegeman (1984) i Viana (1987)), poden ser adjunts del sintagma verbal (61a) o de tota la clàusula (61b) (vegeu també §4.2.3.). 15

(60)a.Hem contractat [ SN[ SNels enginyers industrials amb qui has parlat], que són gent molt qualificada ].

b.Els meus amics [ sv[ svno hi han anat]perquè no tenien diners ]].

(61)a.El Lluís [ sv[ svestà enfadat amb mi] perquè ens vam barallar ]].

b.[ O[ OEl Lluís està enfadat amb mi], perquè no em parla ]].

La distinció que acabem de fer, segons els nivells de complementació, pot relacionar-se, en línies generals, amb els intents de classificar les subordinades segons el grau d’integració de la inserida en l’oració matriu. Destaquem-ne dos:

• Alonso & Henríquez Ureña (1938: II, cap. 1, § 38) diferencien inordinades (substantives i adjectives) i subordinades (adverbials): les inordinades funcionen com un element de l’oració o en l’interior d’un element de l’oració; en canvi, les subordinades són complement de tota la matriu i, per tant, queden fora d’aquesta. 16

• Rojo (1978: § 6.3.) distingeix les clàusules integrades (substantives i adverbials) i les subordinades (adjectives). Les clàusules integrades fan una funció primària dins de l’oració (subjecte, complement directe, complement indirecte o circumstancial), mentre que les clàusules subordinades mantenen relació de subordinació respecte d’algun element contingut dins de l’oració (un nom que, al seu torn, fa una funció primària).

La nostra classificació presenta l’avantatge de no ser una re-formulació de la distinció categorial entre substantiu, adjectiu i adverbi i, a més, pot encabir-se perfectament en la taxonomia dels complements oracionals sense necessitat d’establir diferències segons que corresponguin a sintagmes o a clàusules.

Notes

(1)Proposem diferenciar els conceptes de clàusula i oració en el sentit definit per Rojo (1978) i defensat per molts autors de la gramàtica tagmèmica i de la sistèmica. Considerem que clàusula i oració pertanyen a una mateixa categoria; dit en termes generatius, són la unió d’un sintagma nominal i un sintagma verbal a través d’inflexió, el nus on s’inclouen els morfemes de temps i concordança (O → SN INFL SV). Ara bé, la clàusula es troba dins d’una oració, és a dir, té posició inclosa, a diferència de l’oració que té posició absoluta. Aquesta posició inclosa, quan la clàusula és subordinada, ve típicament marcada per la presència d’un nexe subordinant, un complementador, raó per la qual les clàusules subordinades s’introdueixen en una gramàtica generativa a partir de la regla O’ →COMP O. Això no vol dir, però que la presència explícita d’un subordinador sigui condició necessària per a la bona formació d’una subordinada: com se sap, existeixen moltes subordinades asindètiques (cfr.§ 1.2.3.).

Per a una anàlisi més àmplia de la distinció entre clàusula i oració, vegeu Rojo (1978: § 3.2.) i Cuenca (1990a: cap. 6, § 2.1.3.).

(2)Aquesta concepció és present, per exemple, en la distinció entre «oració» subordinada i coordinada que fa Badia (1962: II, 221):

“.. .una oración subordinada, separada de la principal, està mutilada y carece de sentido, mientras que las coordinadas conservan su valor independiente.”

Amb tot, cal dir que Badia assenyala repetidament que, des del punt de vista semàntic (psicològic, en diu ell), també les coordinades són oracions mutilades quan apareixen isoladament, perquè formen part «d’una unitat psíquica total».