Josep Iborra - Fuster, una declinació personal

Fuster,una declinació personal

Fuster,

una declinació personal

Josep Iborra

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Director de la col·lecció

FERRAN CARBÓ

(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,

ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació,

en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic,

per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text : Hereus de Josep Iborra Martínez, 2014

© De la fotografia de Joan Fuster (en coberta): Francesc Vera (1992)

© De la present edició:

Universitat de València, 2014

www.uv.es/publicacions

publicacions@uv.es

Producció editorial: Maite Simon

Disseny de l’interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Enric Izquierdo

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9529-5

Índex

Nota preliminar , Enric Iborra

I. COORDENADES

1. Defensa de la tesi doctoral Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster

2. Joan Fuster, una singularitat

3. Un breviari cívic

4. Un convent valencià del segle XVI

5. El llibre d’una generació

6. «Nosaltres»

7. Nosaltres, els valencians , 30 anys després

8. La gran lliçó dels papers fusterians

II. IRREDUCTIBLEMENT PERSONAL

1. Perfil humà de Joan Fuster

2. Fuster, la vellesa i la malaltia

3. La inauguració de la Casa Fuster

4. Diccionari per a ociosos en italià

5. Joan Fuster, filharmònic

6. Terra en la boca

7. Una entrevista

III. LITERATURES D’IDEES

1. L’assaig fusterià

2. Llegir Fuster

3. Un enfilall d’aforismes

4. El Fuster aforístic

5. Un llibret doble

6. Un il·lustrat a la Universitat

7. Viure per veure-hi

IV. LA LITERATURA DEL JO

1. Joan Fuster i la literatura del jo

2. Fuster i Montaigne

3. Fuster, Valéry, Montaigne, Pascal i Rabelais. Notes disperses

V. TEXT I CONTEXT

1. Els camins epistolars de Joan Fuster

1. Introducció

2. Epistolari fusterià

3. Cartes entre exiliats

4. Dos escriptors valencians cara a cara

5. Correspondències i divergències

6. Itineraris epistolars fusterians

7. La figura d’un temps

2. Text i context d’ El descrèdit de la realitat

3. L’art i els anys cinquanta

VI. JOANFUSTER I LA LITERATURA CATALANA

1. Joan Fuster i la tradició catalana moderna

2. La influència de Joan Fuster en la literatura catalana

3. L’assaig i la línia dels assagistes valencians

Procedència dels textos

Nota preliminar

L’any 2012, coincidint amb el cinquantenari de l’aparició de Nosaltres, els valencians , es va publicar Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (PUV), tesi doctoral de Josep Iborra, que havia restat inèdita. Refosa i ampliació de Fuster portàtil , representa la culminació de l’esforç que va dur a terme el meu pare durant molts anys per estudiar i divulgar l’obra de Fuster. A més d’aquests dos llibres, va escriure molt més sobre Fuster, des de ressenyes i articles fins a assaigs llargs, passant per parlaments pronunciats en diferents ocasions o per entrades del seu dietari. Aquests textos s’han recollit ara en Fuster, una declinació personal : una declinació o una anàlisi dels aspectes que singularitzen la personalitat humana i l’obra literària de Fuster a partir de l’experiència de Josep Iborra com a lector i amic seu.

Un dels principals fils conductors d’aquesta declinació és l’intent d’explicar o de resseguir un aspecte paradoxal de l’obra de Joan Fuster. Josep Iborra assenyalava que qualsevol lector atent de Fuster no pot deixar de sentir la «presència permanent de la personalitat de l’autor darrere els seus escrits, fins i tot en els més circumstancials», perquè:

Llegir Fuster no és llegir un text asèptic, un discurs impersonal, sinó entrar en relació amb un jo que veiem dubtant, mesurant, amb reserves o restriccions mentals, assajant, pam a pam, agudament, una qüestió o un fet.

És entrar en contacte amb una personalitat complexa i irònica, que té una visió general molt lúcida de les coses. D’aquesta visió, però, només ens en va donar fragments, apunts, aforismes o alguns assaigs més llargs o explícits. Potser és per aquesta raó que, com diu Iborra:

tenim una impressió tan viva i fascinant d’una personalitat singularment intel·ligent, que calla, o no ha tingut ocasió de dir, un fum de coses apassionants.

De manera que «l’autor sembla superior a la seua obra».

Josep Iborra parla de reticència per caracteritzar aquest aspecte de la personalitat literària de Fuster, cosa que també es feia present en el tracte personal:

En el fons era molt reservat, prudent i cautelós, començant per ell mateix, gens partidari de confessar-se davant ningú, poc amic de les confidències personals. La seua intimitat, allò que pensava realment de les coses, s’ho guardava per a ell, o només n’apareixia la punta de l’iceberg…

En la seua obra la reticència, més evident perquè Fuster escriu amb un estil clar i exacte, es converteix en l’ombra de la seua escriptura i determina també el seu estil de pensar, que es tradueix en l’ús de determinats recursos retòrics, com els punts suspensius, els interrogants, la ironia…

El contingut de Fuster, una declinació personal s’ha organitzat en sis blocs. El primer, «Coordenades», aplega una sèrie de textos sobre les característiques generals del pensament i l’obra de Joan Fuster. Els textos del segon bloc –«Irreductiblement personal»– se centren en el Fuster que Josep Iborra va conèixer al llarg d’una amistat de molts anys.

Els blocs tercer i quart –«Literatura d’idees» i «La literatura del jo»– estan dedicats a situar l’obra de Fuster en relació amb l’assaig com a gènere literari, i també a delimiter-ne els punts de contacte i de divergència respecte a alguns dels autors clàssics del gènere, com Montaigne, Pascal o Valéry.

Els textos del cinquè i penúltim bloc –«Text i context»– examinen les característiques del context –la València de la fi dels quaranta i de la primera meitat dels cinquanta– en què Fuster inicia la seua carrera com a escriptor i la xarxa de relacions que va establir en aquella època amb diversos escriptors i intel·lectuals catalans.

Finalment, en «Joan Fuster i la literatura catalana» es planteja la influència de Fuster en la literatura catalana, particularment en la del País Valencià, i la inserció de la seua obra en la nostra tradició assagística.

En l’apèndix que tanca el llibre es fa constar la procedència dels textos recollits en aquest volum, alguns dels quals són inèdits, i també dels pocs que, per diverses raons, n’han quedat fora. Ens ha sabut greu no poder incloure-hi el primer text que Josep Iborra va publicar, una ressenya d’ Ales o mans de Fuster, que va representar l’inici de l’amistat entre tots dos. El fet és que no hem pogut localitzar cap exemplar del número de Claustro en què va aparèixer. El meu pare tampoc no en conservava cap còpia.

Febrer, 2013

ENRIC IBORRA

Coordenades

El propòsit bàsic d’aquesta tesi és examinar l’obra de Joan Fuster integralment considerada. He pensat que calia fer-ho, perquè la seua obra presenta aspectes que a primera vista en comprometen la unitat.