Vicent Simbor Roig - La nació literària de Joan Fuster

Ferrando adverteix la conveniència de distingir dos conceptes molt íntimament lligats però no identificables: la llengua cancelleresca (un registre concret de la llengua) i la norma cancelleresca (concepte gestat en el segle XX i usat ara amb la necessària flexibilitat per a referir-se a unes determinades convencions lingüístiques). Amb la primera ens referim «a la modalitat lingüística culta emprada en els diversos àmbits de les més altes instàncies representatives i administratives d’un país». És, doncs, la llengua utilitzada pel rei i la Cort, la llengua de l’Administració i les relacions diplomàtiques, però també la seguida pels escriptors i les classes altes. Amb la segona, la norma, fem referència «als criteris gràfics, gramaticals i lèxics pels quals es regeix la llengua cancelleresca». És el conjunt de convencions lingüístiques recomanades, la norma oficial, identificada amb «la scripta i la grammatica que preconitzaven el poder i l’administració sobirana d’un país i que, pel seu prestigi, era imitada i seguida pels organismes administratius del mateix reialme i pels lletraferits cortesans» (2018: 16).

El resultat de l’esforç del rei per dignificar i unificar la llengua escrita a la seua Cort va desembocar en l’elaboració d’aquest model de referència, que tots els historiadors de la llengua han coincidit a definir com a altament uniforme i unitari, gairebé sense varietats diatòpiques. Sanchis Guarner (1980: 164) ho remarca, tot citant la conclusió de Coromines que «el català és la llengua més unificada de totes les llengües romàniques». Així com també Ferrando i Nicolás (2005: 110): «des del punt de vista gràfic, morfològic i sintàctic, els funcionaris cancellerescos van elaborar una koiné lingüística unitària, que no coincideix amb cap varietat parlada». I Ferrando (2018: 23), després d’una acurada anàlisi de la documentació cancelleresca, confirma l’existència d’aquesta scripta unitària:

Doncs bé, examinats sense apriorismes els criteris lingüístics dels textos cancellerescos, es constata que la norma catalana no es bastí exclusivament sobre cap dialecte, sinó que fou una construcció culta, molt influïda pel llatí, escrita i, efectivament, supradialectal, elaborada pels curials de la Cancelleria reial, que procedien de les més diverses contrades de l’àrea lingüística catalana, si bé amb un notable pes fins al segle XV dels barcelonins.

En aquesta koiné cancelleresca van ser redactats gairebé tots els documents oficials de l’Administració: Generalitat de Catalunya, Generalitat del Regne de València i del Gran i General Consell del Regne de Mallorques. A més de la documentació de tots els municipis i de la dels notaris (Sanchis Guarner 1980: 162). Però, a més a més, demostrà la seua força i validesa en ser acceptada pels escriptors i fins i tot penetrar en l’àmbit educatiu, sobretot en el de les incipients universitats (Ferrando i Nicolás 2005: 112). Un d’aquests escriptors, Ramon Muntaner, autor de la Crònica , escrita de 1325 a 1328, ens dona una impagable mostra del factor cohesionador d’aquesta koiné emanada de la Cancelleria reial en afirmar la gran unitat que presentava la llengua catalana, escrita però també parlada. Sanchis Guarner la té ben present (1980: 164). No podem obviar en les seues paraules un possible i raonable apassionament patriòtic, però també semblen assentar-se en una realitat lingüística:

D’altra part, vos diré cosa de què us meravellarets, emperò si bé ho encercats, així ho trobarets: que d’un llenguatge solament, de negunes gents no són tantes com catalans. Que si volets dir castellans, la dreta Castella poc dura e poc és, que en Castella ha moltes províncies qui cascun parla son llenguatge, qui són així departits com catalans d’aragoneses. E si ben catalans e aragoneses són d’un senyor, la llengua no és una ans és molt departida. E així mateix trobarets en França, e en Anglaterra, e en Alemanya, e per tota Itàlia i per tota Romania. (Muntaner 1979: 58)

Nadal i Prats (1982: 359) recorden que l’historiador francès Pierre Vilar, en el magne estudi Catalunya dins l’Espanya moderna , troba en Muntaner mateix una primerenca i sorprenent prova de la identificació de la nació amb la llengua: «Però un fet, rar a l’edat mitjana, és colpidor. El signe més clar de reconeixement és la llengua. Existeix un patriotisme lingüístic del qual Muntaner és el millor representant; quan vol dir d’un home o d’un país que forma part de la comunitat catalana, diu que parla –o que hom hi parla– “ el pus bell catalanesc del món ”». I així ho reafirmen Ferrando i Nicolás (2005: 115-116) en recordar un fragment del capítol divuitè en què Muntaner identifica com a vertaders catalans els sicilians En Corral de Llança (Corrado Lancia) i En Roger de Lòria o Llúria (Ruggero di Lauria) perquè han après i parlen el «pus bell catalanesc»:

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.