Vicent Simbor Roig - La nació literària de Joan Fuster

Director de la col·lecció

FERRAN CARBÓ

(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)

Consell Assessor: Neus Campillo, Antoni Furió (UV),

Tobies Grimaltos (UV), Francesc Pérez i Moragón,

Manuel Pérez Saldanya (UV) i Vicent Simbor (UV).

Aquest volum ha comptat amb la col·laboració de

l’INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic , per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

© Del text: Vicent Simbor Roig, 2022

© De la fotografia de la coberta:

Arxiu Fotogràfic Joan Fuster

Centre de Documentació Joan Fuster, Sueca

© De la present edició:

Universitat de València, 2022

www.uv.es/publicacions publicacions@uv.es

Coordinació editorial: Maite Simón

Disseny de l’interior: Inmaculada Mesa

Maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Enric Izquierdo

Coberta: Celso Hernández de la Figuera

Fotografia de la coberta:

Acte de nomenament de J. Fuster

com a fill predilecte de Sueca (1984)

ISBN: 978-84-9134-930-3 (paper)

ISBN: 978-84-9134-931-0 (ePub)

ISBN: 978-84-9134-932-7 (PDF)

Edició digital

A Carme

I tot poble portador d’una penyora d’energia, tot poble ple de facultats anímiques creadores, de vives peculiaritats, i d’altres dons de Déu, es distingeix d’una forma particular pel propi llenguatge, el qual, en expressar qualsevol objecte, reflecteix en aquesta expressió una part del seu propi caràcter. […] No hi ha paraula amb tanta amplitud i vivesa, com escapada del cor mateix, que bulli i palpiti, com una paraula russa dita amb precisió.

NIKOLAI V. GÓGOL, Les ànimes mortes

Trad. de Josep M. Güell

Índex

Uns mots preliminars

I. NAIXEMENT DE LES NACIONS I DE LES LITERATURES NACIONALS

1. El qüestionament de l’Antic Règim i la creació de la consciència nacional en el segle XVIII

2. Llengua i nació

3. L’escriptor i la consciència nacional

4. La literatura nacional

II. LA NACIÓ LITERÀRIA CATALANA SEGONS JOAN FUSTER

1. Llengua, literatura i nació

2. La literatura i la consciència nacional: assimilació lingüística, bilingüisme, història de la literatura i història literària

3. Dèficits de la nació literària catalana: entre «poble excel·lit» i «poble frustrat»

4. Una literatura petita i sotmesa

5. Una cultura satèl·lit

6. Literatura i nació al País Valencià i als Països Catalans

7. Per un programa literari nacional: independència, modernització i internacionalització (intraduccions i extraduccions)

EPÍLEG: MUNDIALITZACIÓ I DIVERSITAT CULTURAL

1. Nou suport internacional

2. Les literatures petites en l’època de la mundialització

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Uns mots preliminars

D’acord amb els experts en l’estudi de la paratextualitat, el pròleg o prefaci pot acomplir diverses funcions segons la diversa tipologia existent. Ja sé que hi ha lectors que no són gaire fans d’aquest tipus de text previ que fa de filtre d’entrada a la vertadera obra, la lectura de la qual és al capdavall el motiu de la seua compra (o préstec o robatori, no gens recomanable). Una mena d’entrebanc que alguns lectors resignadament s’empassen i que altres es boten descaradament i tranquil·la. Hi ha, tanmateix, o així ho espere, alguns lectors –si, de lectors, n’hi ha– que agraeixen la informació facilitada al pròleg, el qual llegeixen amb interès no fingit. Per a ells van dedicades aquestes línies escrites per l’autor mateix, responsable del prefaci auctorial assumptiu original (Genette dixit ). Per a ells i també per als hipotètiques estudiosos d’aquesta parcel·la de la paratextualitat. Qui sap si d’ací un parell d’anys no hi haurà un estudiant que, aconsellat sàviament pel tutor, no farà un treball de final de grau sobre l’ús dels prefacis acadèmics. Per la meua part amb molt de gust intentaré facilitar-li l’estudi cenyint-me ortodoxament a les propostes genettianes.

I començaré per la funció cardinal d’un pròleg redactat per l’autor mateix: assegurar-se, o almenys intentar-ho, una bona lectura de l’obra. És a dir, explicar els motius de «per què» i de «com» ha de ser llegit el llibre, amb l’esperança que ben contestats el lector ha de poder seguir el recte camí.

Dins el «per què» destaca la funció de persuasió, la captatio benevolentiae de la retòrica clàssica llatina. I això passa en primer lloc per valorar l’obra pel seu objecte d’estudi. En el present cas l’intel·lectual català contemporani més important associat a la problemàtica nacional, des de la perspectiva de la contribució de la literatura al procés de redreçament identitari. Un tema que l’autor considera que serà capaç d’atraure l’interès del lector fins a disculpar algun oblit o insuficiència. La captatio benevolentiae –o parallamps crític– és adduïda de debò, més encara si el lector és conscient que es tracta d’un tema enrevessat i molt «sensible».

Les funcions del «com», molt més sucoses, estan al servei de la informació i de la guia de la lectura. I en aquest cas són les que més m’interessa explicitar. Començaré per exposar la gènesi d’aquest estudi. L’any 2019, el mateix de la seua publicació, va caure a les meues mans el llibre La fabrique de l’écrivain national. Entre littérature et politique , d’Anne-Marie Thiesse, especialista d’història cultural, directora de recerca al CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique), un organisme públic de recerca pluridisciplinar dependent del Ministeri de l’Ensenyament Superior, de la Recerca i de la Innovació francès, considerat un dels més prestigiosos del món. Ja li coneixia el seu anterior llibre titulat La création des identités nationales. Europe XVIII-XX , de 1999, estudi brillant, que es pot considerar com una mena d’antecedent de l’actual. La lectura de La fabrique de l’écrivain national. Entre littérature et politique , encara més apassionat que la del llibre anterior, va ser la guspira, immediata, que va despertar el meu interès d’estudiar la contribució de l’escriptor català a la creació de la nació catalana contemporània. L’escriptor català com a agent primordial del procés de redreçament col·lectiu des de la Renaixença, com a figura dividida entre l’artista de la paraula i el polític, conscientment o inconscient. La relació tan estreta entre literatura i nació, fonamental a tot Europa, tenia una evolució particular en una comunitat políticament no reconeguda com la catalana. Només em faltava un guia per acompanyar-me en el camí i aquest només podia ser Joan Fuster, l’intel·lectual català més sòlid, més inquiridor i més influent. Ningú no es va acostar a la problemàtica esmentada de la relació escriptor-nació com ell ni va saber interpretar-ne els dèficits i les solucions com ell. Amb el seu ajut, gairebé tot seguit després d’haver acabat la lectura del treball de Thiesse, vaig iniciar aquest llibre que el lector té a les mans.