Jaume Ayats - Els Segadors

La cançó bèl·lica va ser, doncs, el resultat d’una acció política en un temps de grans turbulències. I la decisió d’agafar la cançó eròtica com a referència —convé repetir-ho— no creiem que fos cap casualitat: la cançó històrica era una derivació de la cançó símbol dels joves pagesos que s’alçaren en armes en el seu conflicte contra les injustícies que els feien els soldats del rei. Dos-cents cinquanta anys més tard, gairebé exactes, Alió tornava a fer una operació que, sense saber-ho, tenia prou elements en comú amb el que havia fet el «dictador de cançons» del 1640. La barreja de les melodies entre diverses balades no és pas infreqüent en l’oralitat catalana, i més dins d’un grup d’arguments amb la mateixa mètrica i amb cantadors que passen d’una cançó a l’altra en les mateixes situacions i amb les mateixes feines. Els ritmes més habituals dels tres segadors que baixen de la muntanya, de Muntanyes del Canigó i de la cançó de 1640, tenen moltes formulacions coincidents (i altres, és clar, divergents), com es pot comprovar en la síntesi comparativa que oferim en el capítol Coda. A l’hora de cantar. Comparteixen i intercanvien estructures rítmiques i uns certs perfils i modes melòdics. Ens trobem, doncs, dins d’una tradició de cant que no fa les mateixes diferències entre cançons i obres que s’aniran precisant en la música escrita: aquí tot és molt més flexible i combinable.

Així doncs, la cançó que Alió va confegir i harmonitzar era el resultat de moltes dècades d’intercanvi de veus, de cantadors i de cançons: barreja de les balades eròtica i històrica, a més de la potent tornada de Moliné i Brasés.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.