Jaume Ayats - Els Segadors

ELS SEGADORS

De cançó eròtica a himne nacional

Jaume Ayats

ELS SEGADORS

De cançó eròtica a himne nacional

L’AVENÇ

Barcelona

2020

Edició original: Barcelona, 2011

© del text, l’autor

© d’aquesta edició digital, L’Avenç, S.L., 2020

Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona

Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16

www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat

Es reserven tots els drets.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessita reproduir algun fragment d’aquesta obra ( www.conlicencia.com; 93 272 04 47).

L’Avenç forma part de l’Associació d’Editorials Independents Llegir en Català.

Disseny de la coberta: Natàlia Báscones

Il·lustració de la coberta: Falç de 1850. © Museu de la Vida Rural. L’Espluga de Francolí

Disseny i composició de l’edició digital: Víctor Sabaté

ISBN: 978-84-16853-43-4

Ref. aven033

HISTÒRIES D’UNA CANÇÓ

LA NECESSITAT D’UN HIMNE

Catalunya necessita un himne

Alió compon Los Segadors

D’UNS SEGADORS A UNS ALTRES

La mare d’en Verdaguer

La cançó dels fets de 1640

La cançó eròtica dels tres segadors i la dama

Una cançó de guerra feta amb una cançó eròtica

L’OCASIÓ FA L’HIMNE

L’Orfeó Català i Catalunya Nova

Els Segadors pot ser l’himne

L’ocasió de 1897 i la guerra de 1898

Els Segadors viatja amb tren

Una lletra nova per a l’himne

DEL LICEU AL CAMP DEL BARÇA

Els Segadors al Liceu

Els Segadors als Jocs Florals de Canprosa

Entre el Banquet de la Victòria i la Setmana Tràgica

Capmany escampa l’himne i Els Segadors afronta una dictadura

HIMNE CATALÀ, HIMNE INTERNACIONAL

Els Segadors va a la guerra

Silenci, exili i clandestinitat

ORIOL MARTORELL RECUPERA L’HIMNE

CODA. A L’HORA DE CANTAR

A quin to cal cantar Els Segadors?

Les melodies de Muntanyes del Canigó i d’Els Segadors

CRONOLOGIA

ANNEXOS

PANORAMA DE PARTITURES I D’ENREGISTRAMENTS D’ELS SEGADORS

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I D’ENREGISTRAMENTS

Els Segadors , l’himne nacional, va ser escrit tot adaptant o reciclant una cançó eròtica que cantaven els joves que treballaven al camp. Aquesta afirmació podria ser percebuda com una simple informació històrica, amb tota la indiferència i la normalitat amb què suposadament hem de rebre les informacions històriques d’una època llunyana, una època que no ens afecta directament. En realitat, però, a la Catalunya actual sorprèn —a segons qui incomoda, a segons qui fascina— que l’himne nacional tingui l’inici en una cançó «verda» i atrevida. Per què passa, això? Perquè els símbols no són objectes d’una història passada, sinó que són artefactes actius en l’imaginari present. I perquè en la cultura europea la preocupació pels orígens és molt present: és com si en la gènesi d’una activitat ja hi hagués tots els valors i totes les «natures» que s’atribuiran a aquella activitat a cada època històrica posterior. No és cap secret que apliquem maneres de pensar biològiques —el conegut paradigma biologista— a activitats humanes i socials on, si ho sospesem amb una mica de calma, no hi actuen les lògiques de la biologia i de la natura. Massa sovint la fàcil metàfora biològica ens encamina a pensar les qüestions socials i culturals des de conceptes que no aguanten un mínim rigor científic.

Paul Ricoeur ho sintetitzava en una frase precisa: «l’origen és mític, el començament és històric».

Però la sorpresa de «l’origen» també pot ser una sorpresa actual. En la dècada de 1990, just quan Els Segadors acabava de ser declarat himne nacional, a la discoteca mataronina Chasis, a la matinada trencaven l’obstinació dels ritmes tecno amb Els Segadors . I el monòleg final del programa Polònia dels darrers anys no seria el mateix sense l’erecció de la bandera amb el principi d’ Els Segadors en una versió de compressió tecnològica.

Ja haureu endevinat que el llibre que teniu als dits té la intenció de presentar «el començament» i els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d’himne nacional, amb una gran varietat de casos i d’òptiques. I que, dins d’aquesta narració forçosament relativitzadora i descriptiva, la cançó Els Segadors serà un magnífic pretext per observar les persones i les institucions de diverses èpoques històriques, fixar-nos en què diuen (i què fan) per tal d’acostar-nos a les maneres del viure social, que inclouen coses tant difícils d’entendre com les emocions estètiques i les conviccions que hi van implícites. L’operació és arriscada i, forçosament, parcial. Però també té una segona intenció potser menys evident: mostrar la força afectiva que arriben a tenir els símbols i les activitats on es fan presents i viscuts individualment. Cantar és una part important de la construcció personal i de la construcció del col·lectiu social. És molt gratificant la sensació sonora i estètica de ser acollit i de participar amb tot el cos i l’alè —i de manera molt coordinada— a modelar un so unit i indivisible que embolcalla tots els presents, i que fa imaginar que compartim la mateixa experiència, que som una comunitat. No estudiarem els detalls d’aquesta qüestió —que tractem en altres treballs, com a AYATS 2005—, però cal advertir la importància que tenen per a l’individu les activitats socialitzadores a l’hora de forjar l’espai col·lectiu. No desmentirem de cap de les maneres la importància de la història econòmica, de la històrica política i demogràfica, o de la història de les grans idees. Però hem de lamentar que massa sovint es deixen de banda els processos que ens fan viure personalment, emotivament, les relacions que construeixen el sentiment de què és la societat. Encara pesa massa la convicció que hi ha elements que són de l’esfera privada —i psicològica— per deslligar-los del fer col·lectiu. Dit ras i curt: aprenem a sentir i a viure allò que la vida col·lectiva ens ensenya a sentir. I el ritual de cantar —com qualsevol mena de ritual— hi és decisiu.

Les cançons no tenen l’existència d’un objecte. Les cançons tenen les característiques orals de les comunicacions habituals entre els humans. No cal insistir aquí en aquest aspecte, però sí que volem advertir que a tot el llibre parlarem de la cançó Els Segadors com si es tractés d’un objecte, que s’activa, es difon i s’estampa com si fos un producte. És el lector qui haurà de fer l’esforç d’abstracció de traspassar aquesta denominació « Els Segadors » a una activitat personal que compartim en determinades ocasions. Ningú, ni a les èpoques tractades ni a l’actualitat, no té al cap el mateix «objecte» quan parla d’ Els Segadors : el record és divers, difús; les emocions que hi vinculem, potser encara més discrepants; i els significats simbòlics, per tant, ben difícils d’establir i de concretar. És dins d’aquest procés nebulós que caldrà situar tota la narració que segueix. I és aquesta nebulositat de com percebem la cançó allò que en permet les diverses articulacions, els significats no coincidents i, en darrer terme, les transformacions històriques (VILA 1996).